Estic una mica pendent de les eleccions que avui s'han celebrat a alguns landers alemanys, concretament el que m'interessa és el resultat al Saarland. Algú es preguntarà què coi se m'hi ha perdut per allà. És ben senzill. Un bon amic meu es presentava a les eleccions al parlament en el lloc número quatre de "die Linke", l'esquerra liderada per Oskar Lafontaine. Es tracta del meu bon amic Heinz Bierbaum, doctor en economia i sociologia i professor de la universitat de Saarbruecken, on viu.
La relació que mantinc amb en Heinz ve d'alguns anys enrere quan ens vam conèixer a través d'un amic comú de CCOO de Catalunya, en Carles Vallejo, persona entranyable a qui aprecio profundament, igual que a en Heinz. Va ser a través d'aquesta coneixença comuna que en ser elegit jo com a president del Comitè Europeu de Lear Corporation vaig demanar a en Heinz que fos el coordinador i assessor del nostre Comitè Europeu. Ell va acceptar la meva proposta amb molt de gust, cosa que em va fer immensament feliç per diversos motius. En primer lloc perquè en Heinz és un home preparadíssim intel·lectualment i podia ser un suport important per a l'organisme que jo presidia i un suport personal per a mi en la meva tasca com a president.
La seva tasca dins el Comitè ha estat valuosa i ha ajudat a que l'organisme europeu de representació dels treballadors de Lear fos un organisme respectat i tingut en compte per la mateixa direcció europea de la companyia. En Heinz porta molts anys treballant en el suport a sindicats europeus i en la formació de moltes persones en aquest àmbit, com jo mateix. Al llarg de sis anys hem col·laborat estretament a nivell europeu i ho hem fet amb molt de gust per ambdues parts. D'aquesta col·laboració n'ha nascut una relació personal molt intensa i franca.
Heinz és un alemany atípic. Diria que el seu caràcter és molt poc alemany. Parla nombroses llengües i entén perfectament el català i fins s'atreveix a deixar-ne anar alguna paraula. És un enamorat de dues ciutats europees, Barcelona i Roma. Sovint ve a estiuejar a la costa brava i per motius de feina visita sovint Catalunya. Recordo el bon record que li va quedar d'una calçotada que vam fer a Valls conjuntament. Un altre dia, estant ell de vacances a Catalunya, vam anar a dinar plegats a Tarragona. Puc assegurar que l'afortunat d'aquesta amistat sóc jo sens dubte.
Aquest any vaig deixar el Comitè Europeu de Lear i en la darrera reunió, el mes de juliol, en Heinz em va confessar que es presentava a les eleccions del seu lander per la candidatura de l'esquerra "die Linke" i que era segur que sortia elegit al parlament de Saarland perquè anava al número quatre.També em va explicar que hi havia grans possibilitats de desbancar del govern al partit de la cancellera federal mitjançant una coalició amb SPD i els Verds. De materialitzar-se aquesta opció era molt possible que en Heinz assumís responsabilitats governamentals. En aquest cas, era gairebé segur que hauria de deixar la seva funció com a assessor del Comitè Europeu de Lear. Sens dubte serà una pèrdua important per a nosaltres, però penso que amb la meva marxa ell també havia perdut part del seu al·licient per seguir en aquesta funció. El tarannà que el nou comitè europeu prenia penso que no el satisfeia massa. Sens dubte, però, la raó principal serà la seva dedicació política al seu lander.
Vam quedar que si mai visitava Catalunya a nivell oficial ja l'aniria a saludar seguint tots els protocols necessaris. En Heinz havia fet una estada a Catalunya, durant tres mesos, en un projecte de col·laboració amb la universitat Pompeu Fabra, deu fer uns dos anys. Per tant, els catalans tindrem possiblement un bon amic en un govern a Alemanya. Espero que els seus anhels es puguin complir plenament i no dubto que serà una peça valuosa si la coalició d'esquerres governa Saarland.
Aquesta mateixa setmana vaig escriure'l per desitjar-li molta sort en les eleccions d'avui i demà el telefonaré per felicitar-lo. Segons sembla "die Linke" hauria assolit uns magnífics resultats al Saarland que rondarien el 21 %, venint de ser una força política extraparlamentària i atrapant gairebé l'SPD. Com he dit, ell anava en el número quatre de la llista que encapçalava el mateix Oskar Lafontaine. Governin o no, avui estic realment content, molt content. Per en Heinz, ell s'ho mereix, pel seu compromís, per la seva intel·ligència. Enhorabona.
