Xavier Sabaté

Ha passat l'estiu i mentre els socialistes anem concretant les nostres propostes, els nostres adversris fan veritables exercicis d'inutilitat comunicativa treient a debat qüestions que jo crec que no interessen ningú.

Vejam quins són els seus exercicis favorits: mesurar el catalanisme del PSC i sobretot del nostre candidat José Montilla: que si no pertany a la tradició del catalanisme ( J.L.Carod ), que si el seu catalanisme és comparable al del sr. Piqué ( Artur Mas ); que si depèn del PSC en excès ( Felip Puig ) i sobretot del PSOE ( tots tres ).

A mi m'avorreixen sobiranament i em temo que a la majoria de ciutadans també. Però ni que sigui per una vegada rebatrem les seves acusacions mancades d'arguments i de fonament:

Molts dels qui situen la discussió en aquests termes no arrriben a la sola de la sabata de Montilla en la defensa de Catalunya. S'entèn que parlem de la defensa del país i dels qui l'habiten. S'entèn també en el sentit de les coses que s'han fet i s'han aconseguit per Catalunya i pels qui l'habiten. S'entèn els anys de compromís de cadascú ja que també es vol situar en el terreny quantitatiu.

I per tant suposo que no tindria sentit entendre-ho sobre la base de qui ha dit més vegades que és català o que defensa més Catalunya o que és més català que un altre.

En definitiva, sempre he cregut que cap d'aquests que parlen molt i han fet poc i exhibeixen grans banderes que sovint amaguen algunes vergonyes no ens poden donar cap lliçó pel que fa a la lluita per la democràcia i les llibertats a Catalunya, de Catalunya i dels catalans. En el passat, en la dictadura i un cop a la democràcia, a l'oposició política a la Generalitat , que no als ajuntaments i a la socetat catalana.

Però si volen mirar què hem fet quan hem arribat al govern on de moment només hem estat els darrers dos anys i mig, també estem disposats a la comparació amb vint-i-tres anys monocolors:

Pel que fa a allò que sembla ser la seva única preocupació: nou Estatut, papers de Salamanca a casa, català a les Corts Generals i a la Unió Europea per posar només tres exemples.

I pel que fa a allò que també ens preocupa a una opció d'esquerra com el PSC i sembla que molt poc a ells: 5.000 noves persones dedicades a l'educació i a la sanitat; un centre educatiu nou cada setmana; 30.000 places d'escola bressol; protecció del litoral; pla de barris a 30 ciutats de Catalunya; augment del 50 % dels ajuts a tots els ajuntmetns de Catalunya i tantes altres fites similars.

Potser no poden exhibir res més que les acusacions gastades als socialistes per demanar la confiança dels ciutadans ? Poden competir de veitat en catalanisme si parlem de tot allò que es fa - i no el que es crida - en favor de Catalunya i dels catalans i de les catalanes ?

Finalment, tenim nou Estatut

Els milers de catalans i catalanes que hem acudita votar aquest diumenge de Referèndum som una anella més de la cadena que conforma la història mil.lenària de Catalunya. Però també ho són els i les qui no han acudit a les urnes. Hem decidit per ells i per elles. Aquestes són les normes de la democràcia. Però la dada de participació és només d'actualitat pocs dies i, sobretot, el dia de la votació perquè no tenim res més que parlar.

Però allò rellevant, és que Catalunya té un nou Estatut, la nostra llei màxima, el millor pacte amb l'Estat que només fa dos anys no hauríem somniat. Perquè si a l'inici del 2.004 quan exercia de diputat a Madrid i el sr. Aznar era president del Govern, em diuen que només dos anys més tard tindríem un nou Estatut com aquest hauria pensat que era una broma.

Avui, dos presidents socialistes, un d'Espanya i l'altre de Catalunya ho han fet possible. José Luís Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall passen d'aquesta manera a la història d'ambdós països per mèrits propis.

Han/hem canviat la historia en positiu, han/hem fet que Catalunya disposi de més capacitat de decisió i més recursos que mai i que Espanya s'adigui més a allò que pensem realment que ha de ser no només els socialistes sinó tothom que creu en un Estat que expressa la seva pluralitat, la diversitat de pobles i de cultures que el conformen.

