PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


HORTA - Horta rescata 14 pintures del segle XVI ocultes a l’església parroquial

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:38

 

FOTO: JOAN REVILLAS

Les imatges religioses d’alt valor, pintades en una balconada de fusta de

la mateixa època,  estaven amagades sota una capa de pols i resina 

A. Caralt


Les imatges religioses d’alt valor, pintades en una balconada de fusta de la mateixa època,  estaven amagades sota una capa de pols i resina 

A. Caralt - 07/11/2008 08:00

 

Els dotze apòstols, Jesucrist i la seva mare, la Verge Maria. Són els protagonistes de les 14 imatges pintades sobre fusta de pi de melis que està rescatant un equip de restauradors a l’església parroquial de Sant Joan, datada del segle XIII. Les imatges, d’autor desconegut, i pintades en la part exterior d’una balconada de fusta construïda al costat del cor de l’església, estaven fins ara cobertes d’una espessa capa de pols i resina, fet que les convertia en pràcticament imperceptibles.


Gràcies a un ajut d’11.500 euros aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament d’Horta i la Parròquia de Sant Joan un equip de dos restauradors van iniciar a la meitat del passat mes d’octubre la tasca de restaurar tant la balconada de fusta com les 14 pintures, elements en els dos casos datats del segle XVI.


Per a fer-ho possible, s’ha instal·lat una bastida a l’interior del temple perquè tant la tècnica en restauració del patrimoni, Consol Marcó, com l’especialista en tractament de la fusta, Rafel Campanals, puguin treballar amb les millors condicions.
Qualitat i alta sensibilitat


 Les pintures, apunta Marcó, s’inscriuen dins l’estil maniarista i prebarroc, «són de qualitat i demostren l’alta sensibilitat del mestre que les va pintar». Es dóna la curiositat, afegeix, que mentre algunes de les cares i mans són «obra del mestre» altres «són obra dels seus aprenents», ja que la seva qualitat és menor.


Els tècnics estan treballant amb molta cura per no danyar les pintures. Han netejat ja la gran majoria de les pintures amb tècniques no agressives i en els propers dies corregiran  amb pigments naturals aquelles zones imperfectes. La fusta de la balconada, per la seva banda, ha estat tractada amb diversos productes per evitar-ne la degradació. Tot i això, Campanals apuntava ahir que la qualitat de la fusta, de 400 anys de vida, «és molt alta». En un termini de 15 dies els treballs haurien de finalitzar.


La balconada policromada estava presidida per un orgue, avui desaparegut. Un dels altres elements nobles del temple gòtic, avui també desaparegut, era un espectacular retaule renaixentista de tres pisos i un àtic col·locat a l’altar i que representava una al·legoria de la vida de sant Joan. És des d’aquest punt de vista que la recuperació de les pintures policromades pren més importància. 

 

 

 http://www.diaridetarragona.com/ebre/024782/horta/

rescata/14/pintures/segle/xvi/ocultes/lesglesia/parroquial   



EL CATLLAR - Excaven un jaciment del Catllar per localitzar-hi restes de caçadors recol·lectors de fa uns 10.000 anys

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:30

 

 


+ Excavacions a la Cativera, al terme del Catllar. Foto: M. FONTANALS J.M.

 

Preveuen posar al descobert restes de fogars, indústria lítica i fauna

CARINA FILELLA.
El Catllar
Arqueòlegs de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) excaven fins al 21 de novembre el jaciment de la Cativera, al Catllar, on preveuen obtenir restes de materials que empraven els darrers caçadors recol·lectors que van habitar aquesta zona fa uns 10.000 anys. Tot indica que es puguin posar al descobert «restes de fogars, indústria lítica, fauna, malacofauna marina i evidències del processament de l'ocre, per obtenir matèries colorants», entre d'altres.

VERGÉS

«És previst obtenir més evidències materials de les activitats domèstiques que fa uns 10.000 anys efectuaven les darreres comunitats de caçadors recol·lectors que van habitar la Cativera», assegura Marta Fontanals, codirectora, juntament amb Josep Maria Vergés, de l'excavació que fins al 21 de novembre desenvolupa l'IPHES en aquest jaciment del Catllar. «Totes aquestes troballes ens ajuden a entendre com van viure les darreres comunitats de caçadors recol·lectors», afegeix Fontanals.

En els treballs d'excavació hi prenen part una desena de persones, entre investigadors de l'IPHES i alumnat del màster Erasmus Mundus en arqueologia del quaternari i evolució humana, que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili. Les datacions radiocarbòniques efectuades a l'abric de la Cativera aporten una cronologia d'entre 7.9000 i 10.000 anys d'antiguitat. Els responsables de la intervenció assenyalen que les característiques de la successió estratigràfica del jaciment i la composició del registre arqueològic «el converteixen en una de les seqüències de referència per a l'estudi de les darreres comunitats caçadores recol·lectores de la vessant mediterrània de la península Ibèrica i, concretament, en quins són els canvis culturals que es produeixen en el trànsit pleistocè-holocè».

