Palau del vent

12 Març, 2006 17:49
Publicat per aladern, paisatges

Aquest és el meu món, allà on visc, un Palau del vent. La terra on vaig arrelar, on he crescut i s’ha fet realitat tot el que sóc. Desconec si n’hi ha de millors, tampoc no és que m’importi pas gaire, aquesta és la que he après a estimar i no la canviaria per cap altra. És una terra de blaus i verds intensos, de sol i vent exorbitants, aspre i eixuta en extrem i, ensems, ubèrrima i pròdigament perfumada. Avui el sol em fereix els ulls, el vent intenta fer-me caure, i el romer i la farigola a cada passa m’omplen les narius de fragàncies.


Veieu, sabates, aquell bolet de ciment monstruós? És la Central Nuclear Vandellòs II. La primera, aquí davant, ja no funciona, però diuen que encara estarà anys i panys amb letargia radioactiva. Allà a la dreta ja se’n construeix una altra, aquesta sembla que serà de “cicle combinat”, ves a saber!... Són els peatges que hem de pagar per viure tan còmodament -i gastant més del necessari-. Millor dit, malbaratant el que en altres llocs no tindran mai. Ja sabeu que el vint per cent de la humanitat consumeix el vuitanta per cent dels recursos energètics. Però, a veure... qui està disposat a renunciar a una mínima part de les comoditats que cada dia inconscientment consumim?

Quin mar més preciós que ens regala la vista, veritat? I mira, per allà a baix passa un tren!...

Les meves sabates guaiten per sobre de la platja del Torn. Per si algú no ho sap, que no crec que sigui el cas, aquesta és la platja nudista de més anomenada del sud del país. Avui, naturalment, està deserta. Ja sabeu que si voleu millorar les vistes panoràmiques heu de venir més cap a la calor, llavors és quan se’ns mostra la “natura” més exuberant...

Al fons ja veiem L’Hospitalet de l’Infant, la nostra meta d’avui. Els hospitals medievals no s’entenien com a establiments per a persones malaltes, sinó més bé coma hostatgeries on eren acollits vianants i peregrins als quals se’ls donava allotjament i manutenció, tot i que si queien malalts també se’ls assistia fins al seu restabliment. Eren institucions caritatives i en el cas de l’Hospitalet, els sacerdots que l’administraven tenien que prestar jurament davant el bisbe de Tortosa d’atendre adequadament i gratuïtament als pobres. Per assegurar que la institució que fundava disposaria dels recursos necessaris per a dur a terme la seva tasca humanitària, l’Infant Pere va fer donació a l’Hospital i al seu administrador d’un ampli territori que anava des del torrent de la Vall del Llord fins al mar i des del Coll de Balaguer fins al riu Ullastres (Llastres).

Part de l’itinerari que hem recorregut avui. En primer terme la platja de l’Arenal, de l’Hospitalet de l’Infant, que arriba fins al barranc de Cala d’Oques, Punta de Cala Bea, i continua després per la platja del Torn, Cala Gastell i platja de l’Almadrava, punt d’inici de l’excursió. Per salvar les centrals nuclears, el GR-92 s’enfila pel Coll de Balaguer i la punta de Les Rojales, que són les muntanyes del fons i des d’on es gaudeix d’unes vistes extraordinàries.

Vessant sud del Coll de Balaguer. Gravat del segle XVIII

El Coll de Balaguer separa les comarques del Camp de Tarragona de les Terres de l’Ebre, i ha estat un dels llocs de pas obligats de tots els temps. Malgrat la seva poca alçària (140 m) sempre fou considerat com un pas dificultós com ho demostra que es bastissin hospitals per a viatgers a una banda i l’altra: l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant, i l’Hospital de la Font del Perelló, al Perelló, del qual per desgràcia no en queden restes. A més, el castell de Sant Jordi d’Alfama, també tenia per objectiu la defensa d’aquest inhòspit territori, i sobre el propi Coll, a dalt d’un turó, encara va haver-hi una altra fortificació que fou volada el 1813 durant la Guerra del Francès.


15 Comentaris | 0 RetroenllaçOs