Els carrers Major i el de Riudoms, son els més antics de Vila-seca, i més concretament, de la Vila-seca del Comú, i potser per això, son els més estrets. 
   Avui resulta inimaginable que el carrer Major sigui un tram de la carretera N-340, ara convertida en A-7 i que, del meu record, en dèiem la general. Doncs ho va ser durant molts anys. Sembla ser, que des de l’any 1802, que es va modificar l’antic traçat, que arribava a Vila-seca fins davant el portal de la Riera, donava la volta a la muralla, per la part sud-est, fins el portal de Sant Antoni i d’allí, seguia en direcció a Tarragona pel camí del Mas de la Sana enllà. 
   Aquell any fou enderrocat el portal de la Riera perquè el rei Carles IV que anava a Barcelona pogués passar pel mig del poble, i tot seguit aprofitant l’avinentesa, es va modificar el recorregut de la general.
   El traçat doncs, pel mig del poble, comportava que resultés intransitable a les nits quan es tancaven les portes del recinte emmurallat. Hi ha constància de que el 1873 les portes estaven tancades, i s’obrien, al menys la del Portal de Tarragona, en funció de l’hora que passaven els trens. 
   Així que des del 1802 fins el 1950, que es va inaugurar el primer trasllat cap a fora del cas urbà, que en diguérem la “carretera nova”, el carrer Major era un tram de la general.
   Per les famílies pageses d’aquest carrer, era un inconvenient majúscul, tant per la tasca doble de cada dia, d’armar i desarmar el carro, que els de casa, havíem de fer a la cantonada de l’Ateneu, com en temps de les collites per descarregar els sacs esperant el moment oportú que no vingués cap vehicle. De fet els altres pagesos, tenien opció de deixar al menys el carro, en alguna altra casa o cobert en un carrer més adient.
   Això del pas de les carreteres pel mig dels pobles, sempre ha estat motiu de controvèrsies entre partidaris i detractors, i a Vila-seca, naturalment, també. Durant la Segona República,  detractors tingueren avantatge, si es té en compte, que un Ordre Ministerial de 1933, disposava que els pobles por on passaven les carreteres nacionals, havien de pagar una taxa de 50 cèntims per habità i any, de manera que l’any següent es reclamava a l’Ajuntament de Vila-seca el pagament de 1.520 ptes, repartides per trimestres, el que vol dir que aleshores ens comptaven 3.040 habitants. 
   Això no fou obstacle per a que l’Ajuntament, tractés de minimitzar l’inconvenient d’aquest pas pel mig del casc urbà i en particular, pel carrer Major, i per això, aquell mateix any de 1933, va proposar que el tram de la baixada de Molas i el carrer Major, fos d’una sola direcció, i en sentit contrari, des de la plaça de Voltes, el trànsit es desviaria pel carrer del Bou, carrer dels Ferrers i plaça de Flix. La resposta del ministeri, fou que la solució passava pel desviament per les afores del poble. 
   No es va fer ni una cosa ni l’altra i la general seguia passant per l’eix de la vila en totes dues direccions, com sempre. 
   Va ser l’any 1947 que l’Ajuntament va rebre la notificació que es trobava en situació administrativa de informació pública, el projecte de desviament de la general per fora del poble. Però tampoc agradava treure-la del poble i per això, aprofitant que el propietari del casalot de can Gustau Xatruch, que hi havia al començament del carrer de Sant Antoni a la cantonada amb el de les Creus, l’havia enderrocat, l’Ajuntament va proposar quelcom semblant a la proposta de 14 anys enrere, amb la diferència de que ara, el traçat alternatiu era, des de la plaça de Voltes, pel carrer de Sant Bernat, de les Creus i de Sant Antoni fins a la cantonada dels Obrers on tornaria la doble direcció. 
   Però els de dalt, sempre han manat més i com ja hem dit, el 18 de juliol de 1950 va ser inaugurada la carretera nova que amb els anys a venir, va ser l’actual avinguda Ramon d’Olzina i el carrer Major va quedat alliberat del trànsit aliè al poble.