Reflexions polÃtiques i personals
Flor desesperada és un espectacle que, a partir de textos de Mercè Rodoreda sobre unes flors misterioses i sota la direcció de Sergi Xirinacs, es va representar aquest diumenge passat dia 25 a la sala El Magatzem de Tarragona.
Ramon Marrugat ens va oferir una gran conferència sobre Artur Bladé Desumvila a la Casa de la Generalitat del carrer Major de Tarragona aquest dijous 22 de novembre de 2007.
Marrugat, que fou presentat per Magí Sunyer com a filòleg - ho és des de fa un parell d'anys si no recordo malament - però que va voler que el consideréssim llibreter, va impartir una veritable classe magistral sobre Bladé, la seva obra dietística i sobre la persona en l'any del centenari del seu naixement. (Segueix)
Els premis literaris Ciutat de Tarragona han conegut aquest cap de setmana la festa – sopar en què es lliuraven.
Hi ha cròniques als mitjans escrits locals – la del Diari de Tarragona en castellà – i al Punt
A Internet es poden trobar les del bloc de tard en tard de Jordi Ferré, El Vertigen del trapezista d‘Oscar Palazon així com Oriol Izquierdo amb qui vaig compartir taula i La Jaka - Rosa Casas. També el bloc dels 5 sentits conté una informació extensa i interessant amb entrevistes amb els guanyadors.
Encara avui dilluns al Punt , Noemí Bages es refereix a la publicació per Cossetània Edicions dels quinze millors contes del 10è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet dels Premis de l`any passat. (Segueix)
Aquest cap de setmana ha sortit l’informe més esperat pel que fa al canvi climàtic. A València s’han reunit 450 científics de 130 països, tots ells convençuts que el canvi climàtic s’està produint i que és responsabilitat de l’acció dels humans. No fer res “seria criminal” ens diu l’IPCC (Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic) de l’ONU. L’afirmació, tan rotunda, esdevé un advertiment que no deixa impassible a ningú.
L’informe de l’IPCC en sintetitza d’altres de previs que ha aprovat enguany el panell, però és el més esperat perquè va adreçat als polítics i els governs l’hauran de tenir en consideració per fixar les seves polítiques mediambientals i de sostenibilitat en l’era post-Kyoto.
Ja no queda gairebé ningú que dubti de l’existència del problema del canvi climàtic i de la responsabilitat humana. Ni el cosí del sr. Rajoy.
No és responsabilitat única de la indústria, ni del transport –que també i en gran mesura-, ni dels consums domèstics, sinó de tots plegats. Tots en som responsables i malauradament tots hi contribuïm des de l’activitat més quotidiana i insignificant fins a la més complexa de les grans combustions i de consum d’energia i de la seva generació quan es cremen combustibles fòssils. D’aquí la importància de fomentar i investigar en energies renovables. (Segueix)
L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Institut Pere Mata han adreçat dues cartes al rotatiu El Mundo deixant clar que tenen els seus propis serveis jurídics i que no han mantingut cap relació amb la societat professional que el diari referenciava. Quedar clar amb els escrits que els dos centres sanitaris desmenteixen qualsevol tipus de vinculació laboral.
I és que el compliment de la Llei ha estat sempre escrupulós. Fins i tot quan, aprovada la nova Llei del Parlament de Catalunya d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, en vigor des del 2 de gener de 2006, la societat professional que cita el rotatiu va renunciar a renovar el contracte de prestació de serveis jurídics externs amb l’ICS, tot i haver guanyat un concurs vuit mesos abans.
Aquest matí hem col.locat aquesta placa: " Fossa comuna de soldats republicans del cementiri de la Torre de Fontaubella ". Un periodista m'ha preguntat què significava això per a mi i he dit :
" Un acte de justícia històrica per als qui van defensr la legalitat i els ideals republicans i d'esquerres però també un acte que significa refer Catalunya, completar-la. Perquè un país que no té en compte tots els seus fills i filles i només en recorda una part, no és un país complet sinò amputat."
L'acte s'emmarcava en les activitats organitzades per diversos ajuntaments del Priorat i l'Associació " No jubilem la memòria ", iniciativa sorgida de persones interessades a conservar la historia recent, especialment els fets històrics i la memòria de la IIa República i la Guerra Civil Espanyola a la comarca del Priorat. També hi era l'alcalde Jaume Rofes i els historiadors britànics Paul Preston i Angela Jackson.
Abans de marxar he sentit la presentació de "L'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona" que ha nascut amb la primera intenció d'aconseguir la construcció d'un monument de reconeixement i record per a les 771 persones enterrades en les dues fosses comunes del cementiri de la ciutat. Montserrat Giné, la seva presidenta, ha explicat que fins ara només han trobat impediments per part dels propietaris privats del cementiri. Ha afegit que en un futur pretenen ampliar la seva actuació per dignificar la situació de les fosses comunes de la demarcació de Tarragona on hi hagi 'mancança de reconeixement'.
Un cop a casa, he llegit una excel.lent entrevista a Emilio Lledó al diari El País. Lledó, de 80 anys, conserva una extraordinària lucidesa. Referint-se a aquest fet de la recuperació de la nostra memòria diu:
" Pero claro que tiene que haber memoria histórica. Un país que no tenga memoria, ¿ qué es un país que no tenga memoria ? ¿ No decimos que el alzheimer es una mala enfermedad individual ? ¡ Pues el alzheimer colectivo es una enfermedad mortal ¡ "
I parlant d`alzheimer social, al mateix diari apareix una entrevista que ens hauria de fer reflexionar titulada " Presos de locura ". Un periodista ha conviscut tres dies al siquiàtric penitenciari de Sevilla amb 186 interns amb un doble estigma: presó i bogeria. Presos sense condemna per als qui no hi ha remissió de pena. Un estudi de les presons espanyoles demostra que un de cada quatre reclusos pateix una patologia siquiàtrica.
Dijous passat visitava el taller Baix Camp amb la Consellera de Treball Mar Serna. Les persones ateses en aqeust centre tenen la sort d'haver superat un altre alzheimer social: el de les persones discapacitades. I això gràcies a la preocupació dels seus familiars i de la cada cop més sensible Administració del nostre país. Però ens falta encara molt per fer i d'aquí el Pla Estratègic 2007-2010 que ha elaborat l'Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp.
Penso que tenim alguns alzheimers socials a banda dels individuals i personals. Totes són malalties que no podem oblidar ni deixar de fer memòria.
Per ser un país complet.
La febre privatitzadora del PP
Rajoy " no se anda con chiquitas " i anuncia que privatitzarà els aeroports si guanya les eleccions.
No ens sorprèn. Els governs Aznar als quals va pertànyer van privatitzar a tort i a dret i van col·locar un bon grapat d`amics al capdavant d`empreses que es van constituir o van mantenir situacions de privilegi i monopoli que encara perduren. Per no recordar com durant els anys dels seus governs van proliferar tant le semprees de seguretat privada i van minvar en deu mil persones els cossos de seguretat públics de la Guardia Civil i de la Policia. (Segueix)
