Preservar la seguretat, missió d’un Govern responsable:

Publicat per fxsabate | 27 Oct, 2009

pagessos agredint mossos a Reus el 24 d'octubre de 2009  

Guió de la Roda de Premsa del 26 d'octubre de 2009 sobre les agressions d'un grup de ciutadnas als mossos d'esquadra i al patrimoni de tots

  •  
    • La missió d’un Govern responsable: preservar la seguretat  
  • Preservar la seguretat i la integritat de persones i els béns públics
  • La societat encarrega a la policia la seva seguretat, la de tots els ciutadans
  • La policia de Catalunya és un cos proper, un cos amic
  • Ha d’actuar correctament en l’exercici de la seva activitat  
  •  
    • Drets i deures  
  • La Constitució i l’estatut recullen el dret a manifestar-se
  • Però la manifestació ha de ser pacífica, cívica, ordenada i sense incidents
  • Els sol·licitants es comprometen a què transcorri sense violència i se’n fan responsables
  • No poden al·legar ignorància
  • Ni es poden rentar les mans
  • Un bon dirigent i líder assumeix les seves responsabilitats i els seus compromisos, la seva paraula i la seva firma
  • Per tant, són els primers que han de tractar d’impedir accions violentes i si al final no poden, condemnar els fets violents
  • No van fer res de tot això en l’episodi del dia 24, ni el que havien signat ni el que s’havien compromès a fer
  • Uns quants van atemptar contra un bé públic – l’Estació Enològica de Reus – catalogat com a edifici modernista i van ocasionar destrosses per valor de milers d’euros
  • Els Mossos d’Esquadra van complir amb la seva obligació, de defensar l’equipament i van respondre a la violència d’uns pocs
  • Els dirigents del sindicat agrari no poden avalar ni aplaudir ni deixar de condemnar els fets
  • Els béns públics són tan sagrats com els privats. Són de tots i s’han de preservar
  • Els Mossos són tan persones com qualsevol altre, dignes de respecte
  • No actuen perquè sí. No ho fan si no hi ha motiu. I van actuar DEFENSANT EL PATRIMONI DE TOTS I LA SEVA INTEGRITAT
  • S’ha de respondre dels danys materials : milers d’euros dels ciutadans que s’hauran d’emprar per restaurar els desperfectes i no és la primera vegada
  • La llei és igual per tothom  

Roda de premsa sobre agressions als mossos i als béns públics del Departament d'Agricultura a Reus el dissabte 24 d'octubre de 2009

  •  
    • En relació a retirar els càrrecs com demanen els dirigents sindicals
  • Els Mossos han posat en coneixement de la justicia la presumpta comissió de danys, atemptats a l’autoritat i lesions. Els mossos han fet el que els pertoca en aquest cas
  • També ho ha fet el DAR - Departament d'Agruicultura i Ramaderia -
  • i ara és la justicia la que determinarà
    • Agressió càmera de TV3
  
  • Lamentem que un professional hagi patit un cop durant l’incident.
  • Això no pot succeir.
  • Però en un context de gran tensió quan alguns manifestants van emprar la violència per agredir els mossos , hi ha situacion de risc difícils de controlar.
  • Volem que els periodistes realitzin amb llibertat la seva professió però hem de tenir en compte el context de risc en manifestacions com la de dissabte
  • Recordar que es va acordar amb el col·legi arran dels aldarulls del pla Bolonya portar un distintiu ben visible
  • Les imatges es van demanar a TV3 en cap cas per ser vetades, sinó per tenir més documentació dels fets i de la informació que s’havia donat
  • Els mossos feien la seva feina i apartaven qui s’acostava al mosso ferit 
      
    • Sobre la política agrària
  • Com tots els sectors econòmics, l’agricultura està malament
  • Hi ha subsectors de l'agricultura que tiren i altres que no tant o gens. I alguns no tenen futur.
  • Tot canvia i l’agricultura també. NO ÉS UNA ILLA
  • El govern no resta aturat i posa en marxa tot un un seguit de mesures i de suports :
    •  
      • Experiències pioneres: celler de viveristes de Barberà de la Conca
      • Agricultura ecològica
      • innovació tecnològica i recerca
      • Escurçar la cadena de comercialització
      • Reconversió
      • Activitats complementàries a l’agricultura i ramaderia a les zones rurals, aprofitament d’energies renovables.. .etc 
    • Apostem pel diàleg i no per la violència
  • Amb les organitzacions professionals tenim una sèrie de mecanismes regulats on participen en tots els temes que afecten al sector: Taules sectorials per cada un del sectors agraris del camp català, taula de foment i modernització i taula de concertació
  • A banda d’aquests establerts per llei hi ha reunions bilaterals VOLUNTÀRIES entre les organitzacions professionals i  el Consell de Direcció del DAR. En el cas d’UP se’n feia una mensualment fins que ells van decidir trencar relacions amb el Conseller. A banda d’aquestes es fan reunions a tots els nivells del DAR, en el cas d’UP 379 des del novembre de 2007. 
  • Des del DAR continuem apostant pel diàleg, treballant amb la resta d’organitzacions agràries en pro del sector agrari català  i deixant, com no pot ser d’una altra manera, la mà estesa perquè UP reconsideri la seva postura i torni a les relacions bilaterals el més aviat possible.
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Mercat de la castanya i alternatives econòmiques a les muntanyes de Prades

Publicat per fxsabate | 25 Oct, 2009

 Mercat de la castanya a Vilanova de Prades el 25 d'octubre de 2009

A Vilanova de Prades i per parlar del desenvolupament econòmic de les Muntanyes de Prades i Boscos de Poblet hem visitat el Mercat de la Castanya amb el director territorial d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Xavier Vicens. Ha estat el 25è Mercat de la Castanya de Vilanova de Prades i ens hem reunit amb l'alcalde d'aquest municipi, Josep Vilalta; l'alcalde de Vimbodí; el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de l'Espluga, David Rovira, i el director del PENIN de Poblet, Joan Llagostera, per parlar del desenvolupament econòmic de les Muntanyes de Prades i Boscos de Poblet.

En concret, hem analitzat diferents alternatives per solucionar el problema del xancre, una malaltia fungicida, de gran virulència, que afecta els castanyers catalans des de fa anys. El director territorial d'Agricultura, Xavier Vicens, ha explicat que continuarem les actuacions per erradicar-lo i promoure noves plantacions i ha anunciat la propera prova pilot de plantació d'un centenar de nous peus amb l'assessorament de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i el Departament de Medi Ambient.

D'altra banda, la trobada també ha servit per acordar la realització d'una prospecció sobre la possibilitat d'implantació d'una planta de biomassa. Amb aquest objectiu, properament se celebrarà una reunió entre els Departaments d'Agricultura i Medi Ambient, l'Associació Munyanyes de Prades i l'ICAEN.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Millor salut al Baix Camp

Publicat per fxsabate | 23 Oct, 2009
  • Foto de família el 21 d'octubre de 2009 a Reus amnb la Consellera Geli en la presentació del Projecte demostratiu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya al Baix Camp
  • Presentat a Reus el Projecte demostratiu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya al Baix Camp

  

Dimecres, dia 21, a la plaça Prim de Reus, la Consellera de Salut va assistir a la presentació del Projecte demostratiu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya al Baix Camp.

Al mes de maig de 2006 es va crear la Comissió Directiva d’aquest projecte. Actualment està formada per representants de les següents institucions: Agència de Protecció de la Salut, Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut, Grup Sagessa, Universitat Rovira i Virgili, Ajuntaments de Reus i de Cambrils, Diputació de Tarragona, Consell Comarcal del Baix Camp, Salut i Medi, Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i Associació d’Estudiants de Salut Pública

L’objectiu del Projecte demostratiu és definir i desenvolupar un nou model organitzatiu de la salut pública, en aquest cas al Baix Camp, que serveixi d’experiència quan es posi en funcionament l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Cal recordar que el dia 14 d’aquest mes s’ha aprovat la Llei de Salut Pública de Catalunya, per la qual es crea aquesta Agència.

