Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Ahir al programa presentat per la Júlia Otero, "no em ratllis!", parlaven dels diferents tipus de famílies que hi poden haver en una societat, i com ha canviat tot.
La societat, gràcies a Déu, avança i la canalla d'avui en dia ja està acostumada a tot. nen,
(Segueix)
Jo sabia que els negres tenien un estil molt elegant. I també que ballen molt bé. Tenen l'elegància nata. (Segueix)
M'he llevat, i les primeres notícies que he sentit no han deixat de sorprendre'm. Hi ha de tot però, com una casa mitjana.
No puc creure que el País Valencià segueixi éssent tant reticent amb la idea que el seu idioma és el català. Quin mal hi ha?
No podia creure el que les meves orelles sentien quan a les notícies han dit que el govern valencià treurà els repetidors de tv3 perquè no puguin veure la televisió en català.
(Segueix)No m'ha estat gens fàcil aprendre aquesta simple frase en llengua sarda. Igual que la resta de frases sardes que intento recordar cada dia...
EL SARD
Sardenya tenia -i té- l'especificitat de ser una comunitat humana ben diferenciada de la resta d'Itàlia: la llengua històrica pròpia dels sards no és la llengua italiana, sinó la llengua anomenada precisament «sarda», formada, com el català, de la descomposició del llatí.
(Jaume Corbera, professor de la UIB)
(Segueix)Finalment i després de molt patir, ja tinc les vacances. M'han donat els dies que necessitava. Fins i tot per això, els meus amics dirien que estic de sort! Potser al final, els hauré de donar la raó.
Doncs ara ja podem preparar la butxaca per comprar el bitllet. A partir d'avui, ja pot ser quan sigui! I aquest cap de setmana, que ens veurem totes, faarem un primer intent de ruta. Bé, jo ja tinc una una ruta preparada. I com he fet jo, espero que cadascuna porti la seva ruta feta.
(Segueix)Les coses haurien de ser més senzilles o agafar-nos-les amb menys èmfasi. Sembla mentida, però quan et vénen els problemes de debó i tens la sensació de no sortir-te'n, agafes forces d'allà on no n'hi ha i tires endavant. I te'n surts, és clar.
Quan de sobte, les coses et van bé, no estàs preparada per afrontar cap disgust o cap mala sensació. És llavors, quan aquelles petites coses que en moments dolents són estupideses, les trobes greus. Tinc la sensació
(Segueix)Aquesta és una poesia que va escriure el Fabio, un amic de Sardenya. Com no vaig entendre massa cosa, va tenir la delicadesa de traduir-me-la. Aprofitant l'avinentesa, vaig aprofitar per copiar-la, i el resultat és sorprenent.
Ara resulta que tinc un amic poeta! Què us sembla?
La ricerca di una vita
Ti cerco, invano
Sui visi di mille ragazze,
su bocche che, liberando parole e discorsi,
mi portano indietro nel tempo.
(Segueix)
Aquestes roques-muntanyes impressionen moltíssim. Dins les roques hi han habitatges. Ara només es visiten, però fa temps la gent hi vivia.
La Xina és un país molt ric en cultura. La seva antiguitat fa que tot sigui molt arrelat, les religions, l'història i fins i tot els mites.
Avui he llegit un mite xinès de com es va crear el món, que crec que és molt bonic:
els déus des de l'alba dels temps
Al començament, l’univers era només un negre caos en forma d’ou. Més tard va néixer la primera criatura, anomenada Pangu.
(Segueix)No acabo d'entendre a la gent que fa les coses per aparentar. Tan els fa si no arriben a finals de mes. Els importa poc menjar peix o un bon bistec. Fotre's de fred pq la calefacció gasta, és normal...
Però sobretot, el gran cotxe a la porta. Els grans viatges organitzats, que no faltin (si pot ser, en indrets cada cop més exòtics). I els vestits de marca, perfums francesos i joies de gran prestigi, a la vista.
(Segueix)A vegades, quan es té problemes, el que més se sap fer és posar-hi pedres a sobre i fer-lo més gran.
En Jorge Bucay sap molt sobre això. Aquest psiquiatra tan conegut, m'ha captivat amb els seus contes-remei, com li dic jo. Tot té solució, fins i tot allò més gros.
I el que crec molt important, si no saps sortir-te'n, demana ajuda.
(Segueix)
Les grans vacances que van fer els meus pares:Tenerife. La vista del Teide és preciosa.
(Segueix)Avui he escoltat un cd dels Pets. Feia temps que no n'escoltava cap d'ells, i m'han vingut moltíssims records al cap.
La frase típica de l'inici dels concerts: "Som els Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir!"
Em sembla que la primera cançó que vaig sentir dels Pets va ser "tarragona m'esborrona". I la més romàntica, "cap al verpre".
(Segueix)Ahir a la ràdio feien un debat sobre la llengua catalana. La majoria de tertulians coincidien en que la llengua catalana està en un moment de crisi i que cada cop són més els nens-nois que parlen el castellà pel carrer.
A mi, em costa admetre que el català ha minvat molt desde que jo era petita. Suposo que és el fet que m'envolto en ambients catalans i no sento practicament el castellà per a res. Tot i així, soc conscient que a les ciutats la realitat és aquesta.
(Segueix)
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
