L’Alfonso Rus president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, darrerament s’ha fet famós mitjançant ràdios i diaris per haver-se divulgat una gravació, mentre comptava els diners de les comissions il·legals que havia rebut. Al País Valencià sembla ser que el més bo de cada casa, fins i tot de la reial, està imputat per cobrament de comissions per obres públiques, o per pagaments de feines que no s’han fet mai.

   El més bo de tot plegat, és que el tal Rus va dir a més a més: “I els tontos, encara ens voten”. A aquest individu sembla que el van fer fora del Partit Popular, en canvi a aquell que va dir que es posava en política per a folrar-se, el van fer ministre, i mentrestant en Rajoy assegurava que ja voldria ell, tenir un govern com el d’en Matas a les Balears, que està empresonat, o com el de Camps, que va haver de dimitir per evitar que algú veiés el que hi havia sota les catifes.

   Als inicis de la democràcia constitucional, ja ens vam trobar amb el cas Naseiro, el cas Casinos o el d’en Juan Guerra, és a dir que no ens ve de nou, tot el que ha passat després. I els tontos encara ens voten, per això tant el PSOE, com CiU com el PP han sigut els partits més votats de l’espectre espanyol i català.

   D’aleshores ençà s’han anat succeint una munió d’imputacions a càrrecs públics, que quasi sempre, tenen a veure amb el mal ús dels diners públics, ja sigui per aprofitament propi, d’algun familiar, del partit, o d’un conegut que casualment passava per allí a la vora, con a causa més sovintejada, o bé per aprofitar-se del càrrec per contractar o fer que es contractin persones a dit, o bé fent adjudicacions fraudulentes.

   A vegades les imputacions esdevenen cassos aïllats, però sovint van agrupats, per famílies de sang, com el cas de can Pujol o l’Urdangarin, per famílies polítiques com les del PP valencià,  per entorns administratius com a can Bustos o a cals ERE’s andalusos, o pluridisciplinars com el cas Innova que tenim més a la vora.

   S’ha debatut molt sobre si els imputats, han de deixar els càrrecs dels que presumptament han fet abús, i uns, l’han deixat més o menys forçats pels respectius partits, i d’altres en canvi, no, més o menys aixoplugats també pels respectius partits. S’ha fet quelcom semblant amb els candidats, també amb opcions diferents segons els cassos.

   Crec que, els que no renuncien a dimitir o a presentar-se, deu ser per un dels següents motius:

-       Perquè estan segurs que no son responsables del que se’ls hi atribueix per ser imputats.

-       Perquè amb el càrrec es troben més aixoplugats davant els jutges i fiscals.

-       Perquè un advocat “patum” d’aquells que intimiden als jutges, els hi traurà les castanyes del foc.

-       Perquè necessiten fer més diners per tapar els forats d’imputacions anteriors.

   M’agradaria creure que, la permanència en el càrrec o la reelecció, és per la primera de les motivacions, però l’experiència ens demostra que, en la majoria dels cassos és per qualsevol de les altres.

   I els tontos encara ens voten. Que deuen pensar els “tontos”? Hi ha diferents postures:

-       Hi ha que creu que tots son iguals i que no cal sortir del foc per posar-se les brases i per això els voten. La trobo injusta perquè com es diu sovint en defensa de la classe política, la majoria son honestos.

-       Hi ha qui creu que, qui no la fa és perquè no pot i si ells es troben l’ocasió, farien el mateix, és a dir, aprofitar-se del càrrec, i si es poden fer uns calerons, o ajudar a un amic o parent, millor, que la vida s’ha posat molt difícil i per això els voten.

-       Hi ha qui creu que cal perdonar a qui va errat o s’ha penedit i per això els vota.

-       Hi ha però qui no es considera tonto, al menys en el sentit que ho expressava en Rus, i per això no els vota.

   Tot manifestant un gran respecte per a tothom, jo m’apunto a aquesta darrera opció.

 


 

No sé per quina raó no se m'ha carregat la totalita de l'article, així que tot seguit hi inserto la continuació: 

 

    Fent una repassada a les 8 candidatures presentades per les properes eleccions municipals, i en relació amb els noms que inclouen, podem veure, el nombre de candidats totals (titulars i suplents) i els que ha hi havien estat inclosos en conteses anteriors, sense especificar en quantes.

 

 

Candidats

Repeteixen

Abans

CiU

31

21

Tots a CiU

PSC

22

8

Tots al PSC

ERC (Decidim)

26

9

Tots a ERC

PP

21

9

Tots al PP

IC-EUiA-E

22

4

Tots a IC

Vila-seca en comú

25

5

3 a IC-V

1 a C’s

1 al PP i Ind.

C’s

24

1

A CiU

AS

21

0

 

 

Es pot veure com, en general, els que repeteixen, ho fan al mateix partit o coalició que ho havien fet anteriorment, fet totalment lògic en el cas dels partits, amb l’excepció d’un candidat de Ciutadans que havia participat tres vegades a les llistes de CiU. A la candidatura Vila-seca en comú, al ser novella, els que repeteixen ho han d’haver fet en altres paperetes, i com s’escau dir-ho actualment, resulta que és molt transversal atès que els repetidors van de IC-V fins al PP.

