L’espavilat President de Catalunya

La frase del President del nostre país Artur Mas “ Quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “, pronunciada fa uns dies en ocasió de la inauguració del desdoblament de l’Eix Transversal, és un tòpic molt suat que ens ha perjudicat tota la vida als catalans. Joan Fuster ja va substituir allò de Josep Pau Ballot “puix parla en català, Déu li’n do glòria” per allò altre més ajustat a la realitat “puix parla en català, vejam a veure què diu”. No sigui – això ja és d’un servidor – que amb l’excusa de ser o dir-se o vantar-se de ser català i proclamar-se’n cada dia, ara amb estelada inclosa, n’hi hagi uns quants que es facin l’espavilat de debò ( noti el lector o lectora que ser espavilat és molt diferent que fer-se l’espavilat ).

Perquè el sr. Mas va camí de passar a la història – si no espavila – com el pitjor president que hagi tingut Catalunya. En sortir de la famosa entrevista amb Mariano Rajoy va reconèixer que en dos anys no havia assolit cap dels objectius que s’havia proposat i ens havia promès: revitalitzar l’economia, assegurar l’estat del benestar i el pacte fiscal. No va dir res de reduir l’atur a la meitat o de contenir el dèficit però també s’ho havia proposat i també ha fracassat.

Faltat com està d’alguna cosa per exhibir que li permetés pronunciar tan falsament nacionalista frase com l’esmentada, es planta a la inauguració oblidant que des que es va començar a parlar del tal desdoblament l’any 97 governant Jordi Pujol ja hauria hagut de ploure molt i que si no hagués estat pel primer govern d’esquerres amb el Conseller Joaquim Nadal ni s’hauria encarregat el projecte, ni trobat la fórmula per al seu finançament ni el sr. Mas l’hauria pogut inaugurar. I per suposat no hauria pronunciat tan incorrecta frase. Perquè els catalans podem sentir-nos orgullosos d’altres coses, però d’acabar una obra que ja es va veure necessària fa quinze anys no ho crec.

Tampoc no crec que el Sr. Mas pugui presumir que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor. El dia abans de la frase havia sortit a la llum pública l’escàndol de la concessió-privatització de les Aigües del Ter-Llobregat. I aquí no hi ha posat la mà ningú de Madrid, eh ? S’ho va fer tot solet el Govern dels millors. Clar que segons el portaveu d’ERC la culpa és de Madrid que vol que reduïm tant el dèficit que el Govern de la Generalitat va actuar amb precipitació (sic). Qui l’ha vist i qui el veu a Oriol Amorós defensant ara l’indefensable.

Però no cal buscar gaire per trobar altres casos com el de les ITV, o el cas Palau per concloure que el President no va encertar la frase. Perquè quan tenim la possibilitat de governar-nos, no sempre l’encertem els catalans. I n’hi ha que més aviat l’encerten poques vegades i a la majoria ens fan més dependents.

Perquè que no puguem decidir ni tan sols sobre dos recursos tan bàsics com l’aigua dels nostres rius i del nostre mar perquè el sr. Mas la privatitza ens fa més dependents. O que renunciï a tenir una política energètica pròpia malgrat que l’article 133 del vigent Estatut atorga al Govern de Catalunya àmplies competències, també disminueix la nostra capacitat de decisió.

El sr. Mas prefereix dependre d’Acciona o d’Endesa que exercir una política que respongui a l’interès general dels catalans i les catalanes. Ara ja no podem decidir sobre l’aigua que, per cert, no té massa sentit que tingui propietari, no ? O si l’ha de tenir que siguin els ciutadans a través del seu govern de torn. Serà veritat que, al final, veurem la privatització de l’aire que respirem ja en bona mesura agredit i cada cop més calent ? O dels raigs de sol o del vent que poden produir energia ? O prefereix el sr. President l’energia nuclear de la qual ni se’n parla al seu programa electoral ni, naturalment, al pacte amb ERC ?

Finalment, tampoc no crec que afirmar que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor estigui a l’alçada dels temps. Quan haguem traspassat totes les competències necessàries a Europa per tenir alguna opció de futur, els actuals estats i nacions tindran poca capacitat de decisió – espero que els ciutadans en tinguem més, tot dependrà de qui governi i al servei de qui ho faci – .

Llavors, nacionalistes catalans, espanyols i d ‘arreu no podran dir “quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “. Espero que puguem dir quelcom semblant a “ ara que tenim un gran estat europeu, els catalans tenim més assegurats drets bàsics com el del treball, l’habitatge, l’educació, la salut i els serveis socails, estem més protegits i disposem de més serveis, en millors condicions i ens sentim veritablement orgullosos de la nostra condició d’homes i dones que contribueixen amb el seu esforç a un món millor i més habitable “

Clar que llavors el sr. Mas i l’inefable comentarista que l’entrevistava a la mitja part del Catalunya-Nigèria de futbol també de la setmana passada ja no podran coincidir ni lloar que Puyol s’hagi partit la cella per Catalunya.

Publicat al Diari digital El Jornal

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: L’espavilat President de Catalunya

  1. Artur Miro Palau diu:

    M’agraden molt les teves reflexions Xavier, pero no se que passa que han fet creure a la ciutadania, que la independencia ho solucionara tot, i ara que la gent ho esta passant tant malament, tan sols vol solucions, i molts no volen formar part d’un pais, que fa AVES en llocs on no l’agafa ningú i aeroports que no hi aterrara un avio, etc…, i la veritat es Xavier que Espanya no evoluciona, la politica espanyola tampoc, i aixo fa que cada cop hi ha mes gent que s’apunti al carro de l’independencia.Si els espanyols continuen donant la majoria amsoluta al PP crec que no tindrem més remei que separar-nos d’aquests retrograds, i crec que si el PSOE, no fa una aposta clara per Catalunya, Espanya cada cop anirà més a la deriva i no podra tirar endavant, i aqui el PSC acabara com una força insignificant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>