Estem ja en plena rutina diària. Les vacances queden lluny, són ja un mer record, bonic, això sí, però record tanmateix. Les meves filles, Judit i Xènia, també recorden amb malenconia les vacances tan guais que han passat. Amb les seves amiguetes del barri han passat un estiu fabulós, així m'ho sembla i així ho confirmen elles. Han format una bona colla. I és curiós, totes són xiquetes.

Elles també han hagut d'agafar el ritme de la quotidianitat. Escola, deures i, ben aviat, activitats extraescolars. A la piscina d'estiu, ara hi afegiran la piscina coberta de Valls, al Fornàs, on segueixen aprenent a nedar com peixets a l'aigua. En saben el triple que jo i segueixen millorant els seus estils. Quina enveja! Segueixen els passos de la seva mare, una bona nedadora, sí.

Ostres la seva mare, ella també ha entrat de ple a la quotidianitat. Les dones es mereixen un reconeixement explícit de tots els marits, parelles, digueu-ne com vulgueu. Una casa sense la seva direcció, no seria casa. La complexitat d'una llar és tant o més gran que la d'una empresa i elles fan que tot funcioni. És veritat que avui dia els homes som alguna cosa més que un cul que s'asseu al sofà a llegir el diari o mirar la TV, però som mers ajudants, reconeguem-ho. Elles fan que una casa es converteixi en una llar. La meva Montse, com la majoria de montses, mercès, carmes, tereses, etc haurien de gaudir del doble de vacances que nosaltres.

Però, de fet, no volia parlar de res de tot això. Del que vull parlar és del recorrent tema d'aquests dies per la seva actualitat. Els llibres de text. Del cars que són, del negoci que representen per a alguns, i del magre favor que fan algunes APA, AMPA o com us plagui, al col·lectiu de pares.

Ja sabem que Catalunya és una de les nacions i/o comunitats autònomes d'això que en diuen Espanya on els llibres de text es paguen. Vull dir que els paguen els pares de la criatura! Tot i que ho tenim ben assumit, no deixa de ser una sagnia que any rere any es va repetint. Com més nombrosa és la família més mal fa. Perquè la tornada a l'escola no només suposa la despesa dels llibres, sinó que s'hi ha d'afegir altres tipus de despesa. Per cert, avui m'he assabentat que el president de la nostra diputació s'ha abaixat el sou. Se l'ha abaixat fins a la modesta xifra de més de 85.000 euros anuals! Ostres, a ell no el deu preocupar massa aquestes banalitats que em preocupen a mi.

Bé, l'APA de la qual formo part gestiona la compra de llibres per als pares de l'escola. Penso que com la majoria d'APA volen donar un servei a les famílies i que nosaltres no hàgim de passar els maldecaps d'anar a buscar els llibres dels nostres fills i filles. Un servei ben lloable, penso jo. Però, com diria la meva filla petita, aquí hi ha gat amagat.

Quan a finals de curs rebem la llista de llibres per al curs següent, hem de fer l'opció de si comprar els llibres a l'APA o no, sense que hi aparegui cap preu al costat del títol del llibre. Sempre he pensat que era una manera ben estranya de preguntar-nos si compraríem els llibres a l'APA. Quan hom compra, acostuma a mirar sempre els preus. A la meva escola no.

Quan has comprat els llibres, i els has pagat, t'interesses per saber quin descompte t'han aplicat. La resposta és sorprenent. No hi ha cap descompte per a les famílies. Cap ni un. El descompte aconseguit se'l queda l'APA. I algun innocent deu pensar que d'aquesta manera ja no ens cobren quota anual. Sí home sí, i tant que paguem quota anual. Religiosament.

Algú altra deu pensar que les activitats extraescolars ens surten més barates que a altres escoles. No home no, surten igual i si les vols pagar en dues fraccions tens una penalització important. I jo que pensava que una de les funcions de les APA era la de promoure les activitats extraescolars i facilitar que tothom en pugui fer!

I de què serveix, doncs, ser de l'APA de la meva escola? Doncs encara no ho sé. I ningú no ha estat capaç, encara, d'explicar-m'ho.

El que sí que sé és que si enguany hagués comprat els llibres de les meves filles a l'APA m'haguessin costat gairebé 60 euros més del que m'han costat. Davant la poca transparència i el nul benefici de ser de l'APA he optat per comprar-los directament jo mateix. No m'estranya que en els comptes anuals l'APA presenti beneficis amb milers d'euros. El darrer any de més de 4.000 €. No sé si sóc d'una APA o d'una APA SA? I si algú vol saber d'on s'han generat o vol entendre els números us asseguro que és més fàcil que entengui els de l'empresa on treballo que és una multinacional. A més, el darrer any ens els van presentar en castellà.

El menjador i l'hora d'abans de l'inici de l'escola no tenen res a veure amb tot això, ja que tenen els seus propis comptes i s'autofinancien.

No res, quin món! I algú potser es pregunta: I de quina escola és aquesta APA?

Doncs hauré de respondre que d'una escola on l'APA actua com he explicat més amunt.