El bloc d'en Climent

Estic escrivint aquestes ratlles enmig d'un temps magnífic. Plou a l'exterior, i plou d'una manera que feia temps que no veia. No, no penseu pas que està plovent a bots i barrals, no! Però plou bé. Sembla que la mare natura recupera el seu bon seny i ha pensat que hi havia de fer alguna cosa pel seu compte, ja que els humans demostrem cada dia que no sabem resoldre massa bé els nostres problemes. (Segueix)

Els que som, de fa molts anys, militants Esquerra Republicana de Catalunya, n'hem vist de tots colors. Ja sé que això no és gaire original, però, encara que tòpic, és ben veritat. Les pressions internes i les externes han desestabilitzat el nostre partit en més d'una ocasió. Sempre amb un gran ressó mediàtic. En els darrers temps, però, amb una major visceralitat externa, deguda, crec, a què ERC ja no és un partidet de malenconiosos, sinó un partit de govern que ha crescut força. Això li ha comportat a ERC més enemics i més visceralitat externa. (Segueix)

Vaig tenir l'honor de ser convidat a una taula rodona sobre temes de contractació, polítiques d'igualtat, formació i mercat de treball. La taula rodona s'inseria en una jornada organitzada per Casa Caritat de Valls i que es dedicava a la Igualtat d'Oportunitats. La jornada es va dur a terme a l'hotel Class de Valls. (Segueix)

En pocs dies, diverses persones m'han comentat que, de tant en tant, fan visites al meu bloc per veure què s'hi explica, per veure què hi ha de nou. Quan veuen que m'adormo una mica, m'estiren les orelles. Penso que són persones molt generoses i que m'estimen una mica i volen que, de tant en tant, en deixi anar alguna. Tot plegat, m'ha fet adonar que això de mantenir un bloc actiu és una responsabilitat i que adormir-se una mica, deixar-lo inactiu massa temps, és una manca de respecte. (Segueix)

Segur que algunes persones deuen estar pensant que això de negociar un conveni sembla força feixuc. Sis reunions i encara no s'han trobat, deu pensar més d'un o una. Doncs sí. Aquestes negociacions acostumen a anar per llarg. Es tracta de no perdre la paciència i de tenir els objectius clars.  (Segueix)

Avui cinquena reunió de negociació de conveni. Reunió important perquè podia encaminar la negociació en una direcció o en una altra. Tot depenia de com es desenvolupés. Avui, sembla, que les parts han coincidit en què el temps per a l'argumentació ja s'habia acabat i que calia encetar l'etapa de les concrecions. Nosaltres ho hem fet aportant propostes per a tancar algun dels temes discutits en les reunions passades i l'empresa portant una proposta completa que recollia les seves demandes i algunes de les nostres. La proposta, encara que insuficient, ens permet entrar en una dinàmica diferent, que permetrà a ambdues parts avançar cap al consens. Nosaltres hem presentat a la Direcció una contraproposta. (Segueix)

Aigua. El Fabra defineix aquesta paraula com a "líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0º i bull a 100 ..."

És curiós que un element amb tan poca salsa, no té color, per tant no sembla tenir vida, inodor, el nostre nas té poca feina ensumant-la, insípida, pugui portar tant de cap tota la humanitat. Alguna de les característiques de la definició sembla que no acaben de ser del tot exactes. Ara descobrim que una colla de someliers ens diuen que sí que te gust i que té olor.

Molts analistes polítics asseguren que aquest líquid serà la causa més comuna de les guerres del futur. El control de l'aigua serà tant o més estratègic que el de l'energia. De fet, no seria estrany, tots hem sentit allò de l'aigua és vida. I de moment, sembla que tots volem seguir vivint. (Segueix)

Portem ja quatre reunions de negociació del Conveni de Lear. Com ja he anat explicant, de moment, és una negociació que no ha avançat gairebé en res. Tinc la impressió que les parts, la direcció i els treballadors, estan encara en la fase de monòleg. Vull dir que no ens escoltem massa, o potser ens escoltem massa nosaltres mateixos. Segurament, aquest tipus de reunions necessiten seguir el seu ritme, un ritme que penso que tampoc satisfà ningú. (Segueix)