Botero i jo
10 Març, 2006 16:05
Publicat per aladern,
entremesos
El boig
Vestit de dol, amb la meva barba natzarena i el meu mínim tarot negre, dec tenir un estrany aspecte cavalcant en la cua del gat d’en Botero. Els somnis se’n van de viatge, i Botero se’n va trotant fins a l’estació del metro. Amb un mocador de paper els diu adéu. El pare del gat ha vingut en tren des de Medellín. Recorda el fill al pare, el rostre encès sota un barret panamà, la corbata de seda en el coll del pijama celest, i sempre, sempre acompanyat de les seves figures desorbitades i grotesques. He de descavalcar que arriba l’avalot cafre de la mainada crespa; fora dels parracs verds, grocs i carmesí, mans i orelles colrades, corren darrere meu cridant despietadament:
- ¡El boig! ¡El boig! ¡El boig!
- L’important és riure l’últim – a la cua entre cames la meva presta ubiqüitat els ha dit. Entro a la catedral del Pi i m’enfilo al campanar. Ara sóc un esparver. Un mar de teulades crepita a la llum tèbia del sol eixit i la bugada de la Mercedes fa passar un veler blanc per sota dels meus peus. Fitant el cel immens i pur, d’un incendiat indi, els meus ulls –tan lluny de les meves orelles!- s’esbatanen fins la mida d’una sucosa taronja que em regalima per aquesta serenitat harmoniosa i divina. I queden finament dissolts, allà lluny, saturants de negres llambordes, els crits aguts, entretallats, panteixants, avorrits:
- ¡El bo...ig! ¡El bo...ig!
Havanera
10 Març, 2006 08:24
Publicat per aladern,
e-mocions
L'amour est enfant de Bohême,
Il n'a jamais, jamais connu de loi,
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime,
Mais si je t'aime, prends garde à toi!
[...]
L'amour est loin, tu peux l'attendre,
Tu ne l'attends plus, il est là.
Tout autour de toi, vite, vite,
Il vient, s'en va, puis il revient;
Tu crois le tenir, il t'évite,
Tu crois l'éviter, il te tient!
Bizet Carmen