cronológica del área geográfica que es objeto de investigación.

Hace unos días un grupo de científicos comenzó a desarrollar una investigación arqueológica y una prospección biológica en el Valle y Río Chacabuco. Ambos estudios se prolongarán hasta el 27 de noviembre y son organizados por el Centro de Turismo Científico de la Patagonia (CTCP) del CIEP.
Fabien Bourlon, Coordinador del CTCP, adelantó que esta investigación que ejecutó su primera etapa durante el mes de abril pasado, contempla tres actividades.
“En los estudios arqueológicos se realizará la continuación y conclusión de la investigación en el Valle Chacabuco inferior y una excavación en el Alero Gianella en el sector superior del valle”, expresó.
Dicha exploración arqueológica será guiada por Francisco Mena, del Museo de Arte Precolombino, y consiste en registrar hallazgos superficiales y formular una primera secuencia cronológica para el valle.
Mena indicó que los estudios a la entrada Baker revelan una intensa ocupación arqueológica, mientras que en su interior hay una ausencia de las mismas.
“Lamentablemente no se conoce prácticamente nada del área intermedia y es importante saber si el Chacabuco medio y bajo corresponden a un territorio de paulatina declinación de la presencia indígena o si –por el contrario- se da como en otros valles de la Región un momento de ocupación intensiva, que se vería limitada en el espacio por una brusca caída en la señal arqueológica hacia el oeste y, en el tiempo, por una paulatina o brusca traslación de los focos de actividad hacia las estepas orientales”, explicó.

 Muestreo en río Chacabuco

Fabien Bourlon agregó que durante la expedición se realizará un estudio de ecología de toda la cuenca del río Chacabuco, para ampliar los conocimientos que se tienen de dicha área. La actividad estará a cargo del científico del CIEP Brian Reid, y de un equipo de apoyo del Centro de Turismo Científico.

“Se procederá a navegar por el Río Chacabuco para muestrear el agua y sedimentos en numerosos puntos desde el sector denominado Casa Piedra hasta la confluencia con en el Río Baker. En forma complementaría para caracterizar globalmente el ecosistema se registrarán avistamiento de aves, de la fauna acuática (peces e insectos) y se estudiará el contexto geológico con los procesos mineralógicos macros”, dijo el científico de origen francés, quien añadió que la expedición se realizará en coordinación con la Fundación Conservación Patagónica y contará con el apoyo de tres arqueólogos nacionales, el Museo de Arte Precolombino y la Escuela de Guías de la Patagonia.

 

Imatge general de la façana nord de la Catedral Foto: JULIETA SOLER.

Els treballs han durat més de quinze mesos i han costat prop de dos milions d'euros

Quinze mesos d'obres, prop de dos milions d'euros d'inversió i 5.300 metres quadrats de pany de paret. Són les grans xifres de la restauració de la façana de tramuntana de la catedral de Girona, la més castigada històricament per la meteorologia i les guerres i que, gràcies als treballs realitzats, lluu com pràcticament mai ho havia pogut fer per causa dels avatars soferts. Les feines han permès refer gàrgoles, recuperar elements ocults durant dècades, com la traceria gòtica de les finestres, o fer ressorgir les vetes de pedra negra que decoren la torre de Carlemany. Després d'aquesta feina, restarà col·locar un vitrall d'aquesta façana i, de la resta del monument, l'estat més preocupant el presenta l'absis. Pel que fa al polèmic trasllat de l'orgue, continua anant per llarg.

El president del capítol catedral, mossèn Jaume Julià, mostrava ahir satisfet el resultat de més d'un any de treballs a fons, fets per l'empresa barcelonina Natur Systems i dirigits pels arquitectes gironins Joan Viader, Jordi Paulí, Montse Nogués i Josep Pla. Segons va explicar el responsable catedralici, la restauració ha consistit en una neteja i protecció de la pedra de la cara nord del temple gironí, per protegir-la de les humitats i alhora de la tramuntana, un vent que afecta especialment els vitralls. També s'han restaurat els vitralls i refet les gàrgoles (les imatges fantàstiques que surten de la paret, moltes fent la funció de desguàs), algunes de les quals han estat reconstruïdes i altres recreades perquè estaven tan malmeses que en faltava alguna part.

