Sant Jordi. Per mi, un dels dies més rics de l'any. Per molts motius, molts i diversos. Per una banda, la celebració del patró del meu país. És curiós com aquest cavaller comparteix patronatge amb molts països del  món. Catalunya, Anglaterra (bon dia pel Barça - Manchester), Grècia, Georgia, Rússia. També Aragó. Sant Jordi és un sant universal i és un sant rodejat de romanticisme com ben pocs.

No se li acaben aquí les virtuts a Sant Jordi. Tal dia com avui van morir escriptors universals, com Shakespeare, Cervantes. Monstres de les lletres. La cultura, una idea que els catalans i les catalanes vam encertar de vincular amb una diada com aquesta. Molts dels llibres que avui es compraran seran llegits per lectors habituals i per lectors ocasionals. Altres llibres romandran en alguna prestatgeria oblidats, però amb l'esperança que un dia, la persona que l'ha comprat, o algun altre membre de la família, l'agafarà i el llibre el transportarà a un altre univers. És la cultura esperançada.

Una altra virtut del cavaller és que ens ha permés lligar la cultura amb l'amor. Ai l'amor! Quin patiment, i quina joia. Cultura i amor, un país que valora aquests dos conceptes mereix tenir més sort.  Amor a la parella, amor pels fills i filles, pels pares, pels amics i amigues, per la natura, pel meu país. I l'expressem amb una rosa amb tint de sang. Estimar aquest dia és més fàcil, tot ens hi empeny. El difícil és fer-ho la resta de l'any i si no hi reeïxim és perquè som humans.

Per mi Sant Jordi té un sentit molt personal. Tal dia com avui em vaig casar amb la Montse. Fa catorze anys. És la decisió més important que mai he pres en la meva vida. Tal dia com avui, ella, encara no sé com vaig tenir tanta sort, va escollir compartir la seva vida amb mi. Coses de l'amor imagino. Fruit d'aquella decisió van arribar la Judit i la Xènia, dos éssers únics i irrepetibles. Com tothom. Em sento tan estimat per totes elles que em sento impotent per manifestar-los el mateix amor que elles escampen. Avui és un dia especial per mi. Sant Jordi em referma el meu compromís amb l'amor.

Per Sant Jordi, fa catorze anys, vaig prendre la millor decisió de la meva vida. No sé el que el futur ens depararà. No té massa importància. L'important és que el present em diu que sóc feliç. No, no penséssiu que tot són flors i violes. Els problemes m'envolten com a tothom. La convivència no és fàcil per ningú, no ens enganyem. Però els problemes tampoc són importants. El més important és que, aquest Sant Jordi, fa catorze anys que vaig prendre la millor decisió de la meva vida.