Moment de la intervenció. Gràcies a José Garcia per la foto
Em sento orgullós del passat però també vull sentir-me’n del present i del futur
Artur Mas i els qui l’han seguit ens porten a un carreró sense sortida, tendeixen una trampa al poble de Catalunya. Aquest President inicia el tercer any triomfal de la seva gestió fotent a la classe treballadora i això com a socialistes ho hem de combatre.
Aquesta profunda marginació de milers de catalans va contra la pàtria, contra la nació. Rajoy però també Artur Mas amb la col.laboració del PP els dos primers anys i ara amb la d’ERC ataquen els catalans i les catalanes, els seus drets socials i el nostre catalanisme no té raó de ser i es diferencia del nacionalista perquè persewgueix el benestar dels catalans i sobret la igualtat d’oportunitats per als més febles.
Hem de ser més pro-actius i més positius. Està bé negar allò que fan els nostres adversaris però els ciutadans esperen propostes de nosaltres i que definim bé el nostre perfil
Parlar dels altres i parlar de nosaltres és imprescindible però cal parlar dels problemes dels ciutadans amb propostes transformadores i d’esquerres
Ha de quedar clar que volem la consulta. El Consell Nacional del PSC va aprovar un programa electoral que diu que defensem que el poble de Catalunya s’expressi al voltant de les relacions amb la resta d’Espanya i, com recordava ahir Ferran Pedret al seu bloc “ i que promourem les reformes necessàries per fer-ho possible “.
Doncs el PSC ha de promoure aquestes reformes necessàries i canviar la Constitució que ja no podem recolzar. Vaig publicar la setmana passada al meu bloc un article que diu “ Per què no vaig celebrar la Constitució i lluito per una altra “
Aquesta ja no és la meva Constitució, ja se la poden quedar la sra. Camacho, Llanos de Luna i Albert Rivera
– Si no hi caben les nostres aspiracions i l’Estatut que va aprovar el poble de Catalunya
– Si permet que cada Consell de Ministres ens retallin competències
– Si permet que s’ataqui la llengua catalana i la seva unitat
– Si permet reformes laborals que fan que cada cop més els treballadors visquin pitjor
– Si impedeix un finançament just
Davant d’això
– El PSC ha de prendre l’alternativa i proposar formalment al Parlament que Rajoy i Mas dialoguin perquè si no és una consulta acceptada per les dues parts no servirà de res i ho sap tothom
– Hem de presentar al Congrés una altra iniciativa de reforma de la Constitució. Volem un procés constituent i els primers que ho hem de demostrar som els del PSC. Pere Navarro ha aconseguit que el PSOE estigui d’acord amb una reforma de la Constitució, no n’hi ha prou, ara hem de continuar
– La nostra política d’oposició ha de ser una política d’esquerres de veritat, de transformació de la realitat
– En definitiva, inequívocament catalanistes i d’esquerres
Epíleg ( una darrera reflexió desprès del Consell )
Penso que en aquesta línia de ser més propositius, el PSC hauria de definir la seva pregunta al poble de Catalunya sense ànim d’imposar-la. Torno al bloc de Ferran Pedret i al final del seu segon article de la tríada – el que publicava ahir dissabte deia – i jo hi estic d’acord – que” el nostre objectiu és assolir un Estat català dins d’una Espanya federal, democràtica i social “. És el primer membre de l’Executiva del PSC a qui li sento una definició de quina relació vol amb Espanya. A mi ja em va bé. Per tant, què tal una pregunta com la següent:
“ Vol vostè una relació federal de Catalunya amb la resta d’Espanya o la independència ?”
A la pregunta surt l’expressió “ relació federal “ que a la pregunta amb data de caducitat que es va fer pública dijous no hi és i posem damunt de la taula dues qüestions:
– que el PSC vol la consulta de forma inequívoca
– i que tenim proposta de pregunta clara com sempre havia reclamat tothom encara que ara es veu que ja no cal que sigui tan clara
Se’m dirà que quina manera d’embolicar la troca. Bé, ja en parlarem al març quan haguem de tornar a començar. Perquè aquí no hi haurà cas Ibarretxe ni permetrem que el poble de Catalunya deixi d’expressar-se quan el clam és tan ampli.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Això fa anys que s’havia d’haver dit i fet. Ahores d’ara, arriba tard. El socialisme del PSC a Catalunya fa aigües. I ara ja no te solució. Les seves accions i omissions l’han portat on ara és. S’ho ha ben guanyat!
Xavier, ja et vaig escriure ja fa un temps i no m’has respost. Per altra banda, ningú t’escriu cap comentari perque ningu escolta al PSC mes.
10 anys desprès, el PSC no para de guanyar eleccions i és dels pocs partits que hi havia llavors. Molts dels altres, dels que sembla que sí eren escoltats han desaparegut o han canviat el nom o són residuals. En política és el temps el que acaba donant la raó. Salutacions