En aquests dies de la tardor, que s’han multiplicat les
actuacions a l’antic celler convertit en sala d’espectacles i
museu no puc deixar de pensar en el que havia estat el
meu record d’aquestes instal·lacions tant lligades a la
nostra vida pagesa i en les que durant un parell de cam-
panyes de veremar, hi vaig treballar. 
   En relació al cultiu de la vinya, una de les coses que em
van sorprendre més, va ser el llegir al llibre “Topografia
mèdica de Vila.seca de Solcina” del Dr. Agustí M. Gibert, la
relació de varietats de vinya que hi havia plantades als
1350 jornals de terra vinyaters de finals dels segle XIX i
que produïen 50.000 cargues a l’any. Eren les següents:
Pansal o Cartoxà, Xarel·lo, Pansal vermell, Macabeo negre,
Trepat, Cruixent, Palop, Ull de llebre, Ull de llebre tardà
o Moro, Queixal de llop, Planta bona, Garnatxa blanca,
Cendrat o garnatxa roja, Carinyena o Samsó, Matarona,
Pampol girat, Tarragoní o Salsench, Moscatell, Moscatell
negre, Moscatell vermell, Picapoll, Sumoy blanc, Escanya
gos o esquitxa gos, Sumoy negre, Escanya velles, Magda-
lens, De Sant Jaume, Vidiella, Grumet, Gateta, Planeta,
Martorellas o Planta de Sitges, Malvasia, Malvasia del Bosc
de Valls, Alacantí, Mansella,  Garros, Planta valenciana o
d’en Gorch, Botó de gall, Romà i Tintoré. De totes les quals,
només en recordo mitja dotzena com a varietats cul-
tivades al nostre poble.
   El període entre 1899 any de la fundació de la Societat
Agrícola de Vila-seca i el 1920 que va estrenar-se el celler
de la cooperativa, malgrat ser una època molt difícil, tam-
bé fou fructífera en iniciatives per a millorar l’entorn
agrari del poble.  Ho era complicat en part, perquè la ma-
joria dels pagesos no eren propietaris de les terres que
conreaven i, en concret en el cas de les vinyes ho feien
sota el contracte anomenat de la “rabassa morta”, que su-
posava que el tracte es donava per acabat, quan a la vinya
s’havien mort els 2/3 dels ceps i, sovint, per defensar-se,
l’enfiteuta que era el pagès, quan es moria un cep feia un
murgó o capficat colgant una redolta fent-la sortir al lloc
del cep mort. 
   Per més mal, els vinyaters a mitjans del segle XIX van
patir la plaga de la fil·loxera i com que s’havien plantat
moltes vinyes per proveir a bon preu el nostre vi a França
que havien patit la plaga uns anys abans, el mal fou més
gran. I per acabar-ho d’empitjorar a finals d’aquell segle
arriba a les nos-tres vinyes la malaltia de la cendrosa. 
   Enmig d’aquesta situació, llegim al llibre del centenari
de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca que una colla de
joves membres de la Societat “la Renaixença” empren-
gueren la fundació de la Societat Agrícola-Cooperativa, el
primer pas de la qual, fou comprar dues cases a la plaça
de Flix on es va posar la seu social, i que precisament
l’any passat de 2022 l’han venut a l’Ajuntament. Per pa-
gar les dues cases van fer una emissió d’accions a 5 ptes.
cada una amb el que van re-collir  3.500 ptes i per les al-
tres 4.000 necessàries, van fer un crèdit bancari. 
   Aleshores hi havia 182 socis, però no tots havien com-
prat accions, això que el Reglament fixava que només
podien ser membres de la Junta directiva el accionistes. A
les reunions generals hi havia una certa tensió entre al-
guns socis i la Junta, i s’havia reglamentat que en deter-
minats cassos, un soci podia ser expulsat de l’entitat
durant un temps. La So-cietat Agrícola també va tenir una
funció social atès que dis-posava d’una sala per a cafè a
càrrec del conserge i que només l’obria els dissabtes i
diumenges, en un temps que a Vila-seca només ja hi havia
el Fènix, els Obrers, el Centre Catòlic i els cafès de ca
 Benach i la Paloma. 
