El passat dilluns vam poder gaudir a l'empresa de la visita del secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya i del secretari general del Sindicat Minerometal·lúrgic de CCOO de les comarques tarragonines. La visita era per enfocar els propers anys de labor sindical a l'empresa, un cop passades les eleccions i havent assumit la màxima responsabilitat en la defensa dels interessos dels treballadors. Però no era sobre això del què volia parlar. Un cop passada la visita, que va durar tot el matí, vam anar a dinar. Com és habitual, durant el dinar vam repassar el país de dalt a baix i va sorgir el tema de rabiosa actualitat referent a les infraestructures i el seu col·lapse.

Ens preguntàvem perquè aquest tema portava tantes setmanes i mesos omplint pàgines dels diaris i tertúlies radiofòniques i televisives. Evidentment, tots érem conscients de la greu situació, però hi trobàvem coses estranyes en la insistència informativa davant de qualsevol petit o gran esdeveniment relacionat amb les infraestructures.

Ens preguntàvem si és que RENFE havia funcionat bé en algun moment de la seva història. Tots recordàvem els noms que ens inventàvem per desxifrar les sigles de la companyia ferroviària. Ens preguntàvem, també, si era tan anormal que a l'inici de les vacances d'estiu, l'AP 7 quedés colapsada a l'alçada de Tarragona i al llarg de quilòmetres. També qüestionàvem la rabiosa actualitat dels problemes a l'aeroport, com si tampoc fos habitual que les maletes es perdin, o hi hagi avions que no surten o no arriben.

I maquiavèlics com podem ser quan volem, vam deduir que algun interès hi devia haver darrera que alimentés el flux de notícies sobre aquestes qüestions. Vam pensar que potser a algú li convenia, ara, fer el problema ben gros en tot allò que en pocs anys millorarà. Ens podem fixar, per exemple, en l'aeroport. Quan d'aquí un any, més o menys, entri en funcionament la terminal que ara s'està construint, els usuaris podran cantar les meravelles de l'aeroport en comparació al desastre actual.

El mateix passarà amb rodalies. Quan l'any que ve tinguem ja el TGV fins a la mateixa BCN, quan les catenàries s'hagin renovat, quan rodalies sigui de la Generalitat, tot funcionarà millor. I després d'haver-ho magnificat tant, els diaris ens diran que que bonic tot plegat.

Els problemes a l'autopista catalana són els de sempre. Però ara es construeix un nou carril a l'AP7 ja.

En definitiva, comentàvem que tots els problemes que són de rabiosa actualitat aquests mesos, tots, fixeu-vos hi bé, estan en fase de millora i per si sols hauran de millorar tant si es gestionen bé com si es gestionen malament.

És ciència ficció o és un pla ben meditat, des del punt de vista de la comunicació i la informació? Ai, jo no sé què pensar. I vosaltres?

Salut