I he tingut la immensa sort i honor de poder compartir aquest fet històric des del govern de Catalunya. Primer com a delegat a Tarragona aquests passats dos anys. I des del 15 de maig com a Conseller de Governació i Administracions Públiques essent el responsable de l'operatiu del Referèndum del passat diumenge 18 de juny.

Això no m'ha impedit recórrer un grapat de pobles i ciutats de Catalunya per intervenir a actes electorals del PSC com Reus, La Granja i Camp Clar a Tarragona, Sant Joan Despí, Vallmoll, Barberà de la Conca, Montblanc, Mora la Nova, Roquetes, La Selva del Camp, Riudoms, Vila-seca, Les, Vielha, Salou , i Valls.

He estat en altres només com a espectador: Mataró, La Canonja i Barcelona, tots tres amb el president Maragall i el Primer Secretari del PSC i Ministre Josep Montilla i els dos darrers amb el President José Luís Rodríguez Zapatero. Amb ells he pogut compartir idees, il.lusions i amistat. No oblidaré mai la jornada del Referèndum i els ànims que he rebut d'ells, la sintonia quant a la manera d'enfocar les coses, els suggeriments que hem incorporat i tantes altres coses.

El dinar amb una vintena de periodistes a Tarragona el dissabte dia 10 acompanyant el Primer Secretari del PSC Josep Montilla, el post-miting mini-sopar a la platja de la Mar Bella de Barcelona després del darrer miting de campanya amb el president Maragall i els nostres respectius equips de col.laboradors, les converses amb el Conseller Joaquim Nadal al Parlament i per telèfon amb el Ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i el President Rodríguez Zapatero el mateix dia del Referèndum han estat molt remarcables.

No puc oblidar mai els companys i companyes que he trobat arreu de Catalunya als actes electorals. Són moments de retrobada de tasca política. Mai no agrairé prou tants esforços anònims i altruistes. La més desitjada, la nit del primer cartell que els socialistes tarragonins tradicionalment celebrem a la Rambla_Nova_de_Tarragona precedida d'uns quants canapés al Restaurant Piscolabis. El mateix restaurant on el 20 de juliol del 2.000 els primers vuit socialistes catalans que es decantaven per un candidat a la secretaria general del PSOE ho feien firmant a favor d'un llavors diputat anomenat José Luís Rodríguez Zapatero. Compartíem taula amb ell i l'endemà, des de l'aeroport del Prat em trucava a primera hora del matí per agrair-nos-ho.

Però sobretot els ciutadans als quals ens atansem o que venen a escoltar-nos. Aquestes persones que quan elogien o critiquen la nostra tasca no fan més que comunicar-nos allò que senten , opinen o desitgen, aplaudeixen o censuren. Contràriament a allò que es diu en moltes ocasions ho fem tot l'any però és aquests dies que ho vivim amb més intensitat perquè són pràcticament totes les hores del dia.

Tenim, doncs, Estatut. Miquel Iceta ha dit "L´aprovació de l´Estatut és un triple èxit: de Catalunya, de la democràcia i del PSC". Això és l'aprovació.

Però el propi Estatut, gràcies a la grandesa de la democràcia, ja no és ni dels qui l'hem impulsat o votat.

L'Estatut ja és de tots !!!

I tenim nou candidat del PSC

El President de la Generalitat acaba d'anunciar quan anava a penjar aquesta pàgina a la xarxa -dia 21 de juny de 2006 al migdia- que no té intenció de repetir com a candidat a les properes eleccions. No tinc espai ni temps per valorar aquesta decisió que constitueix un fet transcendental per Catalunya i pel PSC -per aquest ordre- . El President ha fet una excel.lent intervenció al saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat mentre gairebé tots els consellers del PSC ho vèiem a una pantalla instal.lada al saló Tàpies contigu. En acabar ha entrat on érem nosaltresi s'ha produit un silenci que ell mateix ha trencat. Tal era el clima de respecte per la decisió que acabava d'anunciar un home que ha dedicat bona part de la seva vida a treballar per les seves idees amb tanta passió i eficàcia.

Fa dies que diem que comencem una nova etapa. Als socialistes ens correspon, com en tantes altres circumstàncies a Catalunya, acabar de fer que aquest país nostre sigui un país normal. En aquesta ocasió demostrarem que també un ciutadà no nascut a Catalunya pot arribar a ser la màxima autoritat de la nació. Amb la qual cosa llancem també un missatge d'igualtat d'oportunitats i de tracte per a tothom. Me'n felicito i estic segur que ho aconseguirem amb Josep Montilla, la persona que tot sembla indicar que el PSC escollirà per a candidat i que finalment resultarà President de la Generalitat.