   El conserge també tenia cura de les vendes del ma-
gatzem, bàsicament adobs, sulfat i sofre, i un cop a l’any
venien arròs comprat al Delta de l’Ebre. També aplega-
ven la collita d’avellanes que després es venien totes
juntes mitjançant sub-hasta. Una altra activitat tangencial
era la fleca, que en aquells temps actuava de forma
coordinada amb les altres que hi havien al poble, tenint
en compte que els preus del pa el fixaven a l’ajuntament
per a tot el poble.  El 1918 el preu és de 5,50 ptes els 8
pans, de 10 quilos de pes. 
   El 1916 es crea el Sindicat Agrícola de Vila-seca, amb
socis de la Societat Agrícola, per això l’any següent, amb
molt bon criteri, es fusionen en una sola entitat, fixant
una quota d’en-trada de 50 pessetes amb facilitats per
fer-ne el pagament de fins a tres anys, prova de que les
butxaques estaven molt buides.  Els anys següents s’ana-
ven admetent nous socis fent-los-hi constar el volum de
collites previst que hauran de portar enterament al
Sindicat.
   De seguida es plantegen seriosament la construcció
d’un celler i el primer acord al respecte és cercar uns ter-
renys apropiats. El novembre de 1917 hi ha 171 socis
que son quasi tots els del Sindicat. Hi comprometen 9.254
cargues, han subscrit 510 accions de 25 ptes. i 217 ac-
cions en treball que sumen 18.175 ptes. S’encarrega el
projecte a l’arquitecte Pere Domènech Roure. 
   Aquell mateix any es compra al Sr. Sicart una finca de
170.000 pams a la vora del castell, a 2 cèntims, és a dir
3.400 ptes. Es constitueix una junta especial per cons-
truir el celler i es reclamarà el 25% de les accions dema-
nades pels socis en concepte de treballs personals per
començar a arreplegar pedra i arena per a la construcció.
 També acorda aquesta junta que cada nou soci faci una
aportació en accions a raó de 5 ptes per carga que culli.
   Es nota una major moguda social de manera que es
demana ampliar el local del cafè que s’ha quedat petit.
Tot i que l’arquitecte Sr. Domènech encara no ha acabat
els plànols se’l requereix que vingui a marcar el terreny
per començar les obres. El Sr. Domènech es retarda i fins
i tot se li dona un termini per lliurar plànols i memòria. 
   El 10 de març de 1919 es comencen les obres d’excava-
ció dels fonaments. Un carro cobrarà 12 ptes i un peó, 4.
Es convoquen els quatre paletes del poble per a que
conjuntament facin l’obra. S’aprova fer un crèdit de
250.000 ptes al Banc de Valls. Per acabar l’obra es farà un
crèdit complementari al mateix banc. Els socis l’avalaran
amb les seves propietats. La junta escull entre les
premses Mercedes i Samora i el 10 de febrer de 1920 es
dona per tancada l’admissió de nous socis ja que s’ha
complert la cabuda del celler. 
   La junta adjudica a Victor Greusard la construcció de les
37 tines de 300 cargues (121,6 litres) per 1.100 ptes cada
una. 
   A primers de setembre de 1920 es comença a rebre ve-
rema i un mes desprès es fa la primera venda de 12.000
cargues de vi blanc a 15 rals per grau i carga. Hi ha una
junta de vendes que decideix. La venda al detall del vi
negre a 40 cèntims el litre i el rosat a 35. Mes endavant es
rebaixa a 30 i 20 cèntims respectivament. 
   I així des de 1920 fins a 1985 s’han anat elaborant les
collites de verema vila-secanes amb canvis substancials
però poc rellevants, com quan els tractors han substituir
els carros, els entoldats van eliminar les portadores i el
teatre s’ha acabat bevent el vi, que sí és  transcendent.
Visca el progrés!