Enhorabona a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling per la confirmació del seu reconeixement internacional del mes d'agost de l'any passat. Anem fent forat mica a mica, pas a pas, lentament, si voleu, però endavant. Enhorabona!

Algunes persones potser pensaran que sempre que ens arriben notícies d'aquestes fan referència a esports molt minoritaris o de poca repercussió mediàtica. I segurament, en l'estadi en què estem és així. La importància del fet, però, rau en la manera com hi hem arribat. L'any passat, en una assemblea de la Federació Internacional  la Federació Catalana va obtenir el vist-i-plau per a ingressar a la internacional. La Federació Espanyola no era present en aquella assemblea. Sembla que l'espanyola és present en moltes federacions internacionals, però després no hi participa gaire. En tenim altres exemples.

Com acostuma a passar, quan l'espanyola se n'assabenta del fet eleva una queixa al consell executiu per aquesta acceptació. L'executiu de la internacional ratifica la validesa de la inclusió de la catalana a la internacional. Tot seguit, la federació espanyola i el Consejo Superior de Deportes acudeixen al Tribuanl d'Arbitratge de l'Esport (TAS) amb seu a Lausana.

La seva argumentació se sustenta amb la història de sempre: les lleis espanyoles no permeten la pertinença de la catalana a les federacions internacionals.

La defensa de la part catalana ha estat molt intell·ligent. Ha traslladat la qüestió a l'àmbit que pertoca, al jurídic; en contraposició a l'àmbit polític en el qual situa la part espanyola els seus arguments. Tot un encert que cal agrair al despatx d'en Miquel Roca que ha portat la defensa dels interessos catalans. És el primer cop que es podia discutir en l'àmbit jurídic i no pas en el polític. Fresno va ser diferent, la discussió al TAS de l'assemblea de la federació de patinatge era per les nombroses irregularitats que es van produir en el transcurs d'aquella assemblea. També ens van donar la raó.

La defensa de la part catalana sempre ha estat la mateixa. Les federacions, de l'àmbit geogràfic que siguin, són entitats de dret privat, que es regulen pels seus propis estatuts. Com a tals, els seus estatuts han de prevaldre sobre les lleis espanyoles. La part espanyola defensava just la posició contrària. Les lleis espanyoles han de prevaldre sobre els estatuts de les federacions.

La sentència és rotunda. Confirma la posició catalana, els estatuts de les federacions internacionals prevalen sobre les lleis espanyoles i, en aquest sentit, la decisió de la federació internacional de bitlles s'ajusta plenament a dret. La catalana és membre de ple dret de la internacional. Ja sabem el què toca. He llegit que hi ha una cinquantena de federacions internacionals que permetrien, pels seus estatuts, la inclusió de les federacions catalanes, entre elles les de bàquet i la d'handball. Endavant, doncs. I Felicitats.