Els que som, de fa molts anys, militants Esquerra Republicana de Catalunya, n'hem vist de tots colors. Ja sé que això no és gaire original, però, encara que tòpic, és ben veritat. Les pressions internes i les externes han desestabilitzat el nostre partit en més d'una ocasió. Sempre amb un gran ressó mediàtic. En els darrers temps, però, amb una major visceralitat externa, deguda, crec, a què ERC ja no és un partidet de malenconiosos, sinó un partit de govern que ha crescut força. Això li ha comportat a ERC més enemics i més visceralitat externa. (Segueix)
Vaig tenir l'honor de ser convidat a una taula rodona sobre temes de contractació, polítiques d'igualtat, formació i mercat de treball. La taula rodona s'inseria en una jornada organitzada per Casa Caritat de Valls i que es dedicava a la Igualtat d'Oportunitats. La jornada es va dur a terme a l'hotel Class de Valls. (Segueix)
En pocs dies, diverses persones m'han comentat que, de tant en tant, fan visites al meu bloc per veure què s'hi explica, per veure què hi ha de nou. Quan veuen que m'adormo una mica, m'estiren les orelles. Penso que són persones molt generoses i que m'estimen una mica i volen que, de tant en tant, en deixi anar alguna. Tot plegat, m'ha fet adonar que això de mantenir un bloc actiu és una responsabilitat i que adormir-se una mica, deixar-lo inactiu massa temps, és una manca de respecte. (Segueix)