Postals noruegues (V)

12 Agost, 2007 12:29
Publicat per aladern, postals

Durant el viatge ens vam assabentar que Stavanger ha estat escollida Capital europea de la cultura del 2008, distinció  que compartirà amb la ciutat de Liverpool. Els noruecs se senten molt cofois amb aquest esdeveniment i s’han abocat a fer grans obres i reformes a la ciutat. S’ho poden permetre de sobre, no debades Stavanguer és la capital de la indústria petrolera de Noruega i una ciutat eminentment financera i cosmopolita, ensems que posseeix una dilatada i rica història. El petroli els noruecs el van començar a explotar a la dècada dels setanta en els rics jaciments del Mar del nord. En l’actualitat és el tercer país del món en exportació de cru i carburants, darrere l’Aràbia Saudita i Rússia. A Stavanger existeix l’únic museu del petroli de tot el món, un espectacular edifici a la vora del port que imita una gran plataforma d’extracció.

 

Però no és pel petroli que nosaltres som a Stavanger (de fet, la ciutat amb prou feines la coneixerem, ja que el nostre allotjament -el Rica Forum Hotel-, es troba situat a dotze quilòmetres del centre), sinó que som aquí per conèixer i admirar les belleses naturals d’aquesta regió. Avui visitarem el fiord de Lyse (Lysefjorden) i després farem l’ascensió a un mític cim, famós a tot Noruega i conegut arreu: l’espectacular Preikestolen.

El Rica Forum Hotel es troba força lluny del centre de Stavanger, però com sigui que aquesta ciutat està voltada d’aigua per tot arreu, les distàncies aquí no compten gaire, si no viatges per terra ho fas pel mar. Aquesta és la vista que gaudim des del restaurant de l’hotel, a la planta 21ena.

L’endemà tenim a la nostra disposició un catamarà que ens durà fins al fiord de Lyse a través de les aigües del Mar del nord i la seva retallada costa.

Ja al fiord, voregem els grans penya-segats sense poder veure fins on arriben les altures, el cel està ben tapat i els núvols baixos cobreixen el cims. El catamarà s’apropa a una gran cascada perquè la puguem admirar de prop. Ei, capità, que tampoc no calia de tan a prop!

La tripulació del vaixell dóna de menjar a les cabretes que se’ns apropen. Les gavines, com que sembla que siguin més llestes, s’enduen la millor part. ¿Vols dir que aquestes cabres no les deixa aquí un barquer de bon matí, expressament per fer la foto?

Desembarquem en un petit moll per seguir viatge per carretera. Aquí ens està esperant l’autocar i no sé pas per on ha vingut; com no sigui per sota el mar a través d’un túnel... L’autocar s’enfila per una carretera molt estreta fins un indret destinat a l’aparcament. L’afluència de vehicles de tota mena és massiva, sobretot de cotxes i autocaravanes.

Nosaltres comencem a caminar abans no ens plogui. Què dic, ploure? Si no para de caure aigua! Volia dir abans no ens diluviï. El camí tota l’estona és d’aquesta manera, grans rocs i una inacabable processó de gent que si pares l’orella sents com parlen totes les llengües del món.

Mentre pugem, a la nostra esquena tenim aquesta panoràmica, ja veieu al fons quina costa més retallada. De cara amunt, pràcticament no ens aturem a fer fotos. Nosaltres dos hem agafat un bon ritme de marxa i no pararem fins que no siguem a dalt. A veure qui és el guapo del nostre grup que ens segueix!

Ja som gairebé a dalt i trobem aquesta calma constituïda per grans lliseres de pedra vermellosa (segurament de roca magmàtica, tot i que jo de mineralogia no hi entenc gaire). D’aigua tampoc no en falta, ja ho veieu.

A la nostra esquerra veiem llacs i salts d’aigua mentre ens apropem als penya-segats que s’aboquen al fiord de Lyse, que ja tenim a la vista. Aquell salt d’aigua que es veu allà baix i que cau pel coster de la muntanya, és la gran cascada que hem passat a frec unes hores abans a bord del catamarà. Quina bellesa de paisatge veiem des d’aquí dalt!

I aquest és el famós i emblemàtic Preikestolen (la Trona), una roca plana i quadrada de 25 per 25 metres, que cau completament vertical fins a les aigües del fiord de Lyse, a 604 metres. El lloc bé val l’esforç de la pujada i aquí dalt notes sensacions meravelloses que no es poden descriure en quatre paraules. Però aquest no és l’únic atractiu de Lyse, també tenim la Roca de Kjerag tan o més espectacular, amb una caiguda lliure de mil metres.

Estava cantat, quan ja iniciàvem la baixada ens ha caigut a sobre un bon xàfec. Però ens és indiferent, nosaltres no perdem el bon humor ni la gana, i ara és qüestió de recuperar forces. Mentrestant, continua la processó inacabable de pseudoexcursionistes. Mai de la vida no havia vist tantes relliscades per metre quadrat, i és que la gent s’atreveix a anar a la muntanya calçada de qualsevol manera. Tampoc no m’hagués pensat mai que l’única aglomeració de gent la trobaria aquí, al Preikestolen.

En primer terme veiem un gran llac, i al fons de tot... el mar! Allà baix tenim l’aparcament de cotxes i una botiga que venen records als turistes. I també... una cafeteria! Hmmm... ara un cafetó calentet!

Doncs sí, aquí, dins aquest local, prenem cafè mentre gaudim d’aquestes impagables vistes sobre el llac.

De nou embarquem en un dels nostres coneguts ferris i fem el camí de tornada a traves de les aigües del mar, tot resseguint una munió d’illes i contemplant els bells paisatges costaners.

L’endemà sortim de bon matí per carretera cap a Oslo. Ens espera l’etapa més llarga que serà d’uns sis-cents quilòmetres. De totes maneres, he de dir que, ni en aquest últim dia  d’autocar ni cap dels dies anteriors, no vam trobar el viatge gens pesat. Fins i tot al sud el paisatge és variat i contínuament trobes vistes i racons que et sorprenen.

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Caram Ramon, quin viatge mes maco !!! Les fotos precioses !!!
Una abraçada,
=;)

Publicat per jaka 12 Ago 2007, 23:02

Sí que ho va ser, Jaka. Curt però intens, d'aquells que es recorden tota la vida.
:*)

Publicat per ramon 12 Ago 2007, 23:28

Ostres Ramon, ahir un amic em va parlar del teu bloc i avui no m'he pogut estar de buscar-lo!! L'any passat vaig fer un viatge molt semblant al teu i és un plaer retrobar a Internet aquests paisatges meravellosos que em van quedar gravats a la retina.
Em va agradar tant aquell país, que enguany hi he tornat per visitar-ne el nord, la Lapònia. Durant tota una setmana he viscut de dia, sense saber què era la foscor, com si el temps no passés.
De les teves fotos m'ha sabut greu veure com la glacera de Briskdal, només en un any, ha retrocedit bastant...

Publicat per Pleis 14 Ago 2007, 14:28

Gràcies, Pleis, celebro molt que t'agradi el que explico. A nosaltres també ens han quedat ganes de tornar-hi, i si ho fem serà per anar més al nord, de Trondheim cap amunt.
També vam veure fotos de la glacera de Briksdal no gaire antigues, i la veritat és que fa molta pena veure com desapareixen de ràpid aquells gels que tenen milions d'anys.
Salut!

Publicat per ramon 14 Ago 2007, 16:21

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: