Les meves sabates
04 Març, 2006 17:44
Publicat per aladern,
general
Tinc unes sabates que tenen de tot. Només els falta música incorporada i unes piles alcalines per tal de que caminin soles, i ja serien el plus. Fa temps que volia unes sabates com aquestes. Millor dit, fa anys que els vaig al darrera sense aconseguir-les fins ara. Ja sabeu que sempre que surto de casa només és per anar a la muntanya a caminar. Bé, la veritat, també alguns dies vaig al mercat a comprar, sinó, no menjaria. També sabeu que la muntanya és el meu segon amor. El primer també el coneixeu. Costa d’entendre: l’un i l’altre m’ho diuen tot, tot i que no diuen res.
No jubilo les velles xiruques, que junts encara pujarem molts cims, només que aquestes noves les vull per a tot ús, unes veritables tot terreny, esperit outdoor, tal com es porta avui. Sabates com aquestes no se’n troben a totes les botigues, almenys per allà on visc jo. Al Decathlon tenen algunes marques, les de més anomenada, Boreal i tal, però primen les seves Quechua. Allí vaig comprar-me fa un parell d’anys unes Columbia Sportswear Company (made in Vietnam) creient-me que era el que volia, però noi, els americans o bé els vietnamites tenen el peu molt estrany, o jo el tinc molt ample de la banda dels dits. Cap problema, les duc magníficament per la ciutat. I encara puc explicar una temptativa de fa més anys, d’una altra botiga “teòricament” especialitzada, la Intersport. Vaig deixar-me (mal) aconsellar per la dependenta i me n’en vaig endur unes (no diré la marca, per no fer-los mala propaganda, però tenen un nom molt semblant al rei Salomó aquell) que van ser una veritable desil·lusió, una putada, el primer dia de muntanya em van fer unes butllofes d’aquí t’espero al tendó d’Aquil·les. Les vaig regalar al meu fill per anar a l’insti, que és per a l’únic que estaven dissenyades, les molt falses.
Fins que vaig trobar les meves Bestard mallorquines navegant per internet. Però, ai las!, com que no les venen per aquí a prop les haig de comprar virtualment. El primer intent va ser l’agost passat, a la barcelonina Balmat, comanda al web –rebo a l’instant un mail de confirmació- i a esperar. A l’octubre les reclamo i em diuen que no en saben res, que els digui quan i com les vaig demanar. Mal llamp! Si l’única prova que tinc és el mail que m’heu enviat, els responc. Correu amunt, correu avall, no hi ha manera de que entenguin res. A primers d’any els vaig envair a pastar fang.
Estic escarmentat però no desisteixo. Fa pocs dies vaig tornar a entrar al web de Barrabés (ja ho havia fet en altres ocasions, però mai tenien existències del número que necessitava). Aquest cop estic de sort, tenen el meu número. No me’n refio i les demano contra reembossament, per si de cas. També em contesten a l’instant, i em diuen que les comandes a la Península se serveixen en un termini màxim de quaranta-vuit hores. No m’ho crec, és el primer que em ve al cap, què m’heu de dir vosaltres a mi!... Però noi, reconec que m’he de treure el barret, m’he quedat estupefacte, arriben a casa al cap de vint-i-quatre hores, per missatger i ports gratuïts!!
Ja tinc les sabates que volia. Ara sí que puc dir amb propietat que estic com un nen amb sabates noves. Me les he provat, quina meravella, aquest cop no m’he equivocat. Són un guant posat als peus. Ara només cal esperar el dia que pugui estrenar-les. Potser la setmana que ve, potser el mes entrant... qui sap!...
M’he fet aquest
regal.
Espereu-me, que
vinc amb vosaltres!
Estupidesa
04 Març, 2006 11:12
Publicat per aladern,
general