21 de juny de 2006

El Nàstic ja és de Primera

Dissabte, 3 de juny de 2.006 a Jerez .

L'empat que el Nàstic va aconseguirva ser suficient per pujar a Primera Divisió. Viure aquells moments al costat del President del Nàstic Josep M. Andreu va ser un privilegi. Josep M. Andreu ha sabut bastir un projecte seriós i modest que al final ha tingut el premi de pujar a la màxima categoria del futbol.

Això requereix que funcionin al mateix temps i de forma sincronitzada peces tan diverses com la pròpia Junta Directiva del Club, la plantilla de jugadors, encertar-la amb l'entrenador... i per suposat motivar milers de tarragonins que abans no ho estaven.

Els darrers minuts del partit a Jerez els va viure preguntant-me a cada instant quant faltava i a partir del 88 li cantava cada deu segons fins al 90.

Ha demostrat a més, que la unitat al voltant d'un objectiu ambiciós és possible a Tarragona i que la ciutat sap respondre

Diumenge, 4 de juny

Tota Tarragona va reaccionar sortint al carrer i omplint la plaça de la Font. Des del balcó van saludar jugadors, entrenadori president i els ciutadans van donar una lliçó de civismo. Cap incident i molta molta gresca.

Flix - Torreforta

Però prèviament vaig assistir al primer partit del play-off Flix-Torreforta. El resultat final 3-3 deixa obert el resultat final, però cal reconèixer que el Torreforta, a casa, ho té més fàcil

A partir de dilluns, 5 campanya i dia Mundial del Medi Ambient

Naturalment, campanya pel referèndum de l'Estatut. Els primers actes són a Reus i a Tarragona dilluns, a Sant Joan Sespí dimarts i a l'endemà dimecres a Vallmoll, a Montblanc i a Barberà de la Conca per anar a l'Ebre dijous -Móra la Nova i Roquetes-

Al barri tarragoní de La Granja una senyora em demana que anem ràpids perquè la nova coral que acaben de formar ha d'assajar a la sala del costat i no volen molestar-nos. Li dic que ho farem i que al final m'agradaria escoltar-los, cosa que agraeixen. Els felicito quan acaben la interpretació de La Gavina i els dic que ho faré constar en aquest modest bloc.

Per altra banda, també el 5de juny, la ONU ens ha convocat a celebrar el dia mundial del medi ambient

Dijous dia 8, primera roda de premsa a Barcelona

La fem a la Conselleria per explicar la logística del referéndum, les xifres, les novetats per agilitar les dades. Mentrestant, continuem preparant la nit electoral amb les recepcions al Parlament on aniré compareixent al llarg del dia per explicar les dades de participació i al de la Generalitat a partir de tres quarts de deu de la nit on, un cop coneguts els resultats , el President es dirigirà a tots els catalans.

Dissabte 27: Prades al matí i Valls a la nit; l'Hiper i el Referèndum de l'Estaut

Prades

Divendres a la tarda el regidor de Prades i amic Josep M Planas m'invita a esmorzar a Prades l'endemà dissabte i decideixo anar-hi sense temps de muntar la visita amb caràcter oficial. Això té la seva importància perquè si és amb caràcter privat com en aquesta ocasió s'ha de saber, l'oposició i les institucions locals no són convidades.

És un plaer esmorzar a la plaça de Prades un dissabte a les 9 del matí en plena primavera veient com desperta el poble, la gent que hi va el cap de setmana, molts i moltes de Reus i de Tarragona que em saluden.

S'ha d'acabar la reforma de la plaça i l'Ajuntament fa temps que té sol·licitada la reversió de la "casilla" de la carretera. Treballarem per això i perquè es faci definitiva la declaració del parc natural de les Muntanyes de Prades abans que acabi aquesta legislatura.

Valls

A la nit, assisteixo a Valls a la 23a edició dels premis. Tanco fent especial referència al vallenc de l'any el pintor Jaume Solé, a l'empresa Fruita Fresca pel seu origen -va sorgir de la capitalització de l'atur del seu propietari i per la seva contribució a la normalització del català, a l'escola Enxaneta perquè vam treballar plegats vuit anys quan jo treballava al Pax de Tarragona i lluitàvem per aconseguir que dossin escoles públiques catalanes, a l'escola Verge de la Candela per les dificultats en la seva tasca.

