Xavier Sabaté

Fa mesos que venim dient que als ciutadans i ciutadanes de les sis comarques que conformen el Camp de Tarragona ens cal sumar la nova identitat derivada d'aquesta nova realitat.

Avui hi he reflexionat més en la cordial entrevista que he mantingut amb els representants del moviment " mou-te per Tarragona ".  

Aquesta és la nota que hem publicat desprès de l'esmentada entrevista:

Xavier Sabaté demana als promotors del moviment “Mou-te” que integrin en el seu projecte la visió de Camp de Tarragona

• El delegat del Govern ha saludat la presentació del moviment que, en boca d’un dels seus portaveus, ha nascut “per fer política sense vincles amb cap partit polític”.

• Durant la reunió s’han intercanviat diferents punts de vista sobre temes diversos. El delegat del Govern ha posat de manifest que, en la seva opinió, les prioritats en matèria d’infraestructures per la ciutat de Tarragona són la construcció de l’autovia Tarragona– Montblanc (les obres de la qual estan a punt d’iniciar-se), un nou tram de ferrocarril que permeti la sortida de mercaderies del Camp de Tarragona en ample de via europeu, i el centre logístic del Penedès, “totes tres actuacions vitals per assegurar i augmentar la competitivitat de l’economia de la pròpia ciutat i del conjunt del Camp de Tarragona” ha sentenciat el delegat del Govern.

• Xavier Sabaté ha afegit com a actuació prioritària “la xarxa de rodalies ferroviàries que utilitzen milers de ciutadans de les nostres comarques que s’han de desplaçar pel Camp de Tarragona o en direcció a Barcelona diàriament”. 

• El delegat del Govern ha prestat atenció a la petició del moviment “Mou-te” pel que fa a l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat de Tarragona i ha considerat que “aquesta seria una proposta que també valdria la pena incloure al llistat d’assumptes pendents a resoldre”.

• Finalment, Xavier Sabaté ha insistit en la necessitat de cooperar entre les diferents ciutats del Camp de Tarragona i assumir que aquest és un territori que està construint la seva identitat. “Sense renunciar a la defensa dels interessos locals, allò que és bo pel conjunt del territori serà bo per cadascuna de les ciutats que l’integren” ha dit el delegat del Govern que ha considerat vital i imprescindible la incorporació i la defensa d’aquesta nova identitat en l’imaginari personal i col·lectiu de tothom per disposar d’un territori més preparat per al futur.
• Xavier Sabaté ha demanat als membres del "Mou-te" que integrin la visió de Camp de Tarragona en el seu projecte per afrontar el futur amb garanties

Ha mort Salvador Fa i Llimiana, Director de l’Esbart Dansaire de Tarragona , gran mestre de dansa tradicional, fill predilecte de Tarragona  i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2006, acte al qual vaig tenir l'honor d'assistir i al qual correspon la fotografia de més amunt amb Salvador Fa rebent aquesta distinció de mans del President de la Generalitat Pasqual Maragall.

Salvador Fa ha fet pàtria, ha fet país en el sentit més profund i valuós, és a dir, construint bellesa, aplegant centenars de nens i nenes i joves, llegant a les generacions futures una gran obra com és l'Esbart Dansaire de Tarragona, portant la cultura catalana als cors i a les mens de milers de persones que hem reconegut les nostres arrels en els moviments dels i les dansaires o els han admirat des d'altres cultures i sensibilitats. I això des de l'altruisme, des de la donació sense més recompensa que la consciència de treballar pels altres i pel país.

Ens els darrers anys he tingut la sort d'assistir a diversos actes de l'Esbart al costat de Salvador Fa i contemplar com sentia cada pas de cada dansaire, com cercava la bellesa en cada gest, com apreciava la música que acompanyava, com valorava en els entreactes la aprticipació de la gent jove i l'esforç dels més grans per la seva dedicació als assajos i a les sortides. No li agradaven els elogis i també en això era admirable. Perquè les persones que practiquen la humilitat són doblement dignes d'admiració i, encara més, d'estima. " No tinc cap mèrit perquè faig el que m'agrada ", ens deia. De forma que sempre atribuia els mèrits a les persones que tenia al seu voltant. Recordo com també en la distinció de la Creu de sant Jordi deia que ell ja sabia qui havia intervingut decisivament i ens mirava amb aquells ulls de complicitat que formaven part del seu encant.

