Bé, renoi, em pensava que ja no hi tornaria. Després d'unes vacances blocaires massa llargues, recomenço de nou la tasca.

Vaig deixar la pel·lícula a les portes de les eleccions sindicals a l'empresa, Lear Corporation de Valls. Els nervis, la fatiga i tots els esforços esmerçats en aquesta dura prova que són unes eleccions sindicals, em van deixar literalment esgotat. Com a conseqüència, tot allò que no era vital en la meva vida va quedar aparcat. Per cert, les eleccions sindicals les vam guanyar els de CCOO, això no és masssa novetat a la nostra empresa, però les vam guanyar amb majoria absoluta. Una majoria que havíem perdut en les passades eleccions en perdre un delegat. Ara l'hem recuperat. Ho interpreto com a una bona valoració de la feina que hem dut a terme els darrers quatre anys.

Vull ressaltar només un fet, ho hem aconseguit en català al 100%. Això potser sorprèn a més d'un, em refereixo al fet de ressaltar-ho. Però penso que té la seva importància. A Lear, CCOO treballa des de fa més de 12 anys en català exclusivament. Abans ja ho féiem en català i castellà, però va arribar un moment, coincident amb la meva incorporació a CCOO, en què vam decidir fer el pas definitiu.

Des de llavors, seguim essent l'únic sindicat que utilitza només el català per a comunicar-se amb tots els treballadors i treballadores. I n'estem orgullosos. Els nostres fulls informatius, els nostres programes electorals, els nostres correus electrònics setmanals per al personal de Lear, ...

Penso que hem contribuït molt a normalitzar la nostra llengua en l'àmbit laboral, alhora que hem demostrat que la llengua no és cap impediment per a res. N'haurien d'aprendre moltes cases comercials que tenen por, o s'excusen en un possible, rebuig si etiquetessin els seus productes en català. També, supermercats, diaris, etc.

A nosaltres, el català no ens ha fet perdre ni una sola elecció, ans al contrari, en català les hem guanyat totes. No sé si això pot animar a altres persones, altres col·lectius a fer el mateix, però m'agradaria somiar-ho. Preferiria que la legislació hi contribuís, però ja que les nostres lleis no són gaire exigents, a veure si ho som les persones.