Palau del vent

12 Març, 2006 17:49
Publicat per aladern, paisatges

Aquest és el meu món, allà on visc, un Palau del vent. La terra on vaig arrelar, on he crescut i s’ha fet realitat tot el que sóc. Desconec si n’hi ha de millors, tampoc no és que m’importi pas gaire, aquesta és la que he après a estimar i no la canviaria per cap altra. És una terra de blaus i verds intensos, de sol i vent exorbitants, aspre i eixuta en extrem i, ensems, ubèrrima i pròdigament perfumada. Avui el sol em fereix els ulls, el vent intenta fer-me caure, i el romer i la farigola a cada passa m’omplen les narius de fragàncies.


Veieu, sabates, aquell bolet de ciment monstruós? És la Central Nuclear Vandellòs II. La primera, aquí davant, ja no funciona, però diuen que encara estarà anys i panys amb letargia radioactiva. Allà a la dreta ja se’n construeix una altra, aquesta sembla que serà de “cicle combinat”, ves a saber!... Són els peatges que hem de pagar per viure tan còmodament -i gastant més del necessari-. Millor dit, malbaratant el que en altres llocs no tindran mai. Ja sabeu que el vint per cent de la humanitat consumeix el vuitanta per cent dels recursos energètics. Però, a veure... qui està disposat a renunciar a una mínima part de les comoditats que cada dia inconscientment consumim?

Quin mar més preciós que ens regala la vista, veritat? I mira, per allà a baix passa un tren!...

Les meves sabates guaiten per sobre de la platja del Torn. Per si algú no ho sap, que no crec que sigui el cas, aquesta és la platja nudista de més anomenada del sud del país. Avui, naturalment, està deserta. Ja sabeu que si voleu millorar les vistes panoràmiques heu de venir més cap a la calor, llavors és quan se’ns mostra la “natura” més exuberant...

Al fons ja veiem L’Hospitalet de l’Infant, la nostra meta d’avui. Els hospitals medievals no s’entenien com a establiments per a persones malaltes, sinó més bé coma hostatgeries on eren acollits vianants i peregrins als quals se’ls donava allotjament i manutenció, tot i que si queien malalts també se’ls assistia fins al seu restabliment. Eren institucions caritatives i en el cas de l’Hospitalet, els sacerdots que l’administraven tenien que prestar jurament davant el bisbe de Tortosa d’atendre adequadament i gratuïtament als pobres. Per assegurar que la institució que fundava disposaria dels recursos necessaris per a dur a terme la seva tasca humanitària, l’Infant Pere va fer donació a l’Hospital i al seu administrador d’un ampli territori que anava des del torrent de la Vall del Llord fins al mar i des del Coll de Balaguer fins al riu Ullastres (Llastres).

Part de l’itinerari que hem recorregut avui. En primer terme la platja de l’Arenal, de l’Hospitalet de l’Infant, que arriba fins al barranc de Cala d’Oques, Punta de Cala Bea, i continua després per la platja del Torn, Cala Gastell i platja de l’Almadrava, punt d’inici de l’excursió. Per salvar les centrals nuclears, el GR-92 s’enfila pel Coll de Balaguer i la punta de Les Rojales, que són les muntanyes del fons i des d’on es gaudeix d’unes vistes extraordinàries.

Vessant sud del Coll de Balaguer. Gravat del segle XVIII

El Coll de Balaguer separa les comarques del Camp de Tarragona de les Terres de l’Ebre, i ha estat un dels llocs de pas obligats de tots els temps. Malgrat la seva poca alçària (140 m) sempre fou considerat com un pas dificultós com ho demostra que es bastissin hospitals per a viatgers a una banda i l’altra: l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant, i l’Hospital de la Font del Perelló, al Perelló, del qual per desgràcia no en queden restes. A més, el castell de Sant Jordi d’Alfama, també tenia per objectiu la defensa d’aquest inhòspit territori, i sobre el propi Coll, a dalt d’un turó, encara va haver-hi una altra fortificació que fou volada el 1813 durant la Guerra del Francès.


15 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Em passejo una estona amb tu i sento, avui llunyanes, les mateixes olors intenses i també les dels pins... i potser em sembla veure algunes flors dels ametllers, que aviat desapareixeran... i el fons de la mar. Quin plaer!

Publicat per pere 12 Mar 2006, 19:34

Sí, Pere, les olors i els colors que tant coneixes, ben a prop de casa teva (l'has vista, al fons, la Cala?)
Un matí únic! amb molt de vent, això sí. Però ja saps que a mi no em molesta, he crescut amb ell.

Publicat per Ramon 12 Mar 2006, 19:45

Ja ho pots dir ja, terra bonica però de vent, diria de ventades!!! El divendres a la nit aquí a Tarragona va ser impressionant a casa un cop de vent va trencar el vidre separador de la terrassa. :-(

Publicat per jaka 12 Mar 2006, 23:08

A mi m'arribava a molestar aquest vent seguit de dies, sobretot a les nits, però també el trobava estimulant. Veig, gairebé més aviat intueixo, la Cala. Per cert, al Perelló alguns diuen que encara queden quatre parets de l'antic hospital,jo ho dubto: llegenda rural.
Deixa'm deixar l'altre nom de la farigola, tal com la coneixem naltros: timó, que dintre d'un mes estarà tot florit.
(I a Barcelona, jaka, va arribar un vent mai vist)

Publicat per pere 13 Mar 2006, 00:09

veig que ja has portat a passejar les teves sabates noves, oi? i quin passeig...