Entre els principals problemes de salut al Baix Camp, la Comissió Directiva va assenyalar com a prioritaris el tabaquisme, el sedentarisme, l‘alcoholisme i l’obesitat. Per corregir aquests problemes, es proposa desenvolupar accions per promocionar la salut en quatre àmbits principals:

- Accions per deixar de fumar. El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de morts evitables i prematures que es pot prevenir i el Baix Camp té el percentatge d’homes fumadors (42,6%) més elevat del Camp de Tarragona.

- Activitat física. La manca d’activitat física es troba entre les principals causes de malaltia i mortalitat. El sedentarisme incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, càncer, excés de pes i diabetis, entre d'altres.

- Consum d’alcohol responsable. Els fenòmens derivats de la ingesta problemàtica o abús d’alcohol, són els que generen major volum de demanda en els serveis especialitzats. El Baix Camp té el consum d’alcohol més elevat de la Regió Sanitària, en especial entre els homes.

- Alimentació saludable. El Programa d’educació en alimentació, EDAL, que es desenvolupa a nivell escolar al Baix Camp, ha posat de manifest que l’excés de pes (sobrepès i obesitat) es relaciona amb un baix consum de fruites, verdures i cereals, i amb un elevat consum de menjar ràpid.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Cèlia

Publicat per fxsabate | 22 Oct, 2009

Generació del 53, de Flix  i, per si no n'hi hagués prou, del Carrer Major . Amb Jaume Pros - secretari general de CCOO a Tarragona - i amb ella procurem trobar-nos algun cop l'any. Llavors recordem que tots tres tenim aquests trets distintius que ens fan invencibles. És forta com el freixe del nostre escut. Per això, malgrat els cops que li ha donat la vida, els ha suportat com una veritable roca que ha retornat la violència del temporal en escuma calma als qui té al voltant.

Ahir la trobada tenia per objecte acomiadar el seu company Pablo al cementiri de Reus en una cerimònia que mai no oblidaré. Algú va llegir el poema " No te salves " de Benedetti el video del qual encapçala aquest article.

Cèlia desprès en va llegir un altre de seu: 

A Pablo:
 
Tu mirada, hechizo, valles y alturas.
Tus palabras, susurro,
tus manos , creadoras,
tus pies, camino,
tus abrazos, cimientos,
tus labios, vida, verdades.
Tu corazon, caricias, amor.
Tus sentimientos, cordilleras,
tu vida, energia,
tu adiós, hasta pronto.
 
Cèlia.
 

En acabar va sonar el Va pensiero - vegeu aquí la lletra original - de Nabucco de Verdi cantat per Nana Mouskouri que poso al final i amb què acabo perquè no tinc la força d'ella que continuarà guanyant les diverses batalles que lliura.

Perquè ni la va tombar la seva greu malaltia fa uns anys, perquè ara sabrem fer pinya tots els i les qui l'estimem.........i perquè som invencibles ¡¡¡ 

També del "Va Pensiero" podeu trobar aquí una magnífica versió de l'Orquestra i Cor del Teatre Nacional de l´Òpera de París subtitulada en castellà. I encara la versió de Pavarotti i Zucchero

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Suprimir l'impost de succesions ?

Publicat per fxsabate | 17 Oct, 2009

Hble. Sr. Teixidó... Vostè sap quants diners va aconseguir la Generalitat l’any passat gràcies a l’impost de successions i al de donacions? 1.000 Milions d’euros.

 

Repeteixo: 1.000 Milions d’euros.

