Xavier Sabaté

Jo: Encara que no estigui de moda Karl Marx: "Tota la trajectòria de la indústria moderna demostra que si no es controla el capital, aquest actua de forma desenfrenada i cruel per enfonsar la classe treballadora en un estat d degradació màxima."

J H B: De frases se'n poden dir moltes. El fet és que la gent pensem que els polítics sou incapaços d'imposar una mínima ètica als "mercats". Esteu en mans de màfies, grups de pressió i gent sense moral. A veure si deixem les retòriques d'una vegada, parlem clar i actuem.

Jo: Es cert que manen més que mai els mercats. Una mostra és com posen contra les cordes l'Estat espanyol cada dia. Per tant, tens raó, Jordi, som incapaços. La diferència és que a uns polítics ja els va bé. A altres no i busquem la fórmula per canviar les coses encara que ens posis a tots al mateix sac

J H B: Moltes gràcies per la teva resposta, honesta i que entenc perfectament. Molts ànims i no canviïs !

I afegeixo:

Último viernes de 2010: cena de los atiguos de Barbastro

• Proclamo en alta voz el abrazo navideño que nos damos cada año.

• El de hoy ha de ser especialmente intenso porque corren malos tiempos, y cuanto más intenso es el llanto más profunda ha de ser la canción.  Así son los arroyos de nuestro Pirineo, que en sus orígenes apenas tienen sonido de flauta, y en las cascadas ya se parecen a un tambor que llama a la batalla.

• Somos como indios pacíficos que duermen en la sombra de la encina. Pero en cuanto oímos un sonido  de herradura o un golpe de trompeta, damos un salto y nos ponemos en pie de guerra. Somos hijos de la dificultad y nos movemos en su territorio como en el jardín de nuestra madre.

• Como minúsculos líquenes debemos la vida al calor de la roca. No hubo opulencia en nuestra cuna. Aprendisteis el deporte a uñeta viva. Os jugabais la uña por disparar a puerta. Nuestros talones endurecidos nos han traído hasta aquí. Y si alguno cayó en el camino, lo hizo sin mirar atrás, con la mano tendida hacia el ultimo viernes de noviembre.

• ¡Pura voluntad! Venimos porque queremos. El golpe del martillo hace brillar el diamante. La voluntad de encuentro hace el encuentro agradable; el viento que se une hace fuerte el vendaval.

• Un solo clavel en la solapa es proclamación de fiesta; un solo encuentro al año es como la campana alegre que llega a todos los territorios del tiempo. El cascabel del recuerdo calma las notas tristes del día amargo.

• La fiesta es el surtidor de la tierra, el surtidor de la vida, asc iende a la superficie por gozar de un gesto alegre.

• La vida es vino que espera bajo el corcho, espera una ventana por donde saltar al salón festivo. Mucho vino ha saltado al salón de nuestra fiesta, pero quedan todavía algunas gotas.

• Suavizo en ellas mi voz para deciros: buen final de fiesta, feliz navidad y hasta el otoño que vendrá.

Cada any ens trobem a Barcelona el darrer divendres de novembre els companys de batxillerat de Barbastro que hem acabat residint i/o treballant a Catalunya. Enguany era el darrer dia de campanya i no hi vaig poder ser. Raül va pronunciar unes paraules que ara ens ha enviat a tots. Moltes gràcies. L'any vinent no hi faltaré.

1 – Agraïment als nostres electors de la circumscripció de Tarragona

2 – Hem viscut grans victòries i avui hem de reconèixer la victòria dels nostres adversaris als quals felicitem perquè som educats. No hem obtingut un bon resultat i hem perdut un diputat. Això ens ha de portar a una profunda reflexió de quins aspectes del nostre projecte hem de millorar.

3 - Catalunya ha girat avui cap a la dreta. Això també és degut al tsunami de la dreta que recorre bona part del món.

4 –Tenim més de 50.000 compromisos amb els homes i dones que ens han votat a aquesta província i que confien que defensem el nostre programa, les idees de progrés

5 – Continuem pensant que és convenient un gran acord pel rellançament econòmic a les nostres comarques i la creació de llocs de treball. Oferim la nostra col.laboració per aquest principal

6 - Treballarem des del Parlament al 100 % per conservar les conquestes socials assolides i obtenir d’aquí a quatre anys un govern de progrés del PSC al servei dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de les comarques tarragonines.

Epíleg - Les millors causes tenen els millors militants. Vosaltres ho sou. Moltes gràcies per tot el que heu fet aquesta campanya de forma altruista tots i totes

Hi ha personatges de la dreta a les nostres comarques que són poc menys que intocables. Protegits i ajudats per altres instruments mediàtics o de la creació i de la difusió del pensament que dominen, no toleren la més lleu crítica i menyspreen la capacitat i la necessitat de la democràcia entesa aquesta no com el fet d’anar a votar cada quatre anys sinó com la necessitat imperiosa de debatre, de confrontar idees, de parlar amb l’adversari i reconèixer que això és necessari perquè els ciutadans disposin d’informació i puguin formar-se un criteri.