(aquí de vent també en vam tenir molt: a mi em va arribar a perseguir una caixa de cartró pel carrer ;) i no us explico com em van quedar els cabells!)

Publicat per aina 13 Mar 2006, 00:59

Jaka, em sap greu el que em dius del vidre. De totes maneres, aquí baix, al Barri marítim, no esteu tan acostumats al vent com els de l'àtic. :)))

Publicat per Ramon 13 Mar 2006, 07:35

Pere, desconec això que em dius de les restes de l’antic “Hospital” del Perelló. Tal com dius tu: llegenda rural. Ara que, no fa gaires anys, es van descobrir restes de l’antiga “Via Augusta” prop del Perelló. Ho saps, oi?
En quan a que la farigola estarà tota florida d’aquí a un mes, ho dubto. Vull dir que dubto de que encara li quedi flor, almenys per allà baix. Ahir, tota la farigola estava en flor esclatant. En altres llocs, això sí, encara ha de florir. Pensa que allà sempre l’he vist començar a florir a primers de gener. I fins i tot per Nadal alguns anys teníem flors incipients!
En quan al nom tens raó. Timó es va servir molts cops com a sinònim de farigola (Thymus vulgaris), tot i que alguns l’empren per diferenciar la farigola mascle, o timó mascle (Teucrium polium subsp. pseudohyssopus)
Tingues en compte que totes pertanyen a la família de les labiades, i que el nom de timó és molt genèric. Així, segons Masclans, trobem el nom de timó per referir-se a altres labiades en diferents comarques:
Timó blanc (Teucrium polium subsp. capitatum) a Mallorca hi ha la varietat “majoricum” anomenada lledània.
Timó baleàric (satureja barceloi) a Eivissa frígola bona
Timó groc = timó ver (Teucrium polium subsp. luteum)
Timó llanut = herba capsotera, o capsigrallera al Segrià (Teucrium polium subsp. gnaphalodes)
Timó capitat (Thymus capitatus)
Timó de flor llarga (Thymus longiflorus)
I encara altres labiades que també se les anomena timó segons el lloc:
Timó de jardí = sajolida
Timó de llei = gitam
Timó de prat = serpoll
Timó negre = serpoll
Timó pebrella = pebrella
Timó reial = gitam
Timó ver = timó groc

Publicat per Ramon 13 Mar 2006, 08:07

Sí, Aina, has vist? ja han anat a passejar! de moment només tres horetes, perquè no es cansin gaire. hehe.. ;)
Això que em dius de la caixa de cartró, imagino que deuria ser només una estona. Perquè si et va perseguir fins a casa... llavors era una capsa amb cames!!! :))))

Publicat per Ramon 13 Mar 2006, 08:13

Gràcies a tu ja m´he teletransportat a aquest mar de blau infinit... i l´olor de farigola és una cosa que sempre m´ha encisat, com que els meus avis viuen al Priorat, sempre em duu records d´infantesa...

Publicat per Nica 13 Mar 2006, 11:31

Jo també li dic timó moltes vegades, i es que em sembla que “soc” mes jo de la Cala que no pas el meu marit, o potser es que parlo mes que ell. :-O

Publicat per jaka 13 Mar 2006, 11:55

Nica, celebro que t'agradi aquest petit racó de món. I una cosa, si ahir haguessis vingut amb nosaltres, amb el vent que feia segur que els teus "virus" del constipat haurien anat a parar a Mallorca!! :))))

Publicat per Ramon 13 Mar 2006, 12:20

Jaka, és veritat que per allà molts li diuen timó a la farigola. Però tal com li he dit al Pere, aquesta és una denominació molt genèrica.
Vaig conèixer un vell pescador de l'Ampolla que m'explicava que el timó és diferent. Segons ell, venia a ser, tal com he dit a dalt, la farigola mascle.

Publicat per Ramon 13 Mar 2006, 12:24

Veig que ja has estrenat les famoses sabates i que la passejada ha estat profitosa. Gràcies per deixar-nos compartir un bocí d'aquest espectacle visual tan fantàstic! Per aquí el vent va fer algunes destrosses. He vist un pi totalment arrencat davant mateix on treballo el qual s'ha emportat la balla de la casa on estava ubicat i un pal d'electre. Realment molt esfereïdor. Per sort ha caigut en un hort del costat que sino?

Publicat per Violant 14 Mar 2006, 00:58

Jo ho has vist, Violant, una passejada del tot profitosa. I les sabates noves el primer dia es van comportar de meravella, gairebé no vaig tenir ni que caminar, ho feien elles soles :)))

Publicat per Ramon 14 Mar 2006, 07:35

Enhorabona per aquest fantàstic bloc. Suposo que deus crear escola. De fet, m'heu animat a iniciar-ne un... per probar. Avant!!

Publicat per Rafel 09 Ago 2006, 13:53