 

Qui el paga aquest impost? Una part important dels ciutadans de Catalunya. Però no tots els ciutadans de Catalunya, a diferència de l’IVA o de l’IRPF, que sí paguem entre tots.  

 

Aquest impost el paguen aquells ciutadans que tenen la sort d’heretar, de rebre una herència d’un cert nivell.  És a dir, aquells ciutadans i ciutadanes que tenen la sort d’haver nascut en una família amb patrimoni. Poc o molt, però amb un mínim patrimoni.

 

Un patrimoni que inclogui, per exemple, un pis superior als 500.000 euros. Perquè els pisos de menys de 500.000 euros, si són la vivenda habitual, no paguen res.  I no tots els ciutadans de Catalunya reben en herència un pis de més de 500.000 euros, li ben asseguro.

 

És més: la major part de l’impost, la major part d’aquest 1.000.000 d’euros de l’any 2008, la van pagar aquelles persones que hereten grans patrimonis o patrimonis relativament importants.

 

Quedi’s amb aquesta dada: el 85 % de l’impost el paguen el 15 % dels contribuents. Es a dir, d’aquests 1.000 Milions d’euros aproximadament uns 850 Milions els paguen el 15 % dels contribuents més rics.

 

Per tant, la gran part d’aquest impost el paguen el 10 o el 20 % -el 30%, a molt estirar- de les famílies de Catalunya, aquelles amb majors patrimonis.

 

Quan parlem de les persones que paguen l’impost no estem parlant de la vídua amb un piset de 50 o de 75 milions de pessetes, el piset que probablement el seu marit va pagar amb el treball de tota la seva vida.

 

No fem trampes: aquests, avui, ja no paguen ni un cèntim. De fet, més d’un 50 % dels contribuents a l’impost de successions, segons dades de paga menys de 300 euros de mitjana.  Qui paga l’impost són, principalment, el 10 o el 20 % de les famílies amb més patrimoni del país.

 

Aquest és un altre dels mite que no podem permetre que segueixi corrent tan tranquil·lament:  els rics, avui a Catalunya, paguen l’impost. Parli amb la inspecció i li explicaran: els rics paguen, Sr. diputat. Com tothom.

 

Sap què es pot fer, Hble. diputat, amb 1.000 Milions d’euros? Es poden fer moltes coses. Per exemple, amb 1.000 Milions d’euros:

 

a) es poden construir més de 250 escoles (265)

 

b) es poden construir unes 650 escoles bressol

 

c) podríem construir 350 CAPS... o mantenir 400 CAPS durant un any.

 

d) es podria pagar la factura del PIRMI de 15 anys

 

e) es pot pagar la nòmina de tots els Mossos d’Esquadra d’1 any i encara ens quedarien diners per construir 7 comissaries noves

 

1.000 Milions d’euros:

 

a) són més del doble de tot el què ens gastem en cultura i esports

 

b) són dues terceres parts de tot el què ens gastem en atenció social, atenció a la dependència, complements de les pensions més baixes... dos terços del pressupost del Departament d’Acció Social

 

c) es exactament el què ens costen el conjunt de les universitats catalanes

 

La reforma que Vostè ens proposa suposaria perdre aquests 1.000 Milions d’euros anuals. Bé, per ser més precisos: suposaria recaptar uns 800 Milions d’euros menys a l’any (773.220 Milions, exactament).

 

Però Vostè ja diu en la seva exposició de motius que la seva proposta és el primer pas per suprimir l’impost. O sigui que, a la llarga, suposaria perdre 1.000 d’euros.

  

Què hem de fer Sr. Diputat? Hem de fer aquestes escoles, pagar el PIRMI,

construir noves escoles bressol, fer comissaries, dedicar diners a la cultura

o finançar les nostres universitats?

 

O hem de fer un regal fiscal al 20, al 30 % de les famílies amb més patrimoni de Catalunya. Suprimir l’impost i deixar de fer escoles, comissaries, escoles bressol, etc., etc, etc.?

