Fer el pa a casa

26 Març, 2006 09:18
Publicat per aladern, llepolies

El que us ensenyo avui no és una llepolia. O sí. Només us diré que aquest pa l’he dut en algunes de les excursions que fem, i un dia van venir a caminar uns amics d’una amiga que resulta de són de Can Fanga –els amics de l’amiga- i sabeu que em van dir quan el van tastar? Que el pa era més bo que la coca (no mal interpreteu, està clar que volien dir la coca de la fleca). A principis d’any ja vaig explicar en un altre bloc com faig el pa a casa. Ho vaig fer a petició del Dhamma arran de les nostres xafarderies pel Rebost de l’aeroplà (Tina, ens has fet una mala jugada deixant-nos sense el Rebost, no s’hi val). Per no repetir-me ara, els que estigueu interessats en fer-vos el pa aneu allà i veureu tot el procés per fer un pa tan eixerit com el que us ensenyo a la foto -o fotos, que ja veieu que m’he empescat un truc-. Hi ha diferents variants en el mètode, naturalment; però l’essencial és captar la idea bàsica, ja m’enteneu. Ah, i una curiositat, aquest llibre que veieu que li fa de suport al pa es diu “Sabidurías, 365 pensamientos de maestros de la India” i és d’on vaig escanejar la fotografia del post d’ahir.

Aquí us poso els ingredients del pa que faig jo. La quantitat és per omplir dos motlles.
1 Kg. Farina
Mig litre d’aigua tèbia
20 gr. de sal
1 pessic de sucre
20 gr. de llevat de forner
1 raig d’oli d’oliva verge
2 cullerades de sèsam
1 cullerada d’anís en gra

Es poden fer moltes classes de pa. De vegades, a aquest que faig, li afegeixo nous i queda boníssim. Tinc algunes receptes on explica com fer el pa d’espècies, pa de malta, pa de fruits secs, etc. El que sí que he fet és pa de formatge. Una passada! Fa temps em van portar d’Itàlia un tac monstruós de parmesà autèntic. Se’m va quedar sec com una pedra. Per enllestir-lo, vaig decidir fer pa de formatge amb una recepta que em van donar. És un pa diferent a tot el que hagueu pogut tastar. Val la pena provar-ho. La recepta és aquesta:
Per un pa de 450 gr.
230 gr. de farina
mitja cullerada de sal
100 gr. de formatge ratllat (al gust)
1 cullerada de mostassa
15 gr. de llevat de forner
15 cl. D’aigua tèbia.

26 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

caram! quina bona pinta que fa!! Jo faig pa de carbassó, una recepta de l'Ismael Prados, un pa de color verd boníssim!
http://www.tvcatalunya.com/cuinaxsolters/receptes/recp168392578.html
Ja probaré alguna de les teves receptes. Que això de perdre's enmig d'ingredients i estris relaxa.
:*)

Publicat per elur 26 Mar 2006, 12:52

Què direm del gran Isma! un dels meus ídols.
I tant! que relaxa la cuina. I fer-se el pa és una feina molt gratificant, per molt que dominis la tècnica, cada vegada et dóna un resultat diferent.
:)

Publicat per Ramon 26 Mar 2006, 12:59

Ramon !!! Ets una joia !!! fins hi tot pa saps fer !!! :-)))
I veig que tenim el mateix llibre.
Lo del “altre bloc” ja fa dies que anava pel rastre i veig que no estava equivocada, ara em queda una incògnita per esbrinar, Aladern es pel Cosme Vidal? :-?

Publicat per jaka 26 Mar 2006, 13:24

Ei, jaka, no siguis xerraire! ;)
De fet el llibre no és meu. Me l'han deixat. Ja vaig dir no sé quan que aquests llibres estan molt bé, però jo m'estimo més la pràctica que no pas la teoria. Ja m'entens, oi?
:)

Publicat per Ramon 26 Mar 2006, 13:50

Uooooo!!!! Pa casolà!!!! La meva àvia en feia!!! El dia que en feia la casa s'omplia d'aquella olor... Ummm... ^^ Petons!

Publicat per Silenci 26 Mar 2006, 16:25

Ei, Silenci, i la néta d'aquesta àvia què sap fer?? Només pastissos de xocolata?? :P ^^

Publicat per Ramon 26 Mar 2006, 17:23

Ramon, que potser és aviat el teu aniversari? No em diguis que també ets Àries! (ho dic pel teu comentari al bloc de la Jaka)
Si que deu ser bo aquest pa. Ja et dic que al final em convenceràs.

Publicat per Violant 26 Mar 2006, 19:50

Be, doncs muts i a la gàbia!!! ;)

Publicat per jaka 26 Mar 2006, 20:27

No, no, què va! el meu aniversari és per allà a la tardor.
:)))

Publicat per Ramon 26 Mar 2006, 20:45

Balança, doncs?

Publicat per Violant 26 Mar 2006, 21:46

Què hi ha de més senzill, més entranyable i més bàsic en la nostra cultura que el pà?? A mi m´encanta, un menjar sense pà no és un àpat! Qua torni dels EUA el faré, tinc unes ganes de provar-lo!!

Publicat per Nica 27 Mar 2006, 10:23

Fes-lo, Nica. A més de ser bo i sa, la seva elaboració és gratificant i una font de sorpreses. Sempre és diferent, quan treballes el pa tens a les mans una matèria viva.

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 10:53

però deus tenir un forn especial oi?

