En aquest període entre eleccions generals i tria del que haurà de ser president de govern,
ahir va ser noticia la rèplica que va fer l’ex-president Montilla a Felipe González que el
dia abans havia criticat que Sanchez cerques el suport del independentistes catalans,
dient-li que durant la campanya electoral no se li va sentir la veu i ara surt amb
aquest estirabot. Molt bé senyor Montilla. 

En un altre nivell, més insignificant naturalment, de tant en tant, algú em pregunta
perquè em vaig donar de baixa del PSC, i els hi he explicat els motius, és clar. En
tot cas no m’importa dir-ho ara i aquí. De fet ho vaig decidir quan al gener del 2013
el PSC va recriminar i sancionar (simbòlicament) als diputats al Parlament de Cata-
lunya que s’havien negat a votar en contra la “declaració de sobirania i dret a decidir
del poble català” que fou aprovada per 85 vots a favor. Al cap d’uns mesos vaig
donar-me de baixa.

Em vaig adherir al PSC i tot seguit militant després del Congrés Constituent el 1976,
i quan es preveia la unió del sector congrés de Joan Reventòs amb el reagrupament
de Josep Pallach. 
 

Aleshores, en el document aprovat pel Congrés Constituent i en concret a la pà-
gina 18 hi podem llegir com el PSC estava pel dret a l’autodeterminació de tots
els pobles i nacionalitats. Podeu veure que no m’ho invento. Per això, passats
els anys i tot i haver sigut alcalde amb una candidatura del PSC vaig optar per
sortir-ne.