 

Qui necessita més aquests diners, Hble. diputat? Qui té unes necessitats més prioritàries? Es més important que els nostres ciutadans disposin de bons serveis públics? O potser és més important que els ciutadans amb més patrimoni familiar deixin de pagar la part que els correspon- una petita part- de la seva herència?

 

Qui es mereix més aquests diners? Els alumnes que van a les escoles, els malalts que van als hospitals, els aturats que van als cursos de formació?

O els fills d’aquells que han pogut acumular un bon patrimoni?

 

Qui els mereix més? Els treballadors del nostre país, que avui pateixen la crisi com ningú... i que, per cert, paguen religiosament els seus impostos?

O aquells que rebran uns diners i un patrimoni pel qual no han hagut de treballar? Hem de treure aquests diners dels primers, per donar-lo als segons?

 

Potser Vostè em dirà: No els hem de treure ni als uns ni als altres? Suprimim l’impost i seguim fent tota la inversió pública que fèiem fins ara.

 

Però aleshores... si reduïm els ingressos en 1.000 Milions d’euros i seguim fent les escoles, els hospitals i els cursos per a aturats, què hem de fer?

 

¿Incrementar encara més el dèficit, en plena crisi, amb el dèficit públic disparat, com és normal en plena crisi? Disparat igual que als EE.UU., a França, a Alemanya, a Itàlia, a Anglaterra o a Suècia. Exactament igual.

 

Hem de rebaixar aquest impost alegrement i fer més gran encara el nostre dèficit? Això és el què Vostè ens proposa, Hble. diputat? Nosaltres no ho farem. Perquè nosaltres som una força responsable.

 

No ens dedicarem a fer créixer el dèficit públic per poder suprimir l’impost de successions.

 

Però el què encara és més important i ja li he dit: tampoc reduirem els serveis públics per poder eliminar l’impost de sucessions. Perquè a més de ser una força responsable, som una força socialista. I creiem en la justícia social.

 

Creiem en els serveis públics, creiem en l’educació pública, en la sanitat pública, creiem en la igualtat d’oportunitats. Creiem en la redistribució de la riquesa. En tot això, creiem.

 

Sr. diputat, ja li vaig dir en algun debat anterior: “Això de la igualtat d’oportunitats és molt seriós. No és una broma. Igualtat d’oportunitats vol dir que el progrés a la vida de cadascun de nosaltres no depengui de la sort. Que no depengui de si hem nascut en una família rica o no tan rica, de si hem nascut en un barri o en un altre, en un poble o en un altre, en una classe social o en una altra”.

 

I per garantir la igualtat d’oportunitats necessitem serveis públics. I per fer serveis públics necessitem ingressos. Vostè ho sap, Hble. Diputat.  I vostè també sap que tenim un dels nivells de recaptació fiscal –és a dir, un dels nivells de solidaritat fiscal- més baixos de tota la Unió Europea.

 

Nosaltres creiem que la societat no és una suma d’individus aïllats, sinó que els individus necessiten la societat per prosperar. La societat arriba lluny gràcies als individus que s’esforcen. Però que els individus arriben lluny gràcies a una societat que els acull i que els recolza.

 

Si els individus prosperen, és perquè tenim una societat cohesionada i competitiva. I sense una bona educació, sense unes bones polítiques de Formació Professional, sense unes bones carreteres i uns bons hospitals, no tindríem una societat ni cohesionada ni competitiva. 

 

Per això, Sr. diputat, creiem que els individus han de tornar a la societat –a través dels impostos- una part del què han rebut d’ella. Una part del què han aconseguit per sí mateixos, però també gràcies a la societat a la qual pertanyen.

 

La filosofia social de l’individualisme, Sr. diputat, és la que ha entrat en crisis de manera estrepitosa amb la crisi financera. Perquè la crisi no és només una crisi econòmica. Es també una crisi de valors.

