Bon dia, ahir et vaig posar falta !!!!
Molta raó amb el que dius Ramon però crec que aquest gos es potser molt mes correcte que molta gent que han perdut la seva corretja i no saben ni on para... jo segons a qui fins hi tot morrió els hi posaria.

Publicat per jaka 04 Mar 2006, 11:24

Ei, Jaka, és que els divendres les minyones tenen festa! :P
I en això del morrió tens molta raó :) però el sentit que li volia donar jo era un altre. Com una mena de metàfora del nostre pobre país. Però com que jo no em poso en política...
;)

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 11:28

Ara la qüestió seria la següent: i aquesta corretja, qui dimoni ens l'ha posada?. Per què hem d'acceptar l'estar lligats a una corretja?. És això natural, tenint en compte que no som gossos sinó persones?.

Publicat per Tarannà 04 Mar 2006, 12:43

Potser si el gos fotés alguna mossegada de tant en tant els amos se'n voldrien desfer. Encara que hi ha amos amb un sentit de la possessió tan fort i tan grotesc que serien capaços de matar el gos abans de deixar-lo lliure.

Publicat per pere 04 Mar 2006, 13:19

M'agrada haver col·laborat en alguna cosa, tot i que el mèrit no sigui meu.
I tema gos... només podrem dur la nostra pròpia corretja quan haguem après a portar-la, però d'altra banda, només se n'aprèn portant-la.

Publicat per Petjada 04 Mar 2006, 13:24

Crec que el que vol expressar el Ramon, no és sobre corretges ni gossos sinó sobre el límit de la nostra llibertat si és que en tenim cap realment ja que tot està preconcebut ja sigui a nivell moral, religiós, social, polític. Tenim normes per donar i per vendre, pautes a seguir, i qui intenta sortir del sistema és titllat de rar, boig, delinqüent, immoral,... o sigui un rebuig per a la societat. Per tant, potser, només podrem ser totalment lliures després de la mort. Mentrestant haurem de dur una corretja tant si ens agrada com si no.

Publicat per Violant 04 Mar 2006, 13:52

Crec que ja s'havia entés la metàfora, però de totes maneres va bé l'aclariment Violant.

Publicat per Petjada 04 Mar 2006, 13:57

Aquesta és la qüestió, Tarannà. Per què ho hem d'acceptar? Tingues en compte, però, que cap amo no ha tret mai la corretja pel seu gust.

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 15:57

Quanta raó que tens, Pere. Però aquest gos és mesell, i l'amo és dels que tu dius. Ho has entès perfectament.
;)

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 16:00

Ja ho veus, Petjada, el que n'ha sortit.
Tema gos... vols dir que ens cal, portar corretja? metafòricament parlant, és clar.
:)

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 16:03

Jo estic amb en Pere, fotre alguna mossegada de tant en tant ens aniria molt bé, però val a dir que no en tenim massa costum en aquest país petit. Ara em venen al cap aquells versos de Martí i Pol:

"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

O aquells altres d'Espriu:

"Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén.""

Publicat per KlaraLluna 04 Mar 2006, 16:07

Exacte, Violant, la cosa no va de corretges ni de gossos. Però tampoc no volia arribar a la profunditat de la teva exposició. Dur la llibertat fins més enllà de la mort... fort, veritat? Mira que jo sempre peco de massa tràgic, però és que tu m’has superat de llarg!
Si ens poséssim en pla filosòfic, i mirant-t’ho a nivell personal –de l’individu-, estaríem d’acord en que normes, pautes, sistema, etc. ens coaccionen la llibertat. Però jo avui només volia presentar una petita metàfora de la nostra llibertat a nivell “col·lectiu”, davant tota la propaganda que ens cau a sobre i la que ens caurà durant el propers mesos. Ens entenem, oi?

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 16:12

Klaralluna, una mica més i ens trepitgem! ;)
Ostres, que bé que ho has dit! després de la paraules de Martí Pol i Espriu poca cosa més es pot dir.
( i sí, som un poble petit, brut (segons alguns), i covard (segons els fets))

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 16:15

jo en duc un sac ple d’estupidesa i l’arrossegaré tota la vida perquè hi ha coses que no es poden desintegrar...
:)
i és que les corretges no se les posa un mateix... o si?
jo què sé... però en un món d’estúpids, qui sap reconèixer la seva estupidesa i no fa res per solucionar-la, a més a més d’estúpid és "humà" (és així com ens ho fan creure, oi?)
aaaiiissss, quin embolic mental que m’has fotut avui al cap!
apa, me'n vaig al cine a veure la pel.lícula més estúpida que hi hagi a la cartellera

bromes a part, Einstein era un geni però tampoc va sobreviure a l’estupidesa del món

Publicat per montse 04 Mar 2006, 16:38

Ei, Montse, molt bona la conclusió.
I no cal que et facis cap embolic. Ja ho saps: Don't warry, be happy!...

Publicat per Ramon 04 Mar 2006, 17:42

Sí Ramon: un país petit, brut, covard... però com ens l'estimem igualment! Com Espriu fa més de cinquanta anys (què poc que canvien les coses de vegades):

"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
(...)
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."

Publicat per KlaraLluna 04 Mar 2006, 18:27