Aquesta dreta que pretèn - i en moltes ocasions aconsegueix- copar els llocs de comandament del món financer, empresarial, religiós, mediàtic o polític, es manté discreta mentre no se li discuteix el poder ni es qüestionen les seves idees ni les seves formes.

Però amics, quan algú des de l’esquerra gosa posar de manifest allò que fan o com ho fan, les seves contradiccions, la seva dedicació - sempre molt parcial - a la política, les seves veritables aliances o la seva supeditació a lobbys i no als interessos generals, llavors  salten les alarmes, es dispara el fariseisme que els acompanya i s’exclamen estranyats amb grans cridòries d’aparent sorpresa. Titllen llavors l’adversari de desagradable, de buscar el cos a cos, fins i tot d’obsés. A mi aquesta campanya el cap de llista de CiU sr. Poblet m’ha qualificat de tot això i ha acabat en un programa en directe de l’emissora nacional de Catalunya dient-me groller.

I és que no toleren ni la llibertat d’expressió si no és amb formes i continguts que no posin en qüestió l’ordre – el seu, és clar – establert. Sembla com si pensessin que la democràcia consisteix únicament en el fet de dipositar un vot cada quatre anys.

Aquesta dreta no és només a la política que encara – però no sempre -  es pot controlar democràticament sinó també al govern de l’economia mundial, de les finances, de les religions, de bona part dels mitjans de comunicació o de grans corporacions des d’on es dirigeixen en bona mesura els nostres destins. Que li preguntin si no al sr. Obama per què no ha pogut fer la reforma sanitària que hauria volgut i que ja havia intentat Bill Clinton.

En fi, aquests dies de campanya electoral hem assistit a una 'mis en scene' d’un dels representants de la dreta i cap de llista de CiU que no ha sabut mantenir la serenitat. Sorprès per una confrontació que mai no havia experimentat, no ha acceptat un debat cara a cara que encanvi sí va fer el seu company de Lleida i estava a realitzar el seu candidat a presidir la Generalitat i no ha desvetllat les nombroses contradiccions que un representant de la dreta més experimentat en la dialèctica del contrast d’idees i de projectes personals hauria resolt sense massa dificultats: la seva dedicació actual a la política acumulant un tercer càrrec públic, les aliances o no amb l’altre partit de la dreta – el PP – que ja manté a la Diputació que presideix, la falta d’un programa per a les nostres comarques que no ha presentat en tota la campanya o les diferents posicions de la seva coalició al nostre territori com les referides a les Vegueries, als centres logístics, a l’aigua o a l’energia. Per no parlar dels retalls de polítiques socials que no ha aclarit tampoc en cap moment,

La dreta no pot pensar que és intocable i incontrolable. Amb tota l’educació del món, però amb fermesa, continuarem defensant el contrast i el diàleg que és lògic que en ocasions esdevingui confrontació perquè els nostres projectes són diferents.  Però la dreta no pot pretendre que els qui no pensem com ells callem. I no ho farem encara que se’ns titlli de grollers.

Arran d’una trobada amb la plataforma Mou-te per Tarragona, he reflexionat sobre la Tarragona per la qual vinc treballant des que vaig arribar fa 40 anys amb un parèntesi de dos que ja s’acaba. Per ella milito en la vida associativa, cultural i social participant en diferents entitats: des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Òmnium Cultural,  la Cooperativa Obrera, la UGT, l’Ateneu Republicà, el Moviment Laic i Progressista, el centre cultural d’Aragó; la Creu Roja, el Nàstic, el Club Volei de Sant Pere i Sant Pau o com a donant de sang habitual. I més activament en l’Agrupació local del PSC , en la Coral de la URV o en els Xiquets de Tarragona. I encara en recordo altres que amb el temps he deixat o que han desaparegut. Entre les primeres, la Coral Al.leluia, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament, el Centre Gallec o el Club Natació Tarraco. Entre les segones, la Cooperativa Escola Pax, l’Associació d’Antics Alumnes de la Normal, el Moviment per la Renovació Pedagògica, l’Assemblea de Catalunya i un any de participació al PSUC.

Tarragona és una ciutat que té futur i possibilitats i cal que plegats les posem en valor i li atorguem el paper central que té en molts àmbits a l’eix de la Mediterrània que serà el de més creixement econòmic i on ens hem de posicionar com a líders per ser coneguts a Europa i al món. I no em cansaré de dir que aquesta és una feina de tots, de l’administració però també dels agents econòmics i socials, dels mitjans de comunicació, de l’entramat associatiu i de cada persona que fa o encara ha de fer bategar la ciutat.

