Postals noruegues (I)

03 Agost, 2007 13:39
Publicat per aladern, postals


 
De Noruega, un país tan diferent al nostre, et sorprenen moltes coses. A mi, que sóc un enamorat de la natura, el que més em va impressionar va ser l’aigua. L’aigua del cel que et cau a sobre, intermitent i constant, sense estridències però persistent. L’aigua que cau per tot arreu: cascades innumerables que competeixen en espectacularitat. No són els salts d’aigua que estem acostumats a veure aquí, sinó més aviat rius sencers que es precipiten brogents des de les altures. Llacs i fiords incomptables, que fins que no t’hi acostumes costa distingir-los els uns dels altres. També el verd omnipresent, que amb el canvi d’estacions imagino deu tornar-se blanc gelat. La llum del dia sempre esmorteïda, a l’estiu inacabable, tan diferent a la nostra lluminositat. Te’n vas a dormir amb la claror que aquí esmorzem; si et despertes a les tres de la matinada no diries si és l’hora d’aixecar-te o de berenar, a tothora el sol de mitjanit. La història, la cultura, el tarannà de la gent. Els víkings, els trolls, tòpics i tipisme com a tot arreu. Hi hauria tantes coses de què parlar...
 

Demana que el teu camí sigui llarg.

Que nombroses siguin les matinades d’estiu

en què amb plaer, feliçment,

arribis a badies mai vistes.

Tinguis sempre Ítaca a la memòria.

Arribar-hi és la teva meta.

Però no apressis el viatge.

Millor que s’allargui per molts anys;

i en la vellesa arribis a l’illa

amb tot quan hagis guanyat en el camí

sens esperar que Ítaca t’enriqueixi.
 
 
 
 
L’endemà d’arribar a Oslo (plovent tota la nit, naturalment) sortim per carretera cap al nord i parem a Lillehammer, la ciutat que l’any 94 fou la seu dels JJ.OO. d’hivern.
 
 
Aquí, a Lillehammer, a l’estiu també hi manca la neu, per això s’han empescat aquesta pista de salts per continuar entrenant-se tot l’any.
 
 
Ens explicaren que una de les màximes prioritats a l’hora d’organitzar els JJ.OO. va ser com conservar l’entorn i malmetre el mínim possible aquesta bellesa natural. Per això mateix, la majoria d’allotjament hoteler va ser de “posar i treure” (vaja, com els nostres barracons escolars). Ens explicà la guia (naturalment espanyola i muy castiza) que “incluso nuestros reyes se alojaron en estos hoteles prefabricados. Porqué nuestros monarcas se hacen a todo; son muy sencillos”. Sense comentaris...
 
 
Després de recórrer durant un bon grapat de quilòmetres les ribes del riu Otta, a l’hora de dinar fem cap a Lom, que és la porta d’entrada al Parc Natural de Jotunheimen, amb els cims més alts de Noruega. A Lom hi destaca l’església de fusta (stavkirken) construïda el segle XII i encara oberta al culte. Si mireu l’ornamentació de la teulada podreu observar el sincretisme entre la creu i els caps de drac que també presidien la proa de les naus vikingues, el famosos drakkar.
L’Església noruega és oficialment i majoritària luterana. Els seus difunts acostumen a ser incinerats i els cementiris estàs situats a redós de les esglésies. Sense nínxols sumptuosos, una senzilla làpida dóna fe del record dels absents, d’igual manera es troba el pobre que el més ric. Església i cementiri s’insereixen entre els habitatges amb harmonia i total naturalitat.
 
 
Dins el Parc Natural de Jotunheimen. Els pics que es veuen no són grans elevacions, comparats amb els nostres Pirineus, però la neu a l’estiu hi és pertot. A l'hivern no cal ni dir-ho, la carretera resta tancada. Avui també fa una rasca que Déu ni do!
 
 
 
A l’hora de sopar fem cap a Olden, a la riba del Nordfjord, un lloc tranquil i encisador.
 
 
Aquesta és només una mostra de les magnífiques vistes que tenim des de l’habitació de l’hotel on dormim. El seu nom es Olden Fjordhotel.
 
 
I aquesta és la vista que tenim del Nordfjord l’endemà quan ens despertem. El cel està tot emboirat i és més fosc que no pas quan ens vam anar a dormir. Avui ens espera la glacera de Briksdalsbre.
 

10 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

això sí que va bé per esbargir neures!!!!!!!!

quina preciositat!!

Són molt senzillss sí la família reial noruega, quasi tant com la ejpañola... nàfent!!

M'ha agradat això de malmetre el mínim l'entorn natural... i pensar que aquí ja fan hotels "fixos" abans d'acabar els túnels... ai senyor!

un petonàs!!!!!!!!

Publicat per elur 03 Ago 2007, 17:22

Ni que ho diguis, Elur! ;)
El patrimoni natural i el paisatge és de les coses que més cuiden, els noruecs, segons ens van explicar. Nosaltres fem les carreteres si poden ser de vuit carrils millor que de quatre. Allà, el que ells en diuen "autopistes", només a l'entrada i sortida d'Oslo vaig veure que tinguessin DOS carrils en cada sentit.
Petons noruecs!

Publicat per aladern 03 Ago 2007, 20:20

ooooooooohhhhhhhhhhh!!!!!!!!!
fantàstic!

Publicat per su* 04 Ago 2007, 11:49

fantàstic! aquesta és la paraula, su* :*)

Publicat per ramon 04 Ago 2007, 12:48

Quin viatge més fabulós Ramon, ja veig que en gaudiràs plenament i molt ben acompanyat. Una abraçada als dos!! Si n'aprenguéssim dels noruegs la nostra terra encara seria el paradís!

Publicat per Violant 04 Ago 2007, 14:01

De fet, Violant, ja som a casa. Si parlo en present és perquè encara tinc els ulls plens de bells paisatges nòrdics. Aniré posant més fotos, no sé quantes. Per mi les posaria totes, i en vaig fer més de set-centes!

Publicat per ramon 04 Ago 2007, 16:32

bon dia, Ramon
et deixo aquí un silenci, -però tu ja saps que porta escrit que m'alegra moltíssim veure i llegir aquests darrers posts-
que tingueu un bon estiu!
una abraçada

Publicat per montse 05 Ago 2007, 09:49

Hola, Montse. Estic content de veure que passes per aquí. Jo la veritat és que he "desconnectat" molt, ja explico que m'ocupen altres coses. Però també està bé retrobar de quan en quan velles amistats.
Una altra abraçada i que tinguis tu també un bon estiu.

Publicat per ramon 05 Ago 2007, 12:36

Quina enveja!

Publicat per Joan Arnés 08 Ago 2007, 00:33

Bon dia, Joan, m'alegra de la teva nova "ocupació" no et privi de pasar de quan en quan per la meva/teva casa. I no cal que tinguis enveja, home, que cada dia surten vols cap allà (aquests dies, en un aeroport col·lapsat) Salut i ànim!

Publicat per ramon 08 Ago 2007, 07:50

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: