Celebro que hi hagi gent capaç de donar amor i suport als infants desemparats arreu del món. Us admiro! Personalment només conec una persona que té un fillol i en parlava d'ell com un fill, ensenyant les seves fotografies com un tresor i els seus dibuixos com un gran regal. Realment ho trobo molt emocionant.

Publicat per Violant 25 Mar 2006, 12:17

La meva tieta té un nen apadrinat a la Índia, i aquest estiu passat el va anar a veure... Es va emocionar molt, perquè el nen li va dir tieta (amb el seu idioma) i li va donar les gràcies... :)
Petons!!

Publicat per Silenci 25 Mar 2006, 19:25

jo també tinc un nen apadrinat amb la fundació Vicenç Ferrer (i perquè no em puc permetre tenir-ne més, sinó...)

per ells, poc és molt

Publicat per montse 25 Mar 2006, 19:52

ostres... que maco aladern... m'has fet emocionar... és preciós... gràcies!
El meu nen, que no em surt una altra manera d'anomenar-lo, està preciós a la foto, però a mi em fa certa pena, perquè el van fer estar tan quiet per fer-li, li devien repetir tant que s'estigués quiet, que es posés bé... que se'l veu forçat i incòmode, amb un posat de persona gran que no s'escau gens a una criatura de 5 anys... http://www.fotolog.com/_neus_/?pid=12996887

Publicat per elur 26 Mar 2006, 00:39

celebro que t'hagi agradat, elur. Ja he vist el nen tan guapo "que tens".
:)))

Publicat per Ramon 26 Mar 2006, 09:42

Ramon, et semblarà una bestiesa però no m'he pogut resistir la temptació d'apadrinar un nen. Ho acabo de fer!

Publicat per Violant 26 Mar 2006, 23:42

Ostres, una bestiesa? que va! em sembla fantàstic, Violant. És una bona notícia per ell(a), i també per tu, no ho dubtis. "Donar i rebre" quin sentit vols trobar-li més bonic i gratificant a la vida? Ja ho he dit algun cop, el fet de "donar-ho tot sense esperar res" ja duu implícita la recompensa més gran. Comprova-ho, perquè és veritat. Almenys és el que jo visc.
Quan vaig començar a escriure, fa deu anys, una de les primeres coses deia:
Parlar-te als sentis,
ve’t aquí el meu quefer diari.
Avesat com estava a rebre tant,
m’aprenc ara en el nou exercici
d’escampar carícies sense bescanvi.

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 08:31

Nosaltres fa uns 8 anys que vam apadrinar en Chandra, a través de la Fundació Vicente ferrer, i tampoc el coneixem en persona, tot i que la fundació fa anys que organitza viatges organitzats per l´estiu per visitar l´organització. És que la contribució per la nostra part és tan petita, i significa una diferència tan gran per a ells! A més a més, m´emociona cada cop que ens arriben els informes a casa :D! Per cert Violant, molta sort amb el teu nen/a!!!!

Publicat per Nica 27 Mar 2006, 10:22

Moltes gràcies Ramon i Nica pel vostre suport. Encara no li he dit a ningú tret de vosaltres. Ja us aniré informant.
Petonets!

Publicat per Violant 27 Mar 2006, 20:55