La restauració, però, ha respectat algunes marques de la història, en una façana especialment exposada als bombardejos durant els setges que ha patit la ciutat de Girona al llarg dels segles. «S'han deixat sense reparar alguns impactes de bombardes perquè es vegi els efectes que han tingut les guerres sobre l'edifici», va explicar Julià. L'obra ha estat finançada mitjançant el pla de catedrals de l'Estat amb 1,7 milions d'euros, mentre que el capítol ha pagat el projecte i la direcció d'obres, poc menys de 200.000 euros.

Canvis visibles

Els canvis més visibles, a banda de la millora de l'aspecte general, són la recuperació de la traceria gòtica de les finestres, decoracions geomètriques en pedra que estaven tapades per uns vidres de protecció dels vitralls excessivament opacs i situats davant de l'estructura de les obertures. Amb la restauració, els vidres protectors, més transparents, s'han enretirat de manera que queden integrats en l'estructura.

Un dels canvis més espectaculars que es poden apreciar és el ressorgiment de les fileres de pedres negres al voltant dels arcs llombards i en la separació dels pisos de la torre de Carlemany, una decoració (típica del romànic de la Llombardia) que ha restat oculta durant dècades perquè la brutícia havia igualat tots els carreus.

Falta un vitrall

La remodelació es completarà pròximament amb l'obertura de la finestra cega que hi ha actualment (la més propera a la façana principal), on es col·locarà un vitrall de nova factura l'autor de la qual és el prestigiós artista irlandès Sean Scully, que ha regalat l'obra al capítol de la seu gironina. Amb la restauració presentada ahir, en una dècada s'haurà completat la millora de dues de les quatre façanes de la catedral, a més del campanar i les terrasses de l'absis.

L'orgue: continua el «gran debat»

La pregunta més difícil de respondre des de fa anys des del capítol de la Catedral, sobre el tema de les reformes a l'edifici, és la que es refereix al trasllat de l'orgue que ocupa el centre de la nau gòtica. En la trobada amb la premsa d'ahir, el president del capítol, Jaume Julià, va respondre sense vacil·lar: «El tema de l'orgue continua generant grans debats, però continua sense avançar. El primer pas és saber on el posem, i en això encara no hi ha acord.» Segons va apuntar, l'opinió dels tècnics i especialistes en orgues és que caldria situar-lo penjat del mur interior de la façana principal, just sota la rosassa, però hi ha dubtes que hi càpiga. Mossèn Julià també va parlar sobre les obres futures que caldrien al temple gironí. La més necessària seria l'actuació sobre l'absis, «ja que hi ha algunes capelles on entra l'aigua cada cop que plou de llevant», segons va explicar. Es dóna la circumstància, a més, que en aquest punt és on hi ha els vitralls més antics i valuosos, que daten del segle XIV. De moment, però, només hi ha un estudi pressupostat en cinc milions d'euros, però res en ferm. Sí que s'avança, en canvi, en la remodelació del presbiteri, on es preveu restituir l'ara romànica i també el baldaquí. La façana sud, la de la plaça dels Apòstols, és la que es troba en millor estat i no té urgències.

i l'orgue?

FOTO: JULIETA SOLER

1

Un dels temes més controvertits és el trasllat de l'orgue situat al mig de la nau central, un cas que està lluny de tenir una resolució.

les gàrgoles, refetes

FOTO: G.A.T.MENDOZA

1

Entre les tasques més delicades del procés de restauració hi ha la reconstrucció de les gàrgoles que decoren alguns murs i contraforts, moltes de les quals estaven força malmeses. Algunes s'han restaurat i en d'altres s'han restituït parts desaparegudes amb afegits el màxim de fidels respecte als originals.

LA TRACERIA GÒTICA

foto: gustavo a.t. mendoza

1

El canvi dels vidres de protecció ha permès posar al descobert la traceria gòtica de la finestra, que abans estava tapada.

VITRALLS RESTAURATS

gustavo a.t. mendoza

1

Les obres han permet tornar a fer lluir els vitralls laterals de la seu gironina, que han millorat la seva visibilitat tant a l'interior, gràcies a la neteja, com a l'exterior, amb vidres de protecció més transparents i integrats a l'estructura.

Darrera actualització ( Dijous, 3 de desembre del 2009 02:00 ) Publicat a




http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/111087-la-restauracio

-de-la-facana-nord-de-la-catedral-fa-emergir-elements-ocults-durant-anys.html