Església catalana o Església a Catalunya?
La segona expressió és possiblement la més correcta, en el sentit que, d’Església, n’hi ha una de sola, si és que entenem l’Església en el sentit de la “confessió cristiana” que anomen Església Catòlica Romana, que es distingeix, confessionalment, de l’Església Ortodoxa (o esglésies ortodoxes: copta, nestoriana, grega, russa, etc.) i de les Esglésies nascudes amb la Reforma. Ben mirat, si volem parlar d’una única Església de Jesucrist (per tant, una comunitat religiosa que reconeix Jesús com a Fill de Déu), hem de referir-nos a la “religió cristiana” o al “cristianisme ecumènic” (que, d’altra banda, no existeix ni teològicament ni sociològicament).
L’espressió “Església que és a Catalunya” (com l’Església que existeix a Itàlia, o a França, etc.) vol dir dues coses: primer, que l’Església és essencialment “pelegrina”, que habita en aquest món d’una manera provisional, tot esperant de convertir-se en l’Església del cel o l’Església dels darrers temps, com el Senyor Jesús “tornarà” per tal d’entregar el Regne al Pare, i Déu sigui finalment tot en tots; i segon, que l’Església no s’identifica amb cap poble de la terra i, en aquest sentit, vol deixar ben clar que, pròpiament, no hi pot haver una “església nacional”. Naturalment, l’expressió “Església que és a Catalunya” té un plus de significat depenent del que es vol dir amb el mot “Catalunya”; i es podria etendre perfectament com una Església que és diferent de l’Església que és a França o l’Església que és a Espanya.
La segona expressió, Església catalana, equival a la que hom acostuma a usar quan parla, posem per cas, de l’Església francesa o de l’Església italiana; i naturalment, es podria entendre com a diferent de l’Església espanyola. En qualsevol cas, avui hom acostuma a parlar d’una Església tal o qual, en els casos que els bisbes d’un determinat territori tenen una estructura, reconeguda per la Santa Seu, que s’acostuma a anomenar Conferència Episcopal. En aquest darrer sentit, és evident que no podem parlar d’Església catalana, però això no perquè no s’hagi demant o no s’hagi insistit a demanar una Conferència Episcopal Catalana, que mai no ha existit.
En el fons de tot, tant si hom empra una expressió com si empra l’altra, estem parlant d’una Església de base clerical. De bisbes, n’hi han d’haver – això, si més no, ho afirma la teologia catòlica, com també ho afirmen les confessions “ortodoxa” i l'”anglicana” -, peró no és el mateix una Església de bisbes que una Església “poble de Déu”, una Església, vull dir, de base laical.
Tu, què hi penses, de tot això?