El Hubble ens ensenya les galàxies
05 Març, 2006 10:49
Publicat per aladern,
general
Llegint l’Avui d’ahir m’ha vingut nostàlgia de quan el selenita ens ensenyava coses de l’Univers. Llavors he recordat una pàgina (Imatge Astronòmica del Dia) que últimament tinc bastant oblidada. He buscat en els seus arxius i, efectivament, el passat dia dos van publicar la notícia a que es refereix l’Avui. Com que els enllaços són molt interessants, copio l’article a continuació. No us perdeu, sobretot, l’enllaç “aquest mosaic de M101” i gaudiu de la imatge i del zoom que podeu manipular vosaltres mateixos. Una nova meravella que la tècnica ens posa més a prop.
La gran i meravellosa galàxia espiral M101 és una de les darreres inscripcions al famós catàleg de Charles Messier, però al cap i a la fi no la menys important. Amb uns 170.000 anys-llum d'amplada, aquesta galàxia es enorme, amb gairebé dues vegades la grandària de la nostra Via Làctia. M101 va ser també una de les originàries nebuloses espirals observades amb el gran telescopi del segle XIX de Lord Rosse: el Leviathan de Parsontown. Aquest mosaic de M101, compilat a partir de 51 exposicions enregistrades pel "Hubble Space Telescope" durant els segles XX i XXI, juntament amb dades addicionals de telescopis terrestres, es proclama com la panoràmica més gran i més detallada d'una galàxia espiral mai publicada del Hubble. La definida imatge mostra característiques sorprenents al llarg del disc de la galàxia vist de front: estrelles i pols juntament amb galàxies de fons, algunes visibles a la dreta i a través de la pròpia M10. També coneguda com la Galàxia del Molinet, M101 està ubicada dins de les fronteres de la constel·lació boreal d'Ursa Major, a uns 25 milions d'anys llum de distància de la Terra.
Comentaris
quina meravella!
aquest post (a la meva manera de veure-ho) complementa el que vas escriure de l'Einstein:
que insignificants i estúpids som en front de tot aquest univers...
Publicat per montse 05 Mar 2006, 13:20
Jo encara diria més, l'univers no s'acaba cap l'espai exterior, també deu ser infinit cap al món microscòpic i atòmic i nosaltres senzillament en formem part, una ínfima part de tot plegat formant un tot absolut.
Publicat per Violant 05 Mar 2006, 21:11
Sí. Montse, una meravella que desconeixem en gran mesura. Tot i que en formem part.
Publicat per Ramon 05 Mar 2006, 22:27
Violant, vols fer un viatge sorprenent? Mira't aquesta pàgina:
http://www.step.es/~jms/potenciasdiez/potenciasdiez.htm
Publicat per Ramon 05 Mar 2006, 22:29
Fantàstic Ramon! Tal com m'ho imaginava. I després dels quarks, què? A mesura que la tècnica evolucioni s'aniran ampliant les potències de 10 en amdós sentits.
Gràcies pel viatge! Sempre l'havia volgut realitzar. Te'n dec una.
Publicat per Violant 06 Mar 2006, 00:03
10º un metre quadrat. "Aquesta és l'escala de la companyia humana, de la conversa, del tacte". Potencias de diez, tinc el llibre des de fa molts anys. Com que ara tot està a internet, t'ho he volgut ensenyar. I després què? s'aniran ampliant, segur, si hem de creure que l'Univers és infinit. Però nosaltres tendim a imaginar-lo a escales grans, partint de l'escala humana: un metre. Difícilment podem imaginar el mateix Univers infinit a escales petites.
Publicat per Ramon 06 Mar 2006, 09:56
Uau!! Em sento minuscula! Molt minuscula!
Publicat per Unmei 06 Mar 2006, 10:47
Què meravellós Ramón, saber que formem part d´aquest univers tan ple de sorpreses!
Publicat per Nica 06 Mar 2006, 12:07
Unmei, Nica, i que no és meravellós saber que nosaltres també formem part d'aquesta meravella??!! (valgui la redundància)
:)))
Publicat per Ramon 06 Mar 2006, 13:28
Per cert Aladern... al vaixell et reclamen...
Has de despertar a una personeta... ;)
Publicat per Unmei 06 Mar 2006, 18:10
Ai, en Selenita... Entremig de les paraules d'aquest post, s'entreveuen les seves "antenes". ;)
Publicat per bitxo 07 Mar 2006, 13:32
bitxo, bitxo!... tu sempre tan perspicaç. ;)
Publicat per Ramon 07 Mar 2006, 16:27