Charles J. Merrill, professor de llengua
castellana a la Mount St. Mary's University de Maryland (EUA),
investigador especialista en Cristòfor Colom, ha fet un pas endavant en
el corrent que defensa que el descobridor del Nou Món era català. No hi
ha proves noves sobre l'origen del navegant, en un debat que fa anys
que dura, però el professor Merrill defensa que la tesi catalana és la
més fiable. Ho afirma a Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed
(Demers Books), un llibre presentat fa uns dies a Òmnium Cultural per
iniciativa del Centre d'Estudis Colombins. L'obra es traduirà al català
i Cossetània la publicarà al setembre del 2009.
Merrill –que ha
col·laborat amb el Discovery Channel en un reportatge sobre aquesta
qüestió– es basa en dos arguments. El primer és que el cognom real era Colom, que és un mot català que apareix als documents de l'època. Per tant, la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. El segon és que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales»,
una fórmula que dóna a entendre que «no eren adoptius perquè Colom
havia nascut en el territori d'un d'ells, i sabem que no és castellà
perquè un germà de Cristòfor Colom es va naturalitzar castellà», sosté
Merrill. A més, els monarques no el denominaven estranger, i el
fet de no posar-hi un adjectiu indicaria que pertanyien al mateix regne
d'Isabel o bé de Ferran, és a dir, que havia nascut a Catalunya, el
País Valencià o les Illes. Hi ha altres factors, apunta Merrill, que
tindrien a veure amb la política de l'època, les lluites contra els
Trastàmara i la participació de Colom en la guerra civil catalana
contra el rei Joan II. Merrill defensa que el rei Ferran d'Aragó
coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però
tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom
ocultava els seus orígens. «Hi havia el perill que aquesta guerra civil
s'agreugés si se sabia», opina el professor nord-americà.
Una
altra prova que reforça la catalanitat de Colom és la primera carta que
va escriure tornant del Nou Món. En va fer tres versions, i es pensa
que una d'elles, per a l'escrivà Lluís Santàngel, estava escrita en
català, com consta a la biblioteca que el seu fill Fernando tenia a
Sevilla. La carta es va perdre, com molts altres documents vinculats a
Colom, però la traducció alemanya, per exemple, afirma que es va
traduir del català.
Tot i que no consta que ningú s'adrecés a
Colom com «el català», Charles J. Merrill defensa que la tesi que
millor se sustenta és aquesta –fins i tot va posar Montserrat a una
illa!–. En el llibre repassa la bibliografia existent sobre la teoria
catalana, que va engegar als anys vint el peruà Luis Ulloa.
CROAT, CORS, NORUEC...
Merrill posa sobre la taula altres teories sobre els orígens del
descobridor d'Amèrica. Hi ha tesis en llibres publicats que afirmen que
Colom va ser cors, portuguès, gallec, extremeny, castellà, croat i fins
i tot noruec. L'autor argumenta els punts febles d'aquestes teories i
també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès. Aquesta
tesi diu que Colom va arribar a Castella l'any 1485, on hauria
prescindit dels seus lligams italians. Merrill apunta que els reis mai
s'hi van adreçar com a italià o genovès, tot i que n'hi havia molts en
aquella època a Castella i Aragó. No és el mateix personatge que el
Cristoforo Colombo nascut a Gènova l'any 1451, perquè l'educació i el
nivell social eren diferents. Merrill sosté que l'autèntic Colom era de
nissaga noble –l'anomenaven nobilem–, llegia i escrivia en llatí, i no era pas un mercader com assenyala la teoria genovesa.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051035
