Quan la general passava pel mig del poble, era una distracció més per la canalla, que en aquells temps, fèiem vida al carrer, i per tant els vehicles en trànsit eren, de tant en tant motiu de distracció i d’entreteniment. 
   A vegades els més agosarats aprofitaven l’avinentesa per arriscar una mica més en el joc, com era el cas d’enfilar-se a un camió i buidar-lo una mica. Això solia ser als camions carregats de taronges quan pujaven en sentit contrari, és clar, la Baixada de Moles, que malgrat el poc desnivell, els camions antics i molt carregats els hi costava pujar, i havien d’alentir la marxa.
   Era aleshores quan s’aprofitava per enfilar-se algun matxerrot per la part del darrere per no ser vist pel conductor, i així que arribava a dalt, repartia taronges per la canalla que s’havia posat a córrer al darrere. 
   Per això molts d’aquests camions que traginaven taronges a dojo van acabat portant un gos vigilant, per evitar les trapelleries que els hi devien anar fent pels diferents pobles del seu recorregut.
   L’altre aspecte lúdic-infantil relacionat amb la general, va ser amb motiu de la construcció de la carretera nova, que es va fer emprant les tècniques més rudimentàries prèvies a l’aparició de la retroexcavadora, és a dir, a pic i pala, i amb una vagoneta per buidar els desmunts i omplir els terraplens. 
   Fou així, que durant una temporada, la juguesca infantil dels diumenges al matí, era l’anar a les vagonetes, que els més grans arrossegaven carrils amunt fins a la part més elevada que era cap a la part de la “tabacalera”, allí carregaven de menudalla, i es deixava anar baixant lleugerament, tot controlant no agafar massa velocitat, cosa que s’aconseguia amb un fre, que consistia en un semaler que tenia clavada una sola d’espardenya a un dels extrems que es feia fregar a la roda. Quan el vehicle arribava en zona planera, prop de la Riera, algú que coneixia el mecanisme de la vagoneta, feia decantar-la per buidar tota la càrrega de canalla, que amb la roba dels diumenges, s’anava enfarinant de pols o enfangant, segons s’esqueia. 
   Son els records que ens queden de la general.