Arxiu mensual: octubre de 2013

Totes les religions anomenades teistes, és a dir, les que creuen en un Déu “personal” (que pensa i estima) creador, provident i remunerador, afirmen que la vida no s’acaba amb la mort, sinó que hi ha vida més enllà de … Continua llegint →

Totes les religions anomenades teistes, és a dir, les que creuen en un Déu “personal” (que pensa i estima) creador, provident i remunerador, afirmen que la vida no s’acaba amb la mort, sinó que hi ha vida més enllà de … Continua llegint →

No parlo dels vocals que configuren una real o hipotètica junta d’una real o suposada associació; parlo de les vocals que fan que uns sons, és a dir, unes consonants, diguin alguna cosa. Qualsevol paraula està feta o consta de … Continua llegint →

La laïcitat no ha de fer por, no hauria de fer por. La laïcitat de l’Estat, vull dir, perquè, de laïcitat, no n’hi ha d’altre. Si la laïcitat no s’entén com a no-confessionalitat de l’Estat  – l’Estat és “laic” -, … Continua llegint →

Que ningú s’espanti pel títol d’aquest article: penso tocar de peus a terra. La paraula “laïcitat”, gràcies a Déu, ha sortit del foc de l’infern on havia estat condemnada i ha aconseguit la benedicció papal. Com diu el papa Francesc, … Continua llegint →

Amb un cert regust de decepció i de fracàs Jesús, després de curar deu leprosos i en veure que, dels deu, només n’havia tornat un per donar-li les gràcies, diu: “I els altres, on són?”. Potser una mica com un … Continua llegint →

De quina fe parlo?  És evident que fe és sinònim de creure, i creure té dos significats: obeir (fer el que se’t mana) i acceptar com a vertader allò que no veus o no entens; i aquí, en el context … Continua llegint →

El profeta Amós és d’una rabiosa actualitat: la seva paraula es dirigeix als qui abraonen els pobres per anorrear els desvalguts del país, als qui fan trampes amb les balances i compren amb diners gent necessitada. Els qui aneu a … Continua llegint →

En principi, a l’Església hi cap o hi hauria de cabre tothom. Els primers que tenen o haurien de tenir lloc en l’Església són els pobres i els qui pateixen per qualsevol causa, especialment els qui pateixen pel fet de … Continua llegint →

Sempre he sentit dir que, als primerencs, com ara els ametllers, els mata el fred. Ja sé que els adagis, o la majoria dels adagis, més que saviesa, destil·len una astúcia molt humana que pretén justificar la mediocritat i la … Continua llegint →