loCEL

L'Editorial Moll acaba de publicar el CD-ROM Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931), a cura de M. Pilar Perea. Es tracta de l’edició íntegra del conjunt de cartes que va rebre entre els anys 1880 i 1931, que actualment es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

En una primera ullada hem trobat correspondència dels primers col·laboradors d'estes comarques (1901-1913): Josep Pastoret, Francesc Mestre i Noé, Joaquim Garcia Girona, Tomàs Bellpuig, Joan Abril i Emili Sastre; dels col·laboradors de l'època en què l'Institut d'Estudis Catalans va assumir el projecte (1913-1918): Tomàs Bellpuig i Josep Mª Queralt (Tortosa), Ramon Bruço (Morella), Josep Cuartiella (Rossell), Eloi Ferrer (a les cartes de Salvador i Garcia Girona), Joaquim Garcia Girona i Carles Salvador (Benassal), Santiago Vidiella (Calaceit) i Joan Bta. Manyà (Gandesa); i dels corresponsals de la darrera època (1920-1924): Mestre, Bellpuig, Manyà...

Entre tots destaquen pel nombre de cartes conservades Joaquim Garcia Girona (58), Tomàs Bellpuig Joy (58) i Francesc Mestre i Noé (39).

La correspondència de Garcia Girona ja ha estat estudiada i publicada per Lluís Gimeno Betí en el llibre Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic. Correspondència amb mossèn Joaquim Garcia Girona (Curial-Abadia de Montserrat, 2004).
 
De la correspondència de Bellpuig, en canvi, només s'havien exhumat algunes cartes a Alcover, Antoni M. La pronúncia llatina entre catalans (Estudis fonològics). Introducció, edició i notes de Nicolau Dols (Abadia de Montserrat, 2004), que jo mateix he aprofitat per redactar l'article "El parlar de Freginals al Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig", publicat recentement a beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3 (Alcanar, 2008). Gràcies a aquesta edició ara podem conèixer més detalls de l'aportació de Bellpuig a l'Obra del diccionari, especialment en la darrera època.

«A mi'm sembla que de polític ne tinc molt repoquet, potser no gens: a última hora tot lo meu catalanisme potser quede reduït a un romàntic amor a la llengua catalana i prou.» (T. Bellpuig, pre. Tortosa, 26 de novembre de 1921)
 
La correspondència de Mestre i Noé, el qual ja figurava a la Lletra de convit, és la més dilatada i era del tot inèdita. Les úniques mostres que es coneixien, són les publicades per Àngels Massip a ”Francesc Mestre i Noé i la seva actitud davant la llengua. Correspondència amb Mn. Alcover" (T(D), núm. 1 [Tortosa], 1986, pàg. 16-20). Amb aquesta edició de M. Pilar Perea podem conèixer, per exemple, més detalls del procés d'elaboració i publicació del llibre Giripigues tortosines (1915), a qui Alcover va fer un pròleg, o del Vocabulari català de Tortosa, publicat l'any 1916.

«Jo que "he vist naixer lo primer brot", quan encara la terra apenes estava preparada, sento avui la satisfacció de veure la mesada d'eixe corpulent abre llingüistic, sostenidor de rames diverses, rablertes totes de un fruit gemat i escullit.» (Franc[isco] Mestre Noé, Tortosa 9 de juliol de 1927)

Sens dubte, aquesta edició de l'epistolari d'Alcover no només contribuirà a "posar fi als tòpics sobre Alcover", segons ha dit la curadora Maria Pilar Perea, sinó que permetrà conèixer amb més detalls la magnitud de l'aportació dels seus corresponsals.