Des de fa temps reivindico la construcció d’una nova identitat, la del Camp de Tarragona que és la segona àrea metropolitana de Catalunya, sense renunciar a la pròpia, la tarragonina i afirmo que som capital des de l’època romana, un fet que ningú no pot posar en dubte. Això ens obliga a alçar la mirada de forma permanent. I exercir com a tal al conjunt de les sis comarques i al de tota l’encara província. Però també més enllà, al conjunt del país. I encara a un territori més ampli de l’Estat i en un arc Mediterrani que també hem de ser capaços de ser líders.

En definitiva, excel·lir i ser referents; en molts àmbits però en vull citar deu que considero fonamentals on hauríem de concentrar tots els esforços: El patrimoni i llegat romans declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco que estem posant en valor amb el Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana. La Universitat Rovira i Virgili, ben finançada, reconeguda com a Campus d’Excèl·lència Internacional en l’àmbit regional, amb una bona cartera de masters i postgraus imprescindible per una formació constant i continuada, al costat de la FP millorada i de qualitat. El mar, que la història reconeix com a clau per als llaços comercials, és també ara un aliat, amb l’arribada de creuers, la diversitat del fons marí, l’activitat portuària – que ens situa a la primera divisió en el trànsit de contenidors i afavoreix la competitivitat del teixit productiu d’aquestes comarques -, i la pesca que valorem i protegim.

La cultura s’ha d’escriure en majúscules, la popular amb festes reconegudes com Santa Tecla i la Setmana Santa, però també per l’activitat castellera – tenim el concurs de castells !!!- i ho ha de ser de les arts escèniques i plàstiques amb una programació de qualitat i formacions locals de reconegut prestigi. I per l’activitat literària: comptem amb unes facultats de filologia a les quals no valorem suficientment i amb bons escriptors i escriptores. I per la música –encara no tenim un auditori.

Podem sobresortir, en cinquè lloc, en emprenedoria, talent i investigació. El que sorgeix de la universitat, amb noves spin-off, que demostren que cal apostar per la transferència de coneixement; al costat d’iniciatives particulars d’experts que arrisquen i que volen promoure nous i innovadors projectes per transformar l’economia de Tarragona i que tingui un més alt valor afegit. I m’agradaria ser referents en sostenibilitat, en medi ambient i en energia - impuls de les energies renovables a través de l’Institut de recerca d’Energia de Catalunya  que desenvoluparà aviat els primers assajos d’energia eòlica marina – i la creació de nova activitat econòmica en el  marc del que s’anomena economia verda.

Els sectors tradicionals també ens fan capital: de la indústria química a tot l’Estat, amb el polígon més important del sud d’Europa i del sector turístic que especialitzem, modernitzem i complementem amb nous actius més enllà del sol i platja, per tenir una oferta més diversa i referent a nivell internacional. I un dels atractius turístics és el sector agroalimentari, amb l’oli i el vi DO Tarragona que han assolit uns grans estàndards de qualitat i preu assequible.

També hem de treballar perquè Tarragona sigui reconeguda per la solidaritat – tenim un Banc de Sang i Teixits a Joan XXIII que és capdavanter – pel voluntariat, per l’ atenció a les persones dependents que tots ho hem estat o ho som o ho serem. I per últim, en desè lloc però igualment important, per la igualtat de gènere. Tarragona ha de ser capdavantera treballant per la igualtat d’homes i dones.

Vivim immersos en una crisi econòmica, però també de valors. Recuperar aquells que ens fan més persones, que ens fan créixer col·lectivament és un repte i també una oportunitat. I Tarragona pot més, pot progressar i pot demostrar que és capital. Però això es guanya cada dia amb l’exemple i amb el reconeixement dels de fora que ens l’atorgaran si demostrem que volem traspassar  els nostres límits per liderar amb accions de relleu tot un territori que ens necessita i al qual necessitem. Defensant fermament la nostra personalitat i al mateix temps essent generosos per compartir protagonisme quan calgui. Com fa poc vaig sentir dir a un empresari, no podem estar de forma permanent enfadats amb els veïns que són el nostre principal mercat.

Un nou equip de govern a l’ajuntament ha començat fa tres anys amb noves energies i nova empenta. Treballa bé i té les idees clares. Però Tarragona ens necessita a tots i a totes perquè els reptes del segle que vivim són descomunals. Als castells, - això ho sabem prou – pensem de forma diversa. Però acabem fent bones torres quan fem pinya i treballem pel mateix objectiu.

Xavier Sabaté Ibarz

Tarragoní d’adopció i de convicció