El crei­xe­ment de la po­bre­sa i les fau­les d’Esop

Men­tre la po­bre­sa aug­men­ta, CIU par­la d’in­ter­na­cio­na­lit­zar el con­flic­te. Quan aca­ba­rà ai­xò, sen­yor Sa­ba­té?», aques­ta pre­gun­ta me la va for­mu­lar l’al­tre dia un ciu­ta­dà que em va re­co­nèi­xer pel ca­rrer. És clar, si al­gú es de­di­ca a se­guir aquests dies les de­cla­ra­cions dels sen­yors Mas i Ra­joy i a lle­gir la ma­jo­ria d’edi­to­rials de la prem­sa de Bar­ce­lo­na i de Ma­drid, pen­sa­rà rà­pi­da­ment que el ciu­ta­dà en qües­tió m’in­ter­pel·la­va so­bre l’arri­ba­da glo­rio­sa de la in­de­pen­dèn­cia o so­bre el re­torn a l’Es­pan­ya una, gran­de y li­bre dels temps en què el sen­yor Fra­ga, ‘de­mò­cra­ta de to­ta la vi­da’, era mi­nis­tre de la dic­ta­du­ra.

Doncs no, aquest ciu­ta­dà ta­rra­go­ní en qües­tió m’ex­pli­ca­va que, des­prés de to­ta una vi­da tre­ba­llant, ara es tro­ba­va que es­ta­va pa­gant més im­pos­tos com a au­tò­nom dels que co­bra­va com a con­se­qüèn­cia de la da­va­lla­da de ven­des (era re­pre­sen­tant co­mer­cial). Es veia obli­gat a de­ma­nar aju­da eco­nò­mi­ca als seus fills, un dels qual s’aca­ba­va de que­dar a l’atur i es­ta­va aními­ca­ment en­fon­sat. Quan pre­gun­ta­va quan aca­ba­ria ai­xò es re­fe­ria a la cri­si eco­nò­mi­ca que tant de mal es­tà fent. Se­gu­ra­ment molts dels qui lle­gei­xin aques­tes lí­nies, per des­grà­cia, iden­ti­fi­ca­ran ca­sos com aquest al seu nu­cli fa­mi­liar o al seu en­torn més im­me­diat, quan no ho pa­tei­xen en pri­me­ra per­so­na.

I és que les xi­fres són es­fe­reï­do­res i par­len per si ma­tei­xes. Du­rant els dos anys que CiU i Ar­tur Mas han go­ver­nat la Ge­ne­ra­li­tat, l’atur a les co­mar­ques de Ta­rra­go­na s’ha in­cre­men­tat un 12% i ja su­pera les 70.000 per­so­nes. Ai­xí ma­teix, el risc de po­bre­sa de la po­bla­ció de les nos­tres co­mar­ques s’ha dis­pa­rat del 20% al 33% (un 33%!, o si­gui un de ca­da tres ciu­ta­dans). Un 57% dels ta­rra­go­nins te­nen greus di­fi­cul­tats per arri­bar a fi­nal de mes i un al­tre 42% re­co­neix que no té mar­ge eco­nò­mic per fer front a des­pe­ses im­pre­vis­tes, i ai­xí ad nau­seam.

I men­tre la po­bre­sa aug­men­ta ex­po­nen­cial­ment, CiU par­la «d’in­ter­na­cio­na­lit­zar el con­flic­te» al més pur es­til Ba­ta­su­na, i el PP, per bo­ca de l’inefa­ble Ale­jo Vidal Qua­dras, pro­po­sa en­viar « un ge­ne­ral de bri­ga­da de la Guar­dia Ci­vil a Ca­ta­lu­ña »i« su­pri­mir » l’au­to­no­mia per re­sol­dre « el pro­ble­ma ca­ta­lán ». I no es trac­ta de les in­sen­sa­te­ses més ago­sa­ra­des que hem po­gut es­col­tar aques­tes da­rre­res set­ma­nes, si­nó no­més un exem­ple de les pro­pos­tes ‘en po­si­tiu’ de CiU i PP que afir­ma­ven que te­nien la fór­mu­la per ge­ne­rar ocu­pa­ció.

«Ara viu­rem una si­tua­ció di­fí­cil pe­rò hem d’es­tar se­gurs que da­rre­re del pe­dre­gar ens es­pe­ra la te­rra fèr­til», no es trac­ta d’al­gun jo­ve poe­ta que es pre­sen­ti als Jocs Flo­rals, no, són les de­cla­ra­cions li­te­rals del pre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat i can­di­dat de CiU, Ar­tur Mas, quan els pe­rio­dis­tes pre­gun­ten so­bre quin és el seu full de ru­ta des­prés de les elec­cions. Es trac­ta en reali­tat d’una ver­sió po­lí­ti­ca de va­ries fau­les d’Esop, el per­so­nat­ge de la mi­to­lo­gia gre­ga que es veu en la in­di­gèn­cia quan po­dria ha­ver-se sa­tis­fet amb mi­llo­rar la se­va sort. D’in­cre­men­tar l’atur per da­munt dels 800.000 atu­rats i veu­re com es dis­pa­ra la ta­xa de po­bre­sa a pro­me­tre l’arri­ba­da de ‘la te­rra fèr­til’ hi ha un oceà de dis­tàn­cia.

Els so­cia­lis­tes, és ve­ri­tat, no par­ti­ci­pem d’aquests joc dels des­pro­pò­sit i d’aquest in­ter­can­vi irres­pon­sa­ble de de­cla­ra­cions que apel·len a l’hy­bris na­cio­na­lis­ta en un sen­tit o en un al­tre.

Ho he dit aquests dies i ho reite­ro, l’úni­ca en­ques­ta que ens preo­cu­pa és la que po­sa de re­lleu aquest aug­ment in­con­tro­la­ble de la po­bre­sa, de l’atur i de les di­fi­cul­tats d’au­tò­noms i em­pre­ne­dors que tam­bé te­nen greus di­fi­cul­tats per arri­bar a fi­nal de mes. Per ai­xò ens com­pro­me­tem a crear una xar­xa d’úl­tim re­curs con­tra la po­bre­sa i un pla de llui­ta con­tra la po­bre­sa in­fan­til que in­cor­po­ri una pres­tac i ó p e r i nf a nt a cà­rrec, i a po­sar tot l’es­fo­rç no no­més en la re­duc­ció del dè­fi­cit si­nó en el re­lla­nça­ment de l’eco­no­mia. I és que l’únic pa­trio­tis­me que ens mou i que ens mo­ti­va és el so­cial: acon­se­guir que Ca­ta­lun­ya si­gui un país de ple­na ocu­pa­ció i on cap dels seus ha­bi­tants, cap, par­li el que par­li o se sen­ti d’on se sen­ti, es tro­bi or­fe da­vant els efec­tes de­vas­ta­dors de la cri­si eco­nò­mi­ca.

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 28 d’octubre de 2012

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>