Mascarell i crespucle d’ideologies
Publicat per fxsabate | 31 Des, 2010El nou i novedós Conseller de Cultura acaba d’inaugurar allò que espero es quedi en un isolat i únic cas de ser un conseller del Govern de Catalunya que ha servit a dos senyors. “ Ningú no pot servir dos senyors; perquè avorrirà un i estimarà l’altre; o bé es lliurarà a un i menysprearà l’altre. ” (Mateu ).
El conseller diu que al PSC alguns han focalitzat el seu transfuguisme com un debat moral bastant impropi dels temps que corren. Té raó que no està de moda la moral avui. Però això no vol dir que encara hi hagi gent entestada a tenir la moral com a guia en les decisions que prenem a diari.
Aquí parlem de projectes i d’idees. A no ser que es pensi que ja no n’hi ha o que totes es redueixen a una, amb la qual cosa hem d’anar pensant en una altra cosa que no sigui la democràcia, sistema que es basa en la confrontació d’idees i de projectes. Però el nou conseller ha passat a formar part d’un govern conservador encara que li costi admetre-ho. I la dreta sempre ha estat procliu a difuminar el debat i la pròpia existència de les ideologies. I procura substituir-ho per una única ideologia de servei a la pàtria. Només cal llegir atentament els dos darrers discursos del nou President del Govern de la Generalitat – investidura i de cap d’any - on el concepte i el terme ciutadans pràcticament no apareix i sí, en canvi, el nom de la nostra nació en nombroses ocasions.
Però l’intent de difuminació de les ideologies propi de la dreta és arreu i ve d’antic. Qui millor ho va teoritzar va ser Gonzalo Ferrnàndez de la Mora ( 1.924 – 2002 ) que encara el 2.000 va escriure el següent: “ En mi libro ‘ El crepúsculo de las ideologías (1965) ‘ formulé la ley sociológica de que cuanto mayor es el desarrollo cultural y económico de una sociedad, menos factible resulta la adopción de las decisiones públicas en función de ideologías y más se imponen los criterios estrictamente racionales o científicos.”. Quelcom de molt semblant sentim aquests dies al voltant de la designació del nou govern de Catalunya – trascendir els partits, transversalisme... – i del cas Mascarell.
Però la dreta sovint enganya i Fernàndez de la Mora que desprès de la publicació del llibre va ser premiat per Franco amb un ministeri, va ser al cap dels anys un dels fundadors de Alianza Popular, actual Partido Popular quan va arribar la democràcia. Així que una cosa és intentar difuminar ideologies i l’altra la d’estar segurs que n’hi ha una que deu ser la veritable i amb la qual hauríem de combregar tothom.
Però la democràcia es basa, sortosament , en la diversitat i aquesta existeix. El nou conseller de cultura no ens farà creure que pot construir un programa electoral socialista i estar al servei d’un altre en poques hores. Mal favor fa a la democràcia i al país i, afegeixo, als ciutadans, terme que tampoc no apareix en la seva primera entrevista a un rotatiu de Barcelona.
I aquesta és la meva única recomanació d’entrada. Que pensi en ells i elles. En els homes i dones de Catalunya. La seva tasca de govern respondrà millor als interessos reals dels qui cada dia transiten pel nostre país. I naturalment que pensi també en els milers d’homes i dones que al llarg de la seva vida política l’han portat a ser un notable servidor públic. Tots ells i elles socialistes amb carnet o sense. Han estat ells i elles i no tant els mèrits del conseller que, com humà que és, no en té molts, Al menys a la indústria cultural privada no sembla que a partir del 31 de desembre li pensessin reconèixer gaire. I que pensi com com podrà mirar aquests homes i dones a la cara.
És trist, humanament pensant, que el nou conseller prefereixi mirar la cara d’una sola persona a qui ha promès fidelitat el dia 29 que als milers d’homes i dones que també construïm Catalunya, de vegades des del Govern, altres des de l’oposició, però des de posicions d’esquerres i catalanistes a les que no pensem renunciar ni a canvi d’una Conselleria.