 

I darrera d’aquesta crisi –econòmica i de valors- hi ha la moral de l’individualisme a ultrança. La moral del no sentir-me responsable de cap dels meus conciutadans. La moral de no deure res a ningú.

 

La responsable d’aquesta crisi és la filosofia del neoliberalisme, segons la qual com menys impostos millor, com menys sector públic millor, segons la qual l’Estat és el problema i no la solució, com menys redistribució de la riquesa millor

 

I aquesta filosofia ha quedat enterrada per les runes d’aquesta crisi. Es una idea antiga, una idea caduca, passada de moda. Una filosofia que ha fracassat de manera estrepitosa.

 

Però, a més, creiem en una societat en la qual la gent prosperi gràcies als seus mèrits. Una societat en la qual, la nostra sort a la vida depengui del nostre esforç i de les nostres accions.

 

No en una societat –ja li he dit abans- en la qual la sort de la gent depengui del patrimoni dels seus pares. Creiem en una societat meritocràtica.  I jo em pensava que Vostè, com a bon liberal, també ho creia així.

 

Sr. Diputat, si algun impost respecta la llibertat de les persones, és aquest. Perquè no es paga sobre els bens que un ha guanyat. Sinó que es paga sobre els béns que un ha rebut... sense haver-los guanyat directament amb el seu esforç.

 

Si eliminem l’impost de successions, aleshores amb més motiu hauríem de suprimir l’IRPF, o l’IVA o tants d’altres. Què ens proposa Vostè? Una societat sense impostos? Es a dir, una societat sense serveis públics? Sense igualtat d’oportunitats? Vull pensar que no.

  

Nosaltres no suprimirem aquest impost. El reformarem, això sí. Oi tant! Per fer-lo més equitatiu. Per fer-lo més progressiu. Per rebaixar-lo a les classes mitges. Perquè les classes mitges, que ara a vegades passen autèntiques dificultats per pagar l’impost, paguin menys.

 

Oi tant! Nosaltres som partidaris d’aquesta reforma: rebaixar-lo per a les classes mitges. De fet, ens hi hem compromès –ho sap tothom, va sortir a tots els diaris- en una Resolució aprovada en el darrer Ple.

 

Però suprimir-lo... no. Això no, Hble. Diputat. Nosaltres volem que aquells que tenen la sort d’heretar  – que no és tothom, li recordo., Sr. Diputat: vagi al carrer, miri i pregunti, i veurà que no tothom té la sort d’heretar -

volem que aquests paguin una petita part d’allò que, de totes maneres, igualment es quedaran. Només una petita part. Però Vostè que ens diu: que no paguin gens ni mica. Que no paguin res de res.  

 

Sr. diputat, jo li demano que reflexioni: ¿No creu que en una societat justa, en una societat decent, aquells que tenen la sort de rebre un patrimoni que no han construït amb el seu treball ni amb el seu talent han de repartir una mica de la seva sort –només una mica- amb la resta dels seus conciutadans? Amb la resta de persones del seu país?

 

Què volem? Una nació cohesionada? O volem una nació en la qual l’individualisme senyoregi la moral col·lectiva? Deixi’m que li digui: una nació posseïda per l’individualisme, no és una nació. Sense justícia social, no hi pot haver-hi nació, Sr. diputat.

 

O perquè és pensa que el mantenen a França, aquest impost? I a Alemanya? I a Anglaterra? I a Noruega i a Dinamarca? I a Holanda i a Àustria? Perquè el tenen aquest impost? Què vol? Que siguem com la Itàlia de Berlusconi?

 

Sincerament, m’és difícil d’entendre que un liberal com Vostè, és a dir, una persona partidària de la meritocràcia, defensi la supressió d’aquest impost. M’és difícil d’entendre que un Grup Parlamentari ple de democrata-cristians com el de Vostè, faci aquesta proposta. Què potser no sap que diu la Doctrina Social de l’Església al respecte?

