Avui la reunió l'hem enllestit força aviat. Ha estat una reunió de nova proposta empresarial, amb petició d'aclariments a la part social. La reunió ha durat fins a les cinc de la tarda, hem acabat, doncs, mitja horeta abans. Les posicions encara estan allunyades, sobretot pel què fa als increments salarials.
Malgrat que queda molt camí per recórrer, la distensió ha estat present en un moment de la reunió i de forma esclatant. Penso que és bo que les discussions no entorpeixin les relacions personals. De fet, són imprescindibles en les relacions laborals. Com podeu comprendre els representants sindicals i els de l'empresa discutim cada setmana sobre problemes que apareixen en el dia a dia. Algunes d'aquestes discussions poden ser apassionades i tibants, però no han d'arribar a trencar mai la relació personal, perquè sense aquesta no és possible de mantenir cap mena de diàleg, ni d'aconseguir acords de cap tipus.
És en aquest ambient que cal situar la negociació. I avui, malgrat la llunyania en les nostres posicions hem rigut una bona estona. Riure, diuen que és molt saludable, i penso que és ben veritat. Aquestes estones, però, no ens distreuen dels objectius de cada part. Però ajuden.
També s'ha demostrat que la meva oïda no està malament, en sentir un comentari de l'altra part que he utilitzat després. Cal anar en compte a l'hora de parlar amb companys o companyes de la mateixa part, hi ha moltes orelles que escolten.
En fi, una setmana més, una reunió més. Les pròximes setmanes seran decisives i marcaran el to de la negociació. Ens encaminaran a impulsar el diàleg o a la confrontació? Caldrà esperar per veure-ho.