Salvador, els mèrits han estat tots teus. La part bona dels qui t'hem conegut  i apreciat reflexa sense cap mena de dubte la teva gran personalitat. Per això no has marxat del tot. Romandràs entre nosaltres mentre visquem els qui t'hem conegut i mentre els i les dansaires catalans ballin les teves coreografies que serà molts  i molts anys.

• Durant un llarg any el Govern de la Generalitat presidit per José Montilla ha estat negociant amb rigor per redreçar una situació que als catalans ens era enutjosa perquè essent els primers solidaris d’Espanya per uns, érem encara acusats d’insolidaris i de poc ambiciosos pels qui havien negociat un acord injust. Ara tenim un acord que tothom reconeix com el millor que ha tingut mai Catalunya no només quantitativament sinó que resol problemes de fons com que ens correspon com a mínim la mitjana del que rep tothom i que necessitem recursos per polítiques socials, per fer front a la crisi i per continuar essent motor de desenvolupament del qual en resultem beneficiats  els catalans però també la resta d’Espanya. Perquè l’interès és mutu com a qualsevol estat federal on quan les coses van bé pels estats van bé pel conjunt i a l’inrevès. 
• En aquesta línia, desitjo que mai més tornem a dramatitzar tant un conflicte que és habitual als estats federals o similars de tot el món i que es resol a través de diferents fórmules. En el cas del finançament, fins i tot sense intervenció de l’Estat però en altres casos ha de ser a través dels tribunals. Tothom acaba acceptant la solució amb normalitat. El que és menys comú és que hi hagi partits que en vulguin fer bandera i ús partidista de la qüestió i menys encara donar lliçons de patriotisme si quan els ha tocat governar a ells han produït desastres con el que teníem fins ara.

              article publcat al Diari de Tarragona el 14 de juliol de 2009

Venir a Nicaragua el 2 de juliol i no haver actualitzat el bloc pot semblar que no té perdó. Però és el cas que encara no sé quin to donar-li. L’amiga Montse Cunillera – que espero que algun dia tingui un bloc i no només escrigui coses curtetes al facebook – comenta una foto de l’església de Guadalupe a Granada que havia titulat: “Marxem enamorats de Granada cap a Managua”. Ella diu amb el to divertit que la caracteritza: “ No s’hi val a entristir-se ni aprimar-se “:

Això em fa pensar que m’ha imaginat trist i no sé si ho diu per això de l’enamorament o pel fet de marxar.

Ja tinc alguna pista per començar a escriure. I és que Nicaragua enamora i quan marxes – encara ens queden dos dies i ja temem la partida – et deixes un tros de cor. I això vol dir que te'n vas més compromès amb aquesta terra tan fèrtil, tan del tròpic i, per damunt de tot, més compromès amb la seva gent en peu d’igualtat.

Ahir, quan vàrem acabar el que segurament ha estat un dels millors concerts que mai haurà fet la Coral de la URV – ens abraçàvem a les bambalines del Ruben Dario, colossal primer teatre del país – hem sortit al hall a saludar la gent – més de 500 que ens esperaven. Fotos, autógrafs... Doncs a una de les moltes senyores que ha volgut parlar amb nosaltres li he dit: “ Es un honor estar entre ustedes, aprendemos muchísimas cosas que  no sabíamos y nos vamos a ir con un mayor compromiso de amistad con este país y con su gente “

Doncs això, aquest és el primer capítol del que volia dir i crec que la frase resumeix el to respectuós, d’igual a igual - malgrat que els hi multipliquem per 75 la riquesa -  si la mesurem en PIB - , sense falsos paternalismes ni sentimentalismes sinó amb un clar i refermat compromís per la justícia i la igualtat d’oportunitats.

A banda la coral de la URV que és una passada en tants sentits.

De tot això parlaré en els propers capítols perquè l’experiència que estem vivint és impressionant.