 

Avui he estat temptat de llegir-li una altra carta... no, la carta de Bill Gates contra la proposta de Bush de suprimir l’impost de successions no. No pateixi! Aquesta vegada he estat temptat de llegir-li algun fragment d’alguna de les moltes Encícliques on es parla d’aquesta qüestió: de la funció social de la propietat.

 

Però no ho faré, no pateixi. No ho faré per respectar escrupolosament el caràcter estrictament laic dels meus arguments. 

 

Per acabar, jo voldria fer una pregunta. Des d’aquesta tribuna, des de la qual intentem representar el poble de Catalunya, voldria fer una pregunta als ciutadans del meu país.

 

Voldria preguntar-los si creuen que hem de deixar de fer 265 escoles cada any, o si hem de deixar de construir 650 escoles bressol cada any, o si hem de deixar de pagar el PIRMI durant 15 anys, per fer un regal fiscal a aquelles famílies que tenen la sort de tenir els millors patrimoni de Catalunya.

 

Hem d’escatimar totes aquests serveis públics als nostres ciutadans? Just ara? Just en temps de crisis? Quan més els necessiten? Quan més important és la solidaritat? Quan més important és salvar la cohesió social?

 

Estic segur que la immensa majoria em respondria: No, no ho hem de fer. És més, estic segur que la majoria del seu grup parlamentari també m’ho diria. Fins i tot m’atreveixo a pensar que ni tan sols Vostè –si ho pensa bé, Hble diputat- ni tan sols Vostè creu que nosaltres hàgim de fer això que ens demana.

 

De fet, Vostè va ser conseller. Vostè hagués pogut suprimir l’impost. I no ho va fer. I va fer bé de no suprimir-lo, Sr. diputat.

 

Per això, li demano que reflexioni i que retiri la proposta.

 

Perquè sé que Vostè, igual que jo, està a favor d’una societat justa on la gent prosperi pel seu esforç i no per la sort d’haver nascut en una família o en una altra, on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, on tornem a la societat una part d’allò que ens ha donat.

 

Gràcies Sr. President, gràcies Sres. i Srs. diputats.

Intervenció del diputat del Grup Socialista-CpC Toni Comin al Ple del Parlament de Atalunya el passat dijous 15 d’octubre de 2009 sobre la proposta del grup de CiU de supressió de l’impost de successions

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

No són el futur sinó el present

Publicat per fxsabate | 15 Oct, 2009

nens i nenes del CEIP Mediterrani maig del 2009

Acostumem a pensar i dir que els infants són el futur. Com que no ens treiem això del cap, els preguntem què voldran ser quan siguin grans, els  aconsellem " per quan siguis gran " i els diem que tot ho fem "perquè et facis un home o una dona ".

Recordo que quan era petit em molestava i no sabia ben bé per què. Hi havia quelcom més que vergonya per centrar l'atenció i l'espera de tota la família o dels amics dels pares a la pregunta sobre les preferències de la meva professió. En realitat el que devia passar - i deu passr ara als nens i nenes d'avui - és que em molestava que ignoressin la meva realitat, les meves necessitats i els meus desitjos i preferències del moment que és allò que em devia importar, lògicament, més.

amb nens i nenes del CEIP Mediterrani maig del 2009 

Procuro quan des de fa uns anys vaig a explicar un conte als meus amics i amigues del CEIP de Camp Clar de Tarragona, no parlar-los en futur sinó en preesent i no veure'ls i veure-les com un projecte sinó com una realitat.

