He vist aquests dies com l'estat ataca de nou. Que contra qui? Contra aquells catalans que volem que el nostre país es converteixi en estat. Motiu de l'atac? La crema d'un A-3 amb el retrat d'un senyor, ai, perdó, d'un Senyor. Sovint penso que el poder espanyol està rabiós perquè no pot engarjolar gaires catalans. Ho dic en referència a Euskadi, on cada dia tanquen basques i bascos.

Es deuen preguntar que com és que essent els catalans el triple de població que els bascos, n'hi ha tan pocs a la garjola. I és clar, quan veuen una mínima possibilitat, els hi cau la baba de pensar que podrien tancar-ne un  o dos. Penso que a alguns els encantaria que aquí tinguéssim un grup armat com a altres indrets, d'aquesta manera ja tindrien l'excusa de poder-nos posar a tots sota sospita. Però els catalans hem après de la nostra pròpia història. Fa molts segles que no guanyem batalles. Per tant, la nostra via ha de ser una altra. I a vegades, penso que Espanya ajuda a desvetllar cada vegada més consciències.

Ara pateixo pels nostres amics del País Valencià. Si cremar una foto d'un rei et pot enviar de 6 mesos a 2 anys a la presó, què no deu poder passar si agafes el retrat d'un rei, Borbó, per més inri, i el gires de cap per avall, com fan amb molt de gust els xativins, que en tenen un de penjat així al museu d'Almodí. Perquè, és clar, una cosa és incinerar, i ja està, i l'altra és deixar un retrat permanentment de cap per avall, amb el risc que la sang li pugi al cap. Fins i tot ho podrien considerar tortura.

Potser estem ja al límit, però penso que s'acosta ja l'hora que els catalans i les catalanes ens posem ja dempeus i amb dignitat diguem prou. Prou d'aguantar, de sofrir, de demanar perdó, ...Gandhi ho va saber fer i va aconseguir el que les matrelletes no havien aconseguit.

Estic segur que podem, però no sé si ho volem!

Salut