Això és Valls i això és Catalunya. No em cansaré de dir-ho. Gent que lluita i treballa cada dia. En moltes ocasions de forma anònima o poc coneguda. El reconeixement és necessari i just.

L'hiper i l'Estatut

Però entre acte oficial i acte oficial, en tornar de Prades he passat per un hiper. He sentit l'agradable sensació d'anar sol. Però a banda de fer la compra no m'he resistit a fullejar algunes novetats de la secció de llibres tot i que mai no he comprat cap a un establiment d'aquests. M'ha cridat l'atenció la tercera edició de "Los catalanes en la guerra de España" del franquista reusenc José María Fontana editat per Grafite.

Fontana va morir ja fa anys ja entrada la democràcia a la qual volia fer botifarra segons diu ell mateix a l'epíleg darrer que figura al final del llibre. Els seus llibres es continuen venent i em recorda altre cop que som a pocs dies del referèndum de l'Estatut. Ens van anul.lar l'Estatut els franquistes i encara en tenim a casa nostra es vulgui o no veure i/o sentir. Cada cop tinc més arguments per votar sí el Referèndum del dia 18.

Diumenge 28: Altre cop el Nàstic

El partit del Nàstic era força decisiu. Caram què difícil que és encertar un pronòstic. Del 3 a 1 inicial quan m'ho va preguntat un periodista radiofònic a l'nici del partit he passat al 2 a 0 a la mitja part. Finalment , amb un 1 a 0 hem passat. 3 puntets més. Enguany hem estat els reis de l'1 a 0 però això també serveix i el somni de pujar a primera ja és a tocar. Diumenge vinent anirem a Jerez per poder cantar victòria in situ.

Dilluns 29: Francesc Vallés, un gran diputat

Francesc Vallés és el meu successor al Congrès dels Diputats a Madrid i és un gran diputat. Ell, com la Núria Segú o com la Laia Bonet que surten més endavant són l'exponent de joves preparadíssims que senten la passió per la política, pel PSC i pels valors que defensem i estic molt orgullós que aquell PSC que vam fundar poqueta gent a les comarques tarragonines fa 30 anys ara sigui aquesta esplèndida realitat i que compti amb gent com ells/elles i altres que van sortint en aquest bloc de tanta vàlua.

Ho dic perquè Francesc ha fet aquests dies una extraordinària tasca d'explicació i de racionalització dels episodis d'inseguretat ciutadana que hem viscut i d'enllaç amb el govern de l'Estat assistint a totes les reunions que ha convingut i amb un ambient no massa favorable. També ha participat en aquesta comesa Lluís Pérez alcalde de Reus i diputat al Parlament de Catalunya malgrat que no li tocava.

Dimarts 30: el dia de la Núria

Parlem de la Núria Segú, naturalment. Veure el seu pare, paleta, i la seva mare, mestressa de casa a primera fila mentre la Núria prenia possessió del seu càrrec ha estat un plaer veritable quan ela s'ha referit a aquesta circumstància. Els diaris de l'endemà s'han fet ressò de la voluntat de la Núria de referir-s'hi. Entenc que els seus pares se'n sentin orgullosos i que ella també sigui de les persones que sap apreciar allò que significa l'esforç, l'estalvi, que sap distingir allò que és necessari del superflu. Només havent-ho viscut es pot compartir com viuen les persones senzilles, les seves converses, les seves preocupacions, els seus anhels; com li donen valor als plaers senzills, a la natura, com la vida i la mort tenen un altre significat, com l'ajuda mutua adquireix un significat particular. I com es comprèn que la lluita per la justícia i la igualtat d'oportunitats és de les coses que val la pena i té valor en aquest món.

Dimecres 31: L'Institut d'Estudis Autonòmics

Assisteixo a la reunió del Consell Rector de l'Institut d'Estudis Autonòmics que dirigeix amb tant d'encert Carles Viver Pi Sunyer a qui m'ha encantat saludar en aquesta institució després d'anys de coincidir al Pont Aeri i de compartir alguna caminada per les muntanyes del Camp de Tarragona. L'Institut i en particular Carles Viver han fet una tasca extraordinària aquests darrers temps amb l'Estatut. I encara els queda molt per fer tal com vàrem comentar en el curs de la reunió.

