Tal dia com avui, a més de ser l’aniversari de la Clara, també s’escau ser el de la proclamació de la segona República, que de fet, cada any que passa sembla que ens anem apropant a la tercera, més que pels mèrits dels republicans, per les atzagallades a l’entorn de la família del caçador d’elefants.

   A Vila-seca, amb motiu de la primera República, es posar una estàtua al·legòrica, en forma d’una noia, dita “la republicana” al damunt de la font que hi havia a la plaça de Castelar, avui plaça de Voltes. Així doncs que quan va arribar la segona, avui fa 82 anys, es va restablir l’estatueta al seu antic emplaçament, del que va haver de ser retirat amb la Restauració.

   Aquesta estatueta fou mutilada d’un cop de pedra a la matinada del 18 de juliol de 1933, de manera que li fou trencat el braç que sostenia una balança, símbol de la justícia. No cal dir, que el fet provocà gran enrenou i disgust entre els republicans locals, de manera que l’Ajuntament,  que tenia sessió aquell mateix dia, ho va posar en coneixement del govern civil i alhora va encarregar a l’escultor local Joan Voltas, la seva restauració.  

   Els agents enviats pel govern civil, no van arribar a escatir qui i com s’havia produït l’agressió. Del fet se’n feu ressò la premsa, i en concret el diari Avançada del dia 22 de juliol, en va fer la següent crònica:

“Fent unes obres es va suprimir una capelleta que hi havia en una paret amb un Sant Antoni vulgaríssim i de mal gust. La resposta cavernícola no es feu esperar; durant la nit es va trencar el braç esquerre de l’estàtua de la Republicana que ni ha a la Pl. Castelar.

Aquesta estàtua s’hi havia posat l’any 73 i havia estat amorosament guardada pels republicans de Vila-seca fins poder tornar al seu lloc amb la proclamació de la II República el poble de Vila-seca li queden tots dos braços i la voluntat de justícia. O torna el braç amb les balances o els braços faran justícia.”

   Realment, hi va haver una confrontació, sovint mal entesa, entre els partidaris de la laïcitat associada a la República i els reaccionaris de dretes, alhora catòlics practicants. Això no obstant, la convivència vilatana, va romandre sempre pel damunt i els valors familiars i d’amistat van estar sempre pel damunt dels polítics.