   El fet de posar suplents, cosa que no deu ser obligatoria, ja que n’hi ha que no en posen, potser deu tenir algun sentit distint al que pot ser lògic o pràctic, ja que, al menys al nostre poble no s’ha donat mai el cas de que, un suplent arribi a ser nomenat regidor, ni tan sols en el cas de CiU, que en el mandat actual que va obtenir el 71% dels regidors, només ha hagut de fer una única suplència. Això deu voler dir, que posar 10 suplents, és que van “sobrats”.

   En canvi altres candidatures deuen haver tingut problemes fins i tot per arribar a cobrir la llista amb els candidats obligatoris, potser per això en algunes llistes hi trobem pares i fills, germans i parelles, cosa que fa palès la unitat política familiar, el que no vol dir que en alguns casos, en anys anteriors hem pogut veure germans en candidatures manifestament antagonistes políticament.

   Finalment, fent una repassada a l’alcaldable o cap de llista, de de les 64 candidatures presentades en aquests darrers 36 anys, només 7 han estat encapçalades per una dona, és a dir, l’11%. i excepte enguany que n’hi ha una, les altres, han coincidit de dues en dues, els anys 1995, 1999 i 2011 i per cert que només les dues del 1995 van ser regidores, que foren la Carme Aleu i l’Angeles Garcia.

 


 

Entre els anys 1979 i 2015 s’han convocat 10 eleccions municipals a tota Espanya i a Vila-seca també. Del 1979 al 2007 les llistes eren de 17 candidats obligats, més els suplents, i les dues darreres, ho son de 21 aspirants a més dels suplents que si solen afegir, en unes candidatures cap i en altres 6, 7 i fins a 10, com a CiU enguany. Entre 1979 i 1987 s’elegien regidors per a Vila-seca i Salou, i en les següents, només per a Vila-seca.

 

   El nombre de candidatures presentades a cada contesa electoral municipal a Vila-seca ha sigut el següent, expressant a la segona columna el nombre de candidatures presentades i a la tercera les que obtenen regidors:

 

 

1979

6

4

Una es va retirar tot i tenir alguns vots

 

1983

7

5

 

 

1987

4

3

 

 

1991

5

2

 

 

1995

6

5

 

 

1999

6

4

 

 

2003

7

3

 

 

2007

8

3

 

 

2011

7

3

 

 

2015

8

 

 

 

   Amb això veiem que, sempre hi han candidatures que no aconsegueixen cap regidor, sent l’any 2007 el més significatiu en aquest sentit, ja que de 8 llistes presentades, només tres en treuen profit, en canvi el 1987 de quatre presentades, tres assoleixen algun regidor.

   La majoria de les candidatures presentades son de partit, tot i que n’hi han hagut algunes de independents: el 1971 una que es va retirar; el 1983 la dels segregacionistes de Salou; el 1995, una, amb gent de la Pineda; el 2003 dues; el 2007, dues: el 2011 una, i una altra el 2015. De les candidatures dites “fantasmes” és a dir amb candidats de fora de Vila-seca, ni va haver una el 1999, una altra al 2011 i enguany una altra.

   La participació de les diferents candidatures a les eleccions d’aquest període, ha sigut aquesta:

 

CiU

10

PSC

10

UCD/AP/PP

10

PSUC/IC-V

9

ERC

7

C’s

3

ORT

1

MCC

1

CDS

1

Independents

9

“Fantasmes”

3

 

   Han omplert totes aquestes 64 llistes 1333 noms, una bona part dels quals, s’han repetit, és a dir, es troben a les butlletes de diferents conteses. No tots els que han repetit en diferents candidatures anaven en els llocs “de sortir” per això, al quadre següent, relacionem els noms més sovintejats a les 10 eleccions expressant a la segona columna les eleccions a les que s’han presentat els candidats més constants, i a la tercera columna les regidories assolides, relacionant els que ho han fet cinc o més cops:

 

 

Nom del candidat

Num. llistes

Num. regidories

Josep Poblet  (CiU)

8

8

Miguel A. Caballero (IC-V)

7

2

Manuel Ortega  (IC-V)

7

0

Xavier Farriol   (CiU)

6

6

Josep Maria Pujals  (CiU)

6

6

Maria Estradé  (CiU)

6

5

José Miguel Aviles  (PSC)

6

3

José Guerrero   (PSC)

6

3

Lluís Fañanas  (PSC)

6

0

Josep Nogués (PSUC-IC-V)

6

0

Rafael Garcia  (PSC)

5

3

Carme Aleu  (PSC)

5

2

Anton Molas  (UCD/PP)

5

1

Maria Sans   (CiU)

5

1

Candida Aranda  (PSC)

5

0

José Ma. Rosillo  (PSC)

5

0

         Per la d’enguany compto les regidories pels que estan els números baixos

  

   Fent una repassada a les 8 candidatures presentades per les properes eleccions municipals, i en relació amb els noms que inclouen, podem veure, el nombre de candidats totals