El bloc d'en Climent

El FC Barcelona va perdre ahir l'eliminatòria de semifinals de la Champions davant el Manchester United. Moscou, la seu de la final, ja quedava lluny abans de començar el partit i al final es va esfumar. El Barça va perdre justament l'eliminatòria. L'United va fer un partit intel·ligent a Barcelona i ahir va controlar perfectament el temps del matx. Si hi afegim que van fer un gol ben bonic, doncs ja tenim el resultat. (Segueix)

Una reunió més de la negociació del conveni de Lear. Si he de triar un adjectiu que la definieixi diria que ha estat una reunió infructuosa. Els treballadors i treballadores hem presentat una nova proposta que, si més no, pensàvem que la Direcció sabria apreciar. No es tractava que fos una proposta que hagués de satisfer les expectatives de l'altra part, no es tractava d'això. Però sí que pretenia  fer un passet més cap a la convergència. (Segueix)

Demà, a aquesta hora, milers de catalans i  catalanes, i persones d'altres nacionalitats, estaran pendents d'un partit de futbol que es jugarà a la industrial Manchester, Anglaterra. Manchester United i FC Barcelona s'enfrontaran en la tornada de semifinals de la Champions. Demà, al voltant de les 11 de la nit, catalans o anglesos tindran a tocar la glòria. La felicitat dels uns serà la desgràcia dels altres. Penso, però, que la derrota catalana seria més traumàtica que no pas la derrota anglesa. (Segueix)

Enhorabona a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling per la confirmació del seu reconeixement internacional del mes d'agost de l'any passat. Anem fent forat mica a mica, pas a pas, lentament, si voleu, però endavant. Enhorabona! (Segueix)

Ahir vaig tenir l'encert, de tant en tant en tinc algun, d'anar a escoltar l'Oriol Junqueras, en un cicle de conferències que ERC de Valls ha organitzat durant el primer semestre d'aquest any. Cicle que va encetar en López Tena, va continuar amb Carme Porta i que ahir comptava amb la presència de l'Oriol. El dia 8 de maig a les 19:30 acabarà el 1er cicle amb en Joan Coscubiela. (Segueix)

Tinc la sort que el dia de Sant Jordi no compro mai cap llibre per mi. I no perquè tingui res en contra d'aquesta diada tan ferma. Ans al contrari. Trobo, com ja vaig escriure ahir, que és una festa magnífica i única al món. Passa, però, que a l'empresa on treballo fem el nostre Sant Jordi particular, durant una setmana, en la qual podem comprar llibres a un descompte molt, molt important, i que podem anar pagant en diversos terminis. No cal que us digui, que és una ruïna per mi, però molt còmoda. (Segueix)

No sé per on començar. És tanta la ràbia que sento que se'm fa difícil ordenar els meus pensaments i els meus sentiments. Em sento estafat. Penso que ens hauríem de sentir tots estafats i fer-hi alguna cosa. No ens podem quedar quiets, impassibles davant la irresponsabilitat i l'actitud criminal que les autoritats espanyoles i els directius d'Ascó i de les companyies elèctriques han mostrat.  (Segueix)

Sant Jordi. Per mi, un dels dies més rics de l'any. Per molts motius, molts i diversos. Per una banda, la celebració del patró del meu país. És curiós com aquest cavaller comparteix patronatge amb molts països del  món. Catalunya, Anglaterra (bon dia pel Barça - Manchester), Grècia, Georgia, Rússia. També Aragó. Sant Jordi és un sant universal i és un sant rodejat de romanticisme com ben pocs. (Segueix)

Avui la reunió l'hem enllestit força aviat. Ha estat una reunió de nova proposta empresarial, amb petició d'aclariments a la part social. La reunió ha durat fins a les cinc de la tarda, hem acabat, doncs, mitja horeta abans. Les posicions encara estan allunyades, sobretot pel què fa als increments salarials.

M'han sorprès les paraules d'Eto'o (perdoneu si no s'escriu així). L'home s'ha cansat de no guanyar títols, imagino que es refereix a títols col·lectius, però, de ben segur, que també pensa en els títols individuals. En el fons, la seva reacció és ben normal. Tothom vol ser en el lloc adequat i en el moment adequat. (Segueix)