Fer el que estem fent significarà un abans i un desprès en la vida de la Coral com ha dit la nostra directora Montse Rios però estic segur que per la majoria dels i les cantaires també

1. El finançament i CiU: No dónen més de si els anomenats nacionalistes de CIU – i deu n’hi do el poc que han donat ¡¡ - No entenc com poden  treure tant de pit quan tot Catalunya recorda la ridiculesa de la xifra que van aconseguir amb el PP i d’amagat. En fi, us recomano l’article “ Las diez cifras de CiU “  de Francesc Vallès al setmanari El Siglo aquesta setmana 
2. LEC: Per fi una Llei d’educació de Catalunya. En 23 anys de govern conservador ja s’hi haurien pogut posar, no ? Doncs com tantes coses bàsiques per a un país – algun dia farem el llistat – hem hagut de ser l’esquerra. Aquí teniu les característiques de la Llei  i el document I ara què 
3. L’EOI de Tarragona cada cop més a prop i CiU a la figuera. Tarragona serà la ciutat que més haurà tardat en tenir una Escola Oficial d’Idiomes i CiU, 23 anys de govern  a la Generalitat i 18 a l’Ajuntament gosa criticar l’acord perquè en un moment de crisi la Generalitat no hi pot fer front de cop i la pagarà a terminis a l’Ajuntament. Però hauria de saber i de dir  que serà l’única de Catalunya que la Generalitat hi posarà el terreny mentre que a les altres l’ha posat l’Ajuntament. I CiU encara diu que l’Ajuntament hi surt perdent. Inexplicable-
4. Els pro-nuclears quan acusen el govern socialista de Zapatero que no deixa fer nuclears haurien d’anar a preguntar a les elèctriques si de veritat en volen ferr i on. Es sorprendrien de la resposta. Però si la volen saber sense preguntar poden consultar aquestes notícies referides a com desisteixen de fer nuclears que estaven previstes a Ontario ( Canadà ) i també a Texas . Espero que a la tornada el Govern d'Espanya ja hagi decidit quan tanca Garoña i que sigui el més aviat possible.
5. Paraules del Conseller Tresserras (ERC) a Roda de Barà sobre la cultura catalana que comparteixo plenament i que va pronunciar el diumenge 31 de maig clausurant la 2ª edició del Festival Internacional de curtmetratges en català: 

" .....Hauríem de fer un esforç per donar-los la volta . El paradís pot ser aquí. No serà pas des d’un horitzó estrictament monolingüe però en canvi podem treballar amb intel·ligència assumint els reptes que planteja el present per tal de donar continuïtat a una tradició cultural nacional popular potent de la que podem sentir-nos orgullosos a la qual li han fallat les classes dirigents, les mateixes que històricament no han estat capaces de construir l’Estat i simplement el que hem de fer és jubilar-les  i assumir nosaltres directament des d’altres sectors socials la direcció del país per fer-nos-hi hegemònics i veure com ens en podem sortir políticament, socialment construint un món més lliure, més just, més cohesionat i més equilibrat i al mateix temps engendrar una nova cultura nacional popular. Per fer això que queda molt grandiloqüent el que cal són molts projecte singulars, individuals que puguin arribar a tenir una certa empenta col·lectiva.

Bé, potser aquest projecte, aquesta segona edició acaba essent un d’aquests projectes emblemàtics que ens permeten navegar els mars d’aquest futur que apareix ple d’incerteses però al mateix temps també ple d’oportunitats si  som capaços de combinar l’energia, l’audàcia i la intel·ligència. Enhorabona, doncs, esperem que això sigui així, que aquest sigui un projecte destinat a tenir un gran futur i a marcar una de les línies en un sector que és dels més innovadors i més revolucionàries perquè ens permet explicar i explicar a través dels llenguatges i formes expressives de l’audiovisual i fer-ho amb eficiència , amb síntesi, estalviant memòria i estalviant recursos potser és la forma com el cinema i la  seva tradició connectarà amb els nous formats i les noves plataformes d’expressió que lliguen amb les noves tecnologies. Moltes gràcies i enhorabona als guardonats i molt bona tarda "

