Portem ja quatre reunions de negociació del Conveni de Lear. Com ja he anat explicant, de moment, és una negociació que no ha avançat gairebé en res. Tinc la impressió que les parts, la direcció i els treballadors, estan encara en la fase de monòleg. Vull dir que no ens escoltem massa, o potser ens escoltem massa nosaltres mateixos. Segurament, aquest tipus de reunions necessiten seguir el seu ritme, un ritme que penso que tampoc satisfà ningú. (Segueix)