En el decurs dels darrers anys en que al programa de les festes si afegeix de forma normal la cercavila, i crec que ha sigut un incert sobretot si ens fixem en el nombre de seguidors ja que cada seguici omple els carrers de ciutadans. 
   Si no m’erro, a la darrera cercavila, la composaven: els dos grups de Diables, petits i grans, els Gegants, dos dels quatre que tenim, Els Trabucaires del Comú, el Cavall Alat, quatre grups de l’Esbart Ramon d’Olzina i finalment els Xiquets de Vila-seca amb els acompanyaments de bandes i grallers corresponents. 
   Hem vist les cercaviles de Reus i de Tarragona que son molt més nom-broses i per tant, més distretes de veure, però mentre aquí coneixem a tots els participants, a les ciutats de la vora, no coneixem  ningú.  Potser, ja que també som una ciutat podríem tenir més colles desfilants.
   Això m’ha fet recordar, que al nostre poble, l’any 1775, amb motiu de l’arribada de la relíquia de Sant Bernat Calvó es feu una gran festassa i també una cercavila, a la que, segons llegim al llibre “Callípolis. Salauris aplec documental de noticies històriques” d’Agustí M. Gibert i Oliver, que dos il·lustres vilasecans (il·lustres, perquè éren rics i de casa bona), Srs. March i Guardiola, havien anar a Vic on estava enterrar Sant Bernat per a gestionar el lliurament d’una relíquia que era un os de la cama. 
   Va aprofitar-se l’ocasió per fer una festa amb processó o cercavila inclosa, des de l’entrada del poble fins a l’Esglèsia i per a fer-la més ex-traordinària van fer una Mulassa i dos Gegants per afegir-se al Ball de Sant Esteve, el de Cavallets, el de Prims, el de Cerculets, quatre de Basto-nets, de Pastorets, la Muxiganga,  Dames i Vells, i demés balls, a més de vuitanta cantors que hi van participar.
   Si tenim en compte que aleshores a Vila-seca hi havia uns 2.200 habi-tants, podem molt bé dir que ens guanyaven als actuals en quant a la participació popular.  
   Encara som a temps de superar-los.