06 Agost, 2007 08:06
Publicat per aladern,
postals
Fiord (Fjord) és una paraula que prové de l'escandinau i que en el seu lloc d’origen s’empra per a tota entrada
estreta costa endins. En realitat, un fiord és una vall formada per l’erosió
glacial que posteriorment ha estat envaïda pel mar. El Sognefjord és el segon
més extens del món, amb els seus 203 km de recorregut. La seva profunditat
màxima ateny els 1.308 metres per sota el nivell del mar.
Des de Kaupanger
fins a Gudvangen, durant dues hores vam recórrer dalt d’un ferri una branca
d’aquest espectacular fiord conegut com “dels somnis”, que en definitiva és el significat del
seu nom.
Deixem enrere Briksdalsbre i de moment encara voregem el
Nordfjord. De seguida, però, agafarem una carretera de muntanya que ens durà a
la regió de Sogn a través de túnels i valls precioses.
Les simpàtiques vaquetes potser no volen
apartar-se. Crec recordar que aquesta era l’E-5, una carretera de les que allí
anomenen “autopista”. Ja veieu que és com qualsevol carretera comarcal nostra,
i cap d’elles no té vorera. Això sí, els ports de muntanya amb pendents pronunciats
i revolts com tenim nosaltres, allí pràcticament no existeixen, tot són rectes,
corbes i... túnels! Tot el país està foradat, sembla un immens formatge de
Gruyere. Amb l’orografia que tenen, no podria ser d’altra manera si no volen
malmetre el paisatge amb grans infrastructures.
A la sortida d’un túnel fem una curta parada
tècnica “para desbeber” i el que en dèiem “foto japonesa”. Estem ara a la banda
sud de Jostedalsbreen i encara
veiem una part de la seva immensa glacera.
En un petit poble abans d’arribar a Kaupanger ens
aturem per dinar. Mentre els uns prenen cafè, nosaltres ens estimem més anar a
fer un vol. Sabíeu que en els pobles petits i mitjans no hi ha carrers? Sembla
que cadascú hagi fet la casa allà on vol; clar que, de lloc no en falta. Petits
caminets, encimentats o no, porten a cada llar. Pràcticament totes són de fusta
i no tenen ni tanques ni reixes ni persianes a les finestres, només cortines
diàfanes que deixin passar la llum.
Aquesta bonica casa, que seria un model de la típica
casa noruega, potser és de les poques que vam veure que tingués tanques al jardí.
I aquesta és la flor omnipresent a tot Noruega: la
rosa! És, amb diferència, la flor més abundant que vam trobar, i encara que
sembli mentida, el clima les hi deu provar ja que fan unes florides
espectaculars.
A Kaupanger agafarem el ferri que ens passejarà
durant dues hores pel Sognefjord, fins desembarcar a Gudvangen. La gran
balena ja obre la seva enorme boca per tal de que hi entrin els cotxes, els
camions, els autocars, els passatgers i tot el qui vulgui pujar-hi.
Les muntanyes que encaixonen el fiord tenen una
alçada de més de mil metres i la neu i els salts d’aigua hi són presents en
abundància.
L’amplada mitjana de la branca principal del Sognefjord
està al voltant dels 5 km. El tram que nosaltres visitem fins arribar a
Gudvangen es diu Nærøyfjord i el seu punt més estret només fa 300 m d’ample.
A qualsevol racó mínimament apte hi trobes vida
humana. Serà l’aigua el seu mitja de transport? Molt probablement. Tot i que
ens van dir que tenen un bon servei d’helicòpters per acudir a qualsevol emergència.
Avui dormim a la petita localitat d’Oppheim, a la
vora del llac del mateix nom. Després de sopar fem una curta passejada ja que
el temps no acompanya massa. Aquesta foto és de la Oppheim kirke.
L’endemà el dia s’aixeca plujós. Voss és una
població important i un lloc de destinació per practicar els esports d’hivern.
Aquí agafarem el famós tren de Flåm.
Va, dona, ficat a sota l’andana que t’estàs mullant. El tren
de Flåm, o Flåmsbana, és una magnífica obra d’enginyeria civil noruega i el seu
orgull. Aquest tren salva un considerable desnivell de
muntanya i connecta diverses localitats entre Flåm i Voss. De Flåm fins a
Myrdal puja 864 m en només 20 km. És el ferrocarril que puja més enlaire de tot
el món sense ajuda.
Estem a l’estació de Myrdal, el punt més alt del
trajecte. Aquí canviarem el tren modern per un altre de més “típic” amb el qual
farem la baixada fins a Flåm. He vist fotos de les vies amb dos metres de neu a
sobre.
Ei, col·legues, deixeu-me un bocí de finestra per
fer unes quantes fotos!
Entre túnel i túnel (com no!) el tren es para a
sobre d’un pont perquè puguem disparar a plaer. Ja veieu que el lloc bé s’ho
val, però des de fora del tren és impossible fotografiar res sense mullar-se. L’aigua
que cau no és de pluja, però alguns han optat per agafar el paraigües.
No et canses de tirar fotos, cada bocí de paisatge
que veus penses que és el més bonic que mai has vist.
Tot i que en aquest país em costa orientar-me, pel
desconeixement de l’orografia i perquè el Sol noruec no és el mateix referent
que estic acostumat, em sorprenc de trobar aquest gran creuer quan arribem a
Flåm. Sabia que des de Voss anàvem cap a l’interior del país, el que no he
tingut em compte és que navegant pels fiords es pot anar a tot arreu, o quasi.
I per acabar-ho d’arrodonir, abans d’emprendre
viatge cap a Bergen, una darrera parada “para desbeber” i per la “foto japonesa”.
I de què havia de ser aquesta foto? D’aigua, naturalment! Marededeusenyor, d’on
surt tanta aigua!
Afegeix un comentari