El dia abans i mentre anàvem a la presa de possessió de Núria Segú havíem comentat aquesta institució amb la vallenca Laia Bonet que ara treballa a la Conselleria mal que li pesi al Grup Parlamentari del PSC que ha sentit la seva marxa.

Advocats de Tarragona

El divendres 19 a la tarda i com ja va essent habitual, al Palau de la Diputació, es va celebrar Sant Raimon de Penyafort.

És sempre una agradable novetat veure la il·lusió dels nous col·legiats que vesteixen per primer cop les togues i la igual o superior satisfacció de les seves famílies. I al costat dels novells, els veterans representats per Paco Zapater que va pronunciar un excel.lent parlament en nom dels homenatjats pels 25 anys de professió.

El sempre magnífic parlament del degà Antoni Vives va cloure l'acte. Em va agrair que per diferents circumstàncies cedís el meu lloc a la presidència de l'acte a la directora General de Justícia, cosa que vaig fer de bon grat. Sempre he cregut que en qüestions de protocol he de ser el primer en cedir el meu lloc si hi ha algun problema per petit que sigui. Ser entre els assistents, com un més, també t'enriqueix i contemples el panorama des d'un altre punt de vista tan físic com mental.

Quatre municipis en diumenge

Sortim a dos quarts de vuit del matí del diumenge 21 per aprofitar bé el dia i comencem per Capafonts on per segon any consecutiu dóno la sortida a la bicicletada de 57 kms. que, ja en la seva quarta edició, va comptar amb prop de tres-centres persones.

Després La Febró i Vilanova de Prades. Aquests pobles petits i de l'interior tenen la sort de comptar amb uns alcaldes que treballen desinteressadament i de forma molt intensa. M'emporto l'agenda plena: la televisió i la telefonia no funcionen. El mercat no compta mai amb els petits en un món on si no consumeixes o consumeixes poc no existeixes.

Felicitació que agraeixo

Continuen arribant-me felicitacions i continuo agraint el suport. Agraeixo especialment les que em volen fer conscient de la realitat. Una de les darreres, de l'amic Mariano Pescador: "Recorda que hi ha gent que ho passa malament ". És una manera de dir-me que no m'acostumi al fet que m'obren les portes a tot arreu i que tot és de color de rosa. Li ho agraeixo profundament.

Estatut: el millor de la història

Ningú no ho dubta, és objectivament així. I si ho és, allò més normal és votar-lo afirmativament el dia 18. I quan més ampli sigui el suport, molt millor perquè Catalunya ha de sortir reforçada, unida d'aquesta circumstància. Hem d'utilitzar també el Referèndum per aparèixer amb més força, amb més capacitat d'enfrontar els reptes del futur. I això no ho aconseguirem si ens veuen afeblits, dividits, si no podem demostrar que volem enfrontar-nos amb el futur units en allò que és fonamental que és -o hauria de ser- comú.

2n i 3r Governs

Dijous 18 al Parlament per aprovar els decrets del Referèndum i ahir dimarts 23 de maig en sessió ordinària, he assistit per segona i tercera vegada a una reunió del Consell Executiu. Tretze consellers i el president fan catorze. Som les persones que tenim la responsabilitat de dirigir el país, però un govern sol no pot resoldre tots els problemes.

Inseguretat

No puc oblidar els episodis d'inseguretat ciutadana que viuen algunes zones del nostre país. La Consellera Tura i el Ministre Pérez Rubalcaba estan demostrant cintura i reflexos però el problema depassa allò que són estrictament mesures policials. Hem de reflexionar -i ja ho estem fent- sense l'apassionament del moment, sobre les reformes que són necessàries i de diversa naturalesa. En som conscients i hi estem treballant perquè en dos anys les circumstàncies i les formes de la delinqüència han variat notablement.

1 - Un Conseller amb bloc

Dissabte el president de la Generalitat Pasqual Maragall em proposava – i jo acceptava – nomenar-me Conseller de Governació i Administracions Públiques del govern de la Generalitat. Algú m’ha suggerit que deixi córrer aquest bloc però ara més que mai vull comprometre’m a mantenir aquesta eina de comunicació amb les i els lectors fidels o ocasionals.