Aquesta seria la meva intervenció al consell Nacional del PSC del proper dissabte 4 de juliol de 2009 al qual no podré assistir per trobar-me fora:

RESOLUCIÓ DEL CONSELL DE LA FEDERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA DEL PSC

Pel que fa al finançament de la Generalitat, tant el govern català com els partits polítics que li donen suport han posat de manifest, contràriament a l’actitud de Convergència i Unió, una unitat sense esquerdes. Com han afirmat constantment el President Montilla i el Conseller Castells, no es tractava de negociar sobre xifres sinó sobre els canvis a introduir en l’actual model de finançament per tal de complir amb la lletra de l’Estatut.

Els moviments tàctics i la constant cerca del rèdit electoral per part dels representants de CiU i del PP han exemplificat el seu inexistent sentit de país. CiU no té cap mena de credibilitat en les seves crítiques. D’una banda, perquè el model de finançament que va pactar amb el govern de José Maria Aznar només va suposar per Catalunya 250 milions d’euros en el seu primer any d’execució, sense preveure mecanismes d’actualització i/o revisió. D’altra, perquè no ha fet més que aportar confusió en el debat sobre la significació econòmica del nou model, introduint xifres diferents poc rigoroses que enlloc de clarificar el debat polític portaven a la ciutadania a la desconfiança vers les negociacions.

En el cas del PP, mentre els seus dirigents en seu parlamentària atacaven amb ferocitat els detalls del nou model i agitaven la catalanofòbia, els representants de comunitats governades pel PP veien amb bons ulls les línies mestres del nou sistema de finançament.

Són molts els detalls a considerar abans de donar el sí definitiu i tancar les negociacions. Precisament per aquest motiu estem convençuts que cal fer confiança a aquells que ens representen en el procés de negociació.

Treballem també i de forma prioritària per reduir l’atur i assegurar prestacions socials a les persones que ho necessiten. 

Amb aquest teló de fons, els i les socialistes del Camp de Tarragona considerem que, malgrat la profunda crisi econòmica i financera global, el nostre territori presenta condicions molt favorables per a una ràpida recuperació. El volum d’inversió pública sense precedents dels Governs de l’Estat, de la Generalitat i dels ajuntaments, la millora de les nostres infrastructures, l’impuls a la recerca i la investigació, l’aposta decidida per l’economia verda (aigua, residus i energia) i la logística ens permeten mirar el futur amb optimisme i confiança. Igualment, sectors tradicionals amb molt de pes en el nostre territori i amb capacitat per generar riquesa, com la indústria i el turisme o l’alimentació, continuen millorant la seva competitivitat i excel·lència.

Per tot això, manifestem:

1. - El nostre total suport al Govern de la Generalitat presidit pel company i primer secretari José Montilla, en les negociacions que han de conduir a l’aprovació d’un nou model de finançament.

2. – La nostra confiança que el resultat d’aquest llarg procés de negociació serà un nou model de finançament respectuós amb l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i permetrà la solidaritat financera amb les regions de l’Estat amb menys recursos que el poble de Catalunya continua desitjant.

3. - El nostre convenciment que els recursos addicionals que Catalunya obtindrà faran possible millorar els serveis públics que reben els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i del Camp de Tarragona en particular Aquest nou sistema de finançament ens ha de permetre continuar invertint en la millora de la sanitat, l’educació, els serveis socials i l’accés a l’habitatge per fer de Catalunya un país cohesionat i socialment més just, i on totes i tots els catalans tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida personal i professional.

4. – La necessitat de redoblar esforços per pal·liar els efectes que la crisi econòmica està tenint en els sectors més desafavorits del nostre país. Paral·lelament, estem posant els fonaments d’un model de desenvolupament econòmic que permeti a Catalunya continuar sent la locomotora d’Espanya i una de les regions més pròsperes d’Europa.

5. – La convicció que el Camp de Tarragona sabrà transformar els reptes que suposa per a les nostres comarques l’actual conjuntura econòmica en oportunitats de creixement.  El moment actual ens obliga a ser més exigents que mai amb la nostra tasca política i a treballar amb rigor i constància per repensar les solucions als problemes de la ciutadania.