L'excavació a la Cativera forma part del projecte de recerca de l'IPHES Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. De fet, des del 2002 s'hi ha intervingut anualment.



SOBRE EL NEOLÍTIC


D'altra banda, l'investigador Robert Sala va pronunciar ahir una conferència a la Fundació Juan March de Madrid, per explicar què ha significat el neolític per a l'evolució humana. Sala va analitzar des d'un punt de vista molt diferent a les visions històriques habituals el fenomen que va succeir fa tretze mil anys, quan va iniciar-se en algunes poblacions humanes d'Àsia occidental una transformació que va conduir-les cap a una etapa social, econòmica i cultural molt complexa. Tot i que en qualsevol obra de referència s'aborda aquest fet des d'una visió exclusivament històrica, Sala, coordinador de l'àrea de docència de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), va analitzar el tema des d'una altra perspectiva: la lluita per la supervivència i la recerca de solucions cada cop més complexes.


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3057736
 


Científicos usan sistema láser para limpiar Acrópolis griega

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:56

 


La polución ha afectado a este monumento griego edificado sobre una colina en el centro de la ciudad de Atenas.

Reuters

ATENAS.- En los últimos 2.500 años, los templos de la Acrópolis sufrieron el fuego, las bombas y terremotos. Ahora, los científicos intentan salvarlos de un nuevo y moderno enemigo: la polución.

Edificada sobre una colina en el centro de Atenas, una ciudad de unos 4 millones de habitantes, la Acrópolis ha caído presa de una fina capa de costra negra a causa de los gases de los automóviles, la polución industrial, lluvia ácida e incendios.

Un grupo de ingenieros griegos y restauradores están utilizando un nuevo e innovador sistema láser para limpiar la superficie de antiguos monumentos, descubriendo colores y decoraciones escondidos por décadas.

"Es muy serio", dijo Maria Ioannidou, directora del Servicio de Restauración de la Acrópolis, sobre la polución. "Destruye detalles esculturales, estructurales y en las pinturas. Uno de nuestros principales objetivos es recuperar estos detalles utilizando nueva tecnología", añadió.

Durante años, el equipo probó 40 métodos diferentes, incluidos procesos mecánicos y químicos, para hallar la solución más segura para restaurar el blanco de los mármoles sin perder detalles.

El ganador fue la creación de la Fundación de Estudio y Tecnología de Creta, que elaboró un sistema que utiliza dos rayos láser infrarrojo y ultravioleta simultáneamente.

Estos rayos se habían utilizado separadamente para limpiar el antiguo mármol, pero uno dejaba un matiz amarillo mientras el otro uno gris. El nuevo sistema destruye las capas de polvo negro dejando intacto los detalles del mármol, sin decolorarlos.

Pero es un proceso riesgoso."Si se remueve algo, no se puede volver a colocar por lo que debemos estar absolutamente seguros de remover contaminantes y dejar toda la información en la superficie original", dijo Evi Papaconstantinou, ingeniero químico a cargo del equipo.

El sistema fue utilizado primero en las esculturas del friso oeste del Partenón en 2004. Ahora, el equipo comenzó una segunda operación en la galería de las Cariátides, donde además de la polución los científicos deben eliminar el hollín de los incendios y los errores de restauradores pasados que intentaron arreglar el techo con cemento.

Los científicos primero escanean el mármol con ultrasonido y un sistema infrarrojo y de espectroscopia para revelar lo que se halla debajo de la costra negra. Para su asombro, encontraron colores, ornamentación y caligrafía que había estado escondida por años.

Incluso usando lentes de protección, los restauradores pueden trabajar sólo por dos horas diarias debido a los rayos del láser. Realizan el consumidor proceso en el techo milímetro por milímetro sentados en una silla reclinable.

La restauración de la galería podría llevar hasta un año, pero la limpieza continuará mientras persista la contaminación. "El equipo de conservación permanecerá en el lugar porque el mármol está vivo. Continuará expuesto a la atmósfera", dijo Papaconstantinou.

Durante años, arqueólogos y científicos han debatido cómo proteger los monumentos de la contaminación, algunos sugirieron que los templos fueran cubiertos con cúpulas.La creación de un metro en Atenas ayudó a reducir la polución, pero los vehículos aún atiborran las calles y la capital griega sigue siendo invadida por una capa de esmog.

La luvia ácida erosionó algunos detalles de las esculturas de mármol de la Acrópolis, también en las Cariátides, por lo que debieron ser llevadas a museos y reemplazadas por réplicas.

"No podemos detener la polución, pero podemos reducir los efectos", dijo Ioannidou.
 
 
 
http://www.emol.com/noticias/internacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=327771
 
 

Powered by LifeType