Bandera de Sardenya

Estic a punt d'iniciar unes breus vacances familiars. Serà ja en ple mes de setembre. Podré desconnectar una mica de la rutina laboral i tenir el cap i el cor concentrat en altres coses més plaents i relaxants, espero. L'any passat per circumstàncies que no vénen al cas no ens vam moure de casa. Enguany, si déu vol, podrem escapar-nos uns quants dies. Espero poder acomplir un vell anhel de fa molts i molts anys. Anar de visita a l'Alguer, a l'illa de Sardenya, aquella que segons la cançó popular tenia un rei i un exèrcit amb quatre escopetes de canya i quatre canons de cartró.

Bromes a part, feia molts anys, molts, que volia anar a la ciutat de l'Alguer uns quants dies. Les campanyes de promoció d'una companyia naviliera italiana m'ho ha posat a l'abast. Sembla mentida que sigui més barat anar a Sardenya que no pas a qualsevol de les illes balears o pitïusses. Però amb aquest caramel posat a la punta de la llengua no m'he pogut resistir a la temptació. I tots cap a Sardenya, bé, gairebé tots, el Bernat, el nostre lloro, i les dues tortugues, Jerry i Micky, em sembla que els hi van posar les meves filles, es quedaran a casa. 

Això serà l'any en què l'ajuntament de Valls, a proposta d'ERC, intentarà agermanar-se amb la ciutat sarda. Tot això serà en memòria de l'insigne Pere Català i Roca, pioner vallenc que va reenllaçar amb la tradicional relació històrica entre la ciutat de l'Alguer i el Principat de Catalunya. No puc amagar la meva satisfacció per aquesta decisió, com tampoc puc amagar la il·lusió que em fa poder acomplir un vell somni personal. Esperem que el pugui dur a terme.

L'Alguer és una ciutat sarda que ha mantingut amb els catalans una relació històrica llarga, de segles. La llengua catalana s'hi ha conservat al llarg dels segles i la relació sentimental també. Després en unificar-se les corones hispàniques la relació es va convertir en espanyola. El que no puc evitar de cap manera és treure'm del damunt les arrels històriques de la relació històrica entre els dos territoris. Sovint acostumem a convertir aquesta relació en romàntica, però la història és la que és. Durant el segle XIV catalans i venecians se les tenien amb els genovesos pel domini mediterrani i en concret a l'illa de Sardenya. Reis com Pere III, Martí l'Humà hi van guerrejar. Els sards són els que ens van patir. Sovint, els catalans diem que mai no hem estat imperialistes, però aquesta afirmació, em sembla, que no és realment fidel amb la nostra història. Els sards van lluitar contra els catalans i van perdre. Es van succeir diferents revoltes i després de sofocar-ne una de produïda a la ciutat de l'Alguer els catalans van prendre una decisió dràstica. Van expulsar tots els sards de la ciutat i la van repoblar amb catalans procedents del Camp de Tarragona i el Penedès. Déu n'hi do!

Escut de l'Alguer

Durant la nit la ciutat fortificada era closa i només els catalans hi podien romandre. Això és la història i cal assumir-la tal com és. Sense recança. Avui hi ha aires de recuperació d'aquesta relació. Alhora molts habitants de Sardenya sembla que volen recuperar la llengua sarda amb totes les seves múltiples variants. Avui, el colonitzador cultural és l'italià. A la ciutat de l'Alguer sembla que hi ha voluntat de mantenir i reforçar la seva arrel cultural catalana. Sempre que sigui una decisió seva l'aplaudiré.

Les comunicacions modernes, l'aposta de Ryanair d'unir l'Alguer amb el Principat, així com Grimaldi Lines d'unir marítimament Barcelona i l'Alguer ha reforçat aquesta relació històrica. Però no he d'oblidar, quan hi sigui, qua allò és terra sarda. Potser m'hi sentiré com a casa, però ells són sards i jo català. Penso que és assumint la història que podem reforçar uns lligams culturals forts que encara poden créixer i que plantegen un futur il·lusionant basat en el respecte.

Com deia, espero amb candaletes l'inici del viatge. En els meus moments lliures estic preparant curosament el viatge, intentant conèixer la realitat actual de la terra que visitaré. Mentre jo em dedico a això, les meves filles estan esperant amb candaletes la seva primera experiència com a navegants mediterrànies. Els hi fa molta il·lusió. Com a la meva dona. Bé, ella s'il·lusiona amb qualsevol cosa i tot el que sigui marxar de casa li està bé. I si pot comprar alguna cosa encara més. (Hehehehhhehe, és broma).