Publicat per Mery Cherry 27 Mar 2006, 15:37

Ais, Mery Cherry, el meu forn (elèctric) està fet una cafetera. Demana la jubilació a crits.Per coure el pa no necessites una temperatura gaire més alta de 200º. O és que tu ets vols dedicar ja a la bolleria industrial? :)))

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 16:05

nono. ho deia perquè a casa tinc molt bons cuiners i, en canvi, el pa no els hi acaba de sortir... sempre posen l'excusa del forn i jo, com que no en tinc ni idea, m'ho empasso

Publicat per Mery Cherry 27 Mar 2006, 20:28

Quina gana!!!!
Ja faria un bon tiberi jo ja!

Publicat per JosepArnau 27 Mar 2006, 21:37

Mery Cherry, saps què pots fer? agafes la recepta, t'arremangues i els dones una sorpresa!
ara, que et dic una cosa. Per arribar a fer aquest pa, s'ha d'haver practicat bastant i tenir més d'un desengany. T'ho dic per experiència. :)

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 22:47

Què et sembla, Josep Arnau. Agafes dos o tres llesques d'aquest pa, les untes d'oli i tomàquet i li afegeixes el fuet aquell que et va portar la Unmei... i a disfrutar!!!
(amb un porro de vi negre millor que amb una Guinness) ;)
Ahir ho vaig fer jo, però en comptes de fuet vaig posar-li una truita amb espàrrecs de marge.... Hummmm...!!

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 22:53

Ostres, avui mateix ho provaré. Però quan dius que hem d'anar preparats per tenir desenganys, ¿on podem equivocar-nos? Quins temps de cocció recomanes? Hi ha algun truc d'aquells que només s'aprenen a còpia d'insistir? En fi, salut i gràcies per la recepta!

Publicat per litoschka 28 Mar 2006, 11:04

Ostres, perdona, no havia vist que hi ha un link on ja expliques el procés. M'hi poso ara mateix. Ja t'explicaré com m'ha quedat!

Publicat per litoschka 28 Mar 2006, 11:14

El truc, i la feina!, més que en la cocció està en l'amassar. Quan s'ha provat unes quantes vegades es coneix nomes amb el tacte si la massa està "a punt". Resulta pesat fer anar els braços tanta estona, però en depèn molt el resultat final.

Publicat per Ramon 28 Mar 2006, 11:58

Doncs ja he fet pa! I dues vegades. La primera el vaig fer d'anous i em va quedar molt bo (li va faltar una mica de sal, això sí). La segona vegada el vaig fer amb tomàquets assecats i va quedar encara millor, més flonjo i més ben cuit (vaig fer-lo amb una mica més de temperatura, per sobre de 225 i la crosta va quedar més cuita). Uau, és una sensació magnífica fer-te el propi pa, un procés molt relaxant i gratificant. I al final el pa està de collons! Merci Ramon, de debò.

Publicat per litoschka 04 Abr 2006, 17:00

Ei, litos, me n'alegro molt que t'hagi quedat tant bé. Oi que sí que és gratificant? Sobretot quan tens el resultat a les mans i sents aquella olor tan deliciosa.
Aquest pa amb tomàquets assecats no el conec. Com són aquests tomàquets assecats?
La temperatura, com més integral és la farina menys perill hi ha de que es cremi el pa al coure'l. Però la farina com més blanca (més cernida) també és més fàcil d'amassar. Jo barrejo les farines per trobar el punt que m'agrada.

Publicat per Ramon 04 Abr 2006, 17:46

Són aquests tomàquets assecats italians, que també es venen en oli (jo els he fet servir secs, però). Aquí a Alemanya són fàcils de trobar als súpers, no sé si a Catalunya també és així... A més a més el vaig cobrir de pipes pelades (a les fleques d'aquí és normal trobar-hi pa cobert amb pipes de gira-sol o de carabassa, i queda boníssim), però no es van aguantar i van caure... Ho seguiré intentant, això sí; potser pintant-los amb ou s'aguanten, no ho sé. Prenc nota d'això de barrejar farines. A parts iguals o què? El proper el faré de panses, que m'ho ha demanat la dona...

Publicat per litoschka 04 Abr 2006, 23:58

Això dels tomàquets italians en oli ho he llegit en alguna recepta. De fet, un cop que volia fer no sé quin menú, vaig estar buscant-los en botigues especialitzades de la meva ciutat i no els vaig trobar. Esclar que, la meva ciutat està una mica lluny de "La Boqueria"... :(
Ja veus que es poden anar fent moltes variants de pa.

Publicat per Ramon 05 Abr 2006, 08:15

Hola
Estava trastejant pel tinet i he vist els blocs. Quan he vist el de fer pa he pensat: a veure què diuen?
EL meu company també en fa, de pa. Però tenim una maquineta que te l'amassa i te'l cou i tu no has de fer res. Aixó sí, els primers no valien res, de vegades et queda soso... Encara hem de practicar molt, però valen la pena!!
He vist el tema dels tomàquets assecats. Això em penso que dels pirineus en amunt es porta molt. Nosaltres en vam comprar a Annecy, un poblet pre-alps molt proper a la frontera franco-suïssa. També es poden fer tallant tomàquets a quarts, treient les llavors i posant-los al forn a 50-60º durant 4-5 hores. Aixó és aproximat. Hauria de mirar la recepta i donar-vos-la bé. Es poden posar en molts plats en comptes del tomàquet triturat o inclús en amanides, però s'ha de tenir en compte que està concentrat!
Salutacions!!
Laura

Publicat per Laura 14 Jun 2006, 14:46