Vaig faltar a la cita de dilluns perquè el cap de setmana no vaig poder fer res més que atendre els centenars de trucades i missatges de persones properes i no tant que em felicitaven.

2 – El que hauria volgut dir però no era reglamentari

“ Ho prometem “ en lloc de “ ho prometo “ quan vaig prendre possessió. Perquè no sé entendre l’acció política si no és col.lectiva.. Perquè per assolir un govern d’esquerres hi ha hagut molta gent que s’ha sacrificat, ha lluitat i hi ha deixat la pell. Perquè són milers els i les qui cada dia treballen de forma altruista per les nostres idees. Perquè sense aquestes persones, ni jo ni el President ni ningú seríem ara on som. Així que moltes gràcies a aquests i aquestes.

2 - Felicitacions

Les més simpàtiques:

“Memento homo quia pulvis es et in in pulvis refverteris” El President del Col.legi de Farmacèutics de Tarragona, Andreu Suriol

“ El que has fet per marxar del Consorci del Transport del Camp¡¡ ” Miquel Angel Dombriz.- director del programa de mobilitat de la Generalitat

Les que he apreciat especialment :

les dels afiliats de base del PSC que no tenen cap càrrec ni aspiren a tenir-lo mai

les dels meus adversaris polítics que són sincers – i n’hi ha bastants –

3 – Tot va més ràpid

Aquesta és la principal diferència. Són moltes les decisions, afecten a més persones i s’han d’adoptar a velocitat AVE. Per això ja he après que les converses , tant si són per telèfon com “on line” han de durar el necessari i no es poden fer concessions al temps mort. De tant en tant, com al bàsquet, has de demanar temps però en la majoria d’ocasions no hi ha taula i per tant no se’t concedeix.

3 – Flix sempre al cor

La presa de possessió no va ser fins dilluns, però diumenge vaig assistir a un simpàtic acte públic a Flix que és el meu poble de naixement. Li retien un homenatge al meu pare per ser el soci més antic del Club de Futbol. La Junta del Club va voler també fer pública la meva presència anunciant-la per la megafonia. No puc dir que el resultat era el de menys perquè vam guanyar l’Horta de Sant Joan que va líder. D’aquesta manera el Flix es col.loca en molt bona posició per jugar el play-off d’ascens de categoria

4 - Un bloc amic

El de Ramon Sabate Guasch

5 - Un comportament modèlic:

El dels fins ara companys de govern d’ERC que han estat disposats a facilitar el relleu en tot moment. De fet, llevat del Secretari General, he demanat que romanguessin en el seu lloc fins divendres a tots els alts càrrecs de la Conselleria i ho han acceptat.

6 - Una sorpresa: la festa de dilluns a la nit

A la nit, un grup d’afiliats i amics i amigues em van fer anar enganyat a una petita festa que havien preparat a un restaurant on vam sopar a peu dret. Emociona veure tant suport i vaig repetir allò que he escrit al punt 2. Avui, la secretària dels parlamentaris de Tarragona m’ha dit que des que ocupa aquesta responsabilitat fa 13 anys havia vist tanta rapidesa en apuntar-se la gent a una convocatòria. No sé com agrair tant de suport i entusiasme que ho és al projecte que fa temps empenyem

7 – El primer govern

Cada dimarts hi ha govern a les deu del matí. Per a tres de nosaltres era el primer – Carme Figueras de Benestar i Joan Manel del Pozo d’Educació -. Hem fet la broma que per arribar a Conseller s’ha d’haver passat pel Congrés dels Diputats perquè tots tres vam coincidir la legislatura 1993-1996.

Pel que fa a la meva conselleria, hem aprovat l’aportació de la Generalitat al fons de pensions del personal de la Generalitat. Una altra fita històrica assolida aquesta legislatura que milers de funcionaris – 138.000 en aquest moment- puguin disposar d’aquest fons.

Foto de família en acabar

8. I Estatut

Els catalans no podem fallar. Dissabte, a l’església de San Joan de Valls, recordava com l’any 1976 hi havia entrat corrent perseguit per la policia mentre cridàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, llavors sommiaven recuperar les institucions catalanes i l’estatut.

Mai Catalunya havia tingut tanta autonomia i donant tant de temps però ara hem de recuperar el màxim de consens possible per ser més forts i superar la mala imatge que hem projectat darrerament.

Això no és pot fer més que amb un gran resultat favorable al sí.