Les fotos que avui he rebut m'han il.lusionat particularment i m'han copmpromès un altre cop a tornar-hi quan em cridin - si ho tornen a fer - com els darrers anys. He imaginat com han signat cadascú, he repassat un per un cada nom i la cura amb què l'han escrit, com devien xerrar mentre ho feien. Són els catalans i catalanes d'avui de tendra edat, però d'avui i que tenen un futur del qual, més que ells, hem de tenir cura nosaltres.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Llei històrica de Salut Pública de Catalunya

Publicat per fxsabate | 14 Oct, 2009

Avui, 14 d’octubre del 2009, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat dels grups el projecte de llei de Salut Pública de Catalunya. Sabem per experiència el que suposa aprovar una llei per unanimitat així que felicitem la consellera Geli i el seu equip així com a la diputada vallenca Núria Segú ponent en nom del grup del PSC de la llei que ha tingut un paper decisiu en assolir el més ampli consens.

 

Després de la llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, l’aprovació de la llei de Salut Pública de Catalunya és la consolidació del model sanitari català.

 

La salut pública és un component essencial del sistema de salut que estava esperant la seva reforma des de la situació predemocràtica.  A la dècada dels 80 i 90 el nostre sistema sanitari va experimentar importants reformes, però en aquest procés va quedar absent la salut pública. Ara és l’hora de completar els deures.

 

La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per a promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia i permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic.

 

Es crea l’Agència de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

 

Calia doncs  aquesta llei, que és de salut, molt més que de sanitat.

 

Ø  Una llei en positiu, que contribuirà a enfortir els recursos físics, mentals i socials,  individuals i col·lectius per potenciar la salut, i alhora reduir els riscos per la salut, tant ambientals i socials,  com d’estils de vida.

 

Ø  Innovadora, que incorpora les visions més modernes de l’abordatge de la salut, com ja reflecteix la UE en el Tractat d’Amsterdam, que reclama el compromís intersectorial des del conjunt de les polítiques públiques, i no només l’acció del sistema sanitari–Pla Interdepartamental de SP.

 

Ø  Integradora, que enforteix el lideratge i l’autoritat de la salut pública –a través de la creació de la figura del Secretari de Salut Pública.

 

Ø  Que desplega drets i deures dels ciutadans i de la comunitat envers la seva salut, fent tangibles les prestacions de SP,  tant de promoció i de prevenció, com de protecció i de vigilància de la salut.

 

Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, doncs, diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és 50 vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, revertint en un major creixement econòmic i, per tant, en l’enfortiment de la sostenibilitat financera del sistemes de salut i benestar.

  

La llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. La llei permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.

 

La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com el canvi climàtic, o les diverses crisis de salut pública a nivell internacional que s’ha produït en els darrers anys, com la malaltia  de les vaques boges, o el risc de pandèmia gripal.

 

En el seu àmbit d’actuació la llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen d’una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.

La Llei de SP és, per tant,  una llei modernitzadora, a través de la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya,  un ens públic governat per la Generalitat i pels Ajuntaments, orientat al suport a les funcions polítiques i d’autoritat de la SP i a l’execució integrada, resolutiva i eficient de les funcions i serveis essencials de la SP, amb especial orientació al territori i a la comunitat.

 

Aquesta llei suposa també un recolzament clau del Pla d’Innovació de l’Atenció Primària i Salut Comunitària, recentment aprovat, en la mesura en que s’articula de manera respectuosa i fluida amb els nivells de governança (presència en el GTS), de compra de serveis (contracte programa amb el SCS) i de provisió (coordinació amb la diversitat de proveïdors municipals i comunitaris), garantint la longitudinalitat de l’atenció de salut: des de la protecció a l’assistència passant per la promoció dels estils de vida saludable i la prevenció de la malaltia.

CONCLUSIÓ:

 

Estem davant d’un llei progressista i transformadora, la primera llei de Salut Pública de l’Estat espanyol que incorpora les tendències internacionals més innovadores, que posa la salut com un element clau de l’agenda política,  i que permetrà respondre a les noves necessitats “glocals” (global-local),  garantint prestacions individuals i col·lectives, per generar confiança i seguretat en la ciutadania i en els agents econòmics i socials.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit