Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Algú recorda aquells llibrets minúsculs que relataven tot sobre el dia que vas néixer?
Sí, era aquell llibre on t'explicaven coses curioses que havia passat aquell dia, famosos que havien nascut el mateix dia que tu, etc, etc. 
Explica una llegenda hindú, que fa milions d'anys, hi havia un peix que escoltava d'amagat al Déu Shiva quan ensenyava a la seva esposa, la Deesa Parvati, els secrets del ioga.
Un dia, el Déu va descobrir que el peix l'estava espiant i, furiós, el va desterrar. El peix va surcar els oceans, buscant un lloc per viure i va ser així com va arribar a les costes de l'Índia. Una vegada a terra, va succeir un miracle: el peix es va convertir en home.
Els habitants d'aquell lloc el van acollir i el van anomenar Matsyendra, que en sànscrit vol dir "senyor dels peixos". Agraït per la càlida hospitalitat que li van ofrerir, Matsyendra va ensenyar als homes i dones d'aquell indret totes les postures (anomenades també asanes)que havia après del Déu Shiva.
Quan decidim marxar a l'estiu, sempre tenim clar que volem marxar com més dies millor, tenint en compte que necessitem un mínim de tres dies a la tornada per refer-nos abans d'incorporar-nos a la vida laboral. A la puta vida, pura i dura, diguem-ne. Doncs, el viatge d'aquest any no serà menys.
El Roc, en un comentari que m'ha deixat a l'article anterior, m'ha preguntat quants dies marxarem. M'ha preguntat també, si en serien 7. Uf, jo crec que per set dies només seria capaç de moure'm a una sola ciutat europea. Si vull anar en un viatge tant lluny, crec que és necessari un mes sencer.
El dia de sortida és l'1 d'agost. El dia 1 sortia una mica més bé de preu, perquè al ser un divendres, molta gent no comença les vacances fins el dia 4 d'agost, per allò d'arrodonir les setmanes. Però nosaltres comencem les vacances exactament el dia 1 i és el dia que marxem. La tornada està prevista pel dia 27 d'agost. Després d'estar discutint uns dies si tornavem el dia 27 o 28 o 29, va poder més la defensora del dia 27, per ser la que menys ha viatjat tant de temps i per tenir els raonaments més ferms. De fet, és per riure, però estavem discutint per dos dies!
El recorregut, ja vaig comentar que no el sabem, ot i que jo he dissenyat una ruta alternativa a la que vaig fer, ot i que repetiré algun lloc, perquè crec que val molt la pena anar-hi, i no vull que pel fet d'haver-hi anat jo, no puguin gaudir-ne elles. A més, no em fa res repetir. Qualsevol lloc de l'Índia, es pot repetir de bon grat.
Aquest any, potser sí que em sap greu marxar tot el mes, perquè aquest any estreno casa. I ja se sap, que les novetats sempre agraden. però penso també, que a diferència dels altres anys, que a qui més enyoro són les meves nebodes, aquest any, també enyoraré la casa!
El preu del bitllet ha estat una ganga!
De tota manera, ja teníem clar que el destí d'aquest any era l'Índia. Bé, va ser clar després de descartar un 6 o 7 països...
Vam decidir, que com estavem distanciades, treuríem el bitllet per internet perquè ens aniria més bé. El primer bitllet que vam trobar, ens costava 915 €uros. Ja el vam trobar bé de preu, perquè no arribava als 1000 €uros! Ho trobavem barat, perquè la idea era entrar per Bangalore i sortir per Delhi. Ja se sap que quan s'entra per un lloc i se surt per l'altre, el bitllet és més car.
L'endemà, l'Eva en va trobar un de més barat. Ara no recordo quan més barat, però era més barat.
Com que hi va haver un problema amb la targeta de crèdit que havíem de pagar, la compra es va retressar un dia més. Doncs, la Montse, va trobar un vol encara més barat! Osti... un petonàs ben fort a la Montse!!!!! gràcies a ella, anirem a l'Índia a un preu inimaginable!
Doncs això que deia, la Montse va trobar un bitllet d'avió Barcelona-Mumbai/Delhi-Barcelona per 650 €uros! una ganga! I llavors vam mirar el vol intern fins a Bangalore, i ens sortia per uns 85 €uros. Total, que el vol ens surt per 735 €uros. Un somni!
D'això jo en dic començar bé el viatge. I em sap greu, perquè a vegades quan comences tan bé... Bé, milor no pensar-hi!
Ara ens falta quedar algun dia per fer una mica la ruta. Jo he dissenyat una ruta, per no repetir massa la ruta que vaig fer, quan hi vaig anar. Això sí, a la Fundació Vicens Ferrer , sí que vull anar-hi, perquè em fa molta il·lusió coneixer la meva fillola en directe.
Aquesta setmana els meus pares han fet l'aniversari. No el de casament, el de naixement. Fan l'aniversari en tres dies de diferència. La meva mare fa l'aniversari el dia 26 i el meu pare el dia 29.
El curiós del cas no és fer els anys en tres dies de diferència. El que trobo curiós és que el meu pare nasqués el dia 29 de febrer. Ja té ous la cosa! Només existeix el dia cada quatre anys i tens la casualitat de néixer aquest dia!
El més fort del cas és que a sobre va ser setmesó. Anys enrera, un setmesó tenia moltes provabilitats de no sobreviure. No hi havien incubadores com ara. Doncs imagineu-vos com arriba a ser el meu pare de malparit que va voler néixer tant si com no, el dia 29!
Bé, només va fer 17 anys! Per tant, encara no el deixo sortir fins massa tard, ni moltes coses. Penseu que encara no és major d'edat... jejejeje
L'altre dia, estava revisant uns papers per fer un casament. No, no soc mossèn... només treballo en un ajuntament petit i per tant, també és el jutjat del poble. Doncs, aviat hem de fer un casament i revisava els papers. Em va sorprendre llegir que el nuvi havia nascut el mateix dia que jo, l'u de juliol. És per això que vaig seguir llegint, perquè de fet, això no cal que ho revisi. Doncs resulta que la futura dona també havia nascut l'u de juliol! I a sobre del mateix any! Tant l'home com la dona eren del mateix dia, del mateix mes i del mateix any! Per desgràcia no són del mateix any que jo... jo en tinc uns quants més!
El germà d'una amiga meva (la Míriam), va néixer la nit de Nadal, poc passades les dotze de la nit. El capellà del poble li va dir a la mare que mirés si tenia una creu d'or al paladar. Es veu que quan neixes la nit de Nadal, tens una creu d'or dibuixada al paladar. Doncs ja veus a la mare i al capellà mirant si el nen tenia una creu d'or... I el capellà dient que li diguessin Jesús! I el pare entossudit que volia que es digués com ell! Sort del pare, si nó el nen ja es veia amb la responsabilitat de difondre la paraula de Déu!jijijiji
No sé si és pel fet que ja em veig a la Índia, que aquests dies porto una tonteria mística que ni jo m'aguanto.
L'altre dia vaig anar a Barcelona a tombar-la i em vaig comprar encens (per cert, ja el tenia... era sandal) i una pel·lícula de Bollywood. M'ancanten! De tan cutres, m'encanten.
Abans d'ahir vaig anar a tombar-la per Tarragona i em vaig comprar un llibre sobre el ioga i els seus orígens. I ja l'estic acabant.
Doncs avui, que m'he passat tot el dia currant, perquè tant si com no, aquest estiu marxo de vacances (si pot ser la Índia, millor que millor...) treballo 6 dies a la setmana i sense parar, estic tan cansada per sortir de festa, que he decidit quedar-me a casa, amb encens, pel·liculeta de Bollywood i llibre de ioga, on t'ensenyen a meditar i respirar.
De les pel·lícules de Bollywood, el que més m'agrada són les coreografies quan ballen, són brutals. Són una mica com els festivals de final de curs que feiem al poble per representar davant dels pares. El més fluixet és l'argument (xico busca xica-algunes dificultats pel mig-final feliç), però és una pel·li fàcil per quan no tens ganes de pensar i només desitges distreure't. Acabaries ballant!!! Després de tres hores de pel·li, en hindi (bé, panjabi. Però cap problema! s'entén tot!), acabaries ballant segur!
Avui he acabat el temps de reflexió sobre moltíssimes situacions noves que m'han passat. S'ha de pair tot.
He decidit que passi el que passi d'aquí dues setmanes (d'acord... màxim tres!) me'n vaig a casa meva. Estigui com estigui.
He decidit que per poder estudiar, hauré de sacrificar les grans migdiades d'una hora o hora i mitja cada dia. És l'únic temps que tinc per estudiar i l'aprofitaré.
He decidit que no em compraré cap sofà de moment... S'accepten sofàs de regal de segona mà. O sigui, que si algú ha de canviar el menjador i té pensat llençar el sofà que pensi en mi, plis. Gràcies!
He decidit que marxo de viatge aquest estiu. Bé, això ho he decidit junt amb l'Eva i la trucada de mitja hora de rellotge que hem tingut avui. On? No sé... qui sap! POtser torno a la Índia. La veritat és que jo ja m'hi veig.
He decidit, que després de fer un grupet molt maco de blocaires que m'aneu seguint,he d'escriure al bloc més sovint. I no ser una deixada. Quin desastre...
He decidit que els diumenges faré el dinar pels tres (papa, mama i jo).
Déu ni dó tot el que he decidit. I sabeu que? el curiós de tot és que a part de decidir, em veig convençuda de fer-ho. Estaré canviant?
Com ja us he avançat que potser aniré a la Índia (que ja hi he estat), quan no tingui res a dir, avançaré el viatge amb fotos de quan hi vaig ser. Això també ho he decidit!
Gràcies a tots els que em llegiu, i seguiu el meu bloc, encara que escrigui poc. Per vosaltres he decidit, acomiadar-me amb un petonàs ben gros i una abraçada! i si pot ser, que no sigui de Teletubie (els tinc una repelència...)
De nou ja soc aquí. Des del dia nou que no deia res i ja anava sent horeta. Doncs m'he dit, avui que has d'estudiar, saps què? escriu! I és que fot una mandra estudiar... (però ho he de fer. Si no, no m'hagués apuntat a fer la carrera, no?)
Doncs avui tinc una escudella barrejada per explicar. Bé, que tinc diferents temes i em sembla que els aniré explicant tots. Si barrejo molt i no s'acaba entenent, ho sento.
Avui he tingut un dia molt complertet (i el d'ahir, prefereixo no comentar-lo...). Al matí he anat a veure el tiet a l'hospital i he aprofitat per anar de compres. A una sevidora, quan està baixa de moral, li encanta comprar. Què? Doncs roba i sabates, es clar! I això és el que he fet. M'he firat, vaja. La meva neboda gran, que és com jo, vull dir que li encanta remenar i li encanta la roba, també s'ha firat! Hem marxat les dues amb la moral fins dalt de tot!
Primer de tot, desitjar-vos un bon any 2008 a tots. Ja sé que desitjar un bon any el dia 9, no és massa normal... però amb tantes vacancetes pel mig, ja se sap!
Com tothom, quan arriba un nou any, em redacto uns propòsits o objectius pel nou any. També he de dir, que quan acaba l'any, moltes vegades em desil·lusiono perquè no he aconseguit tot el que em proposava.
Tinc remordiments. Hi ha molta gent que em llegeix i em segueix el que vaig escrivint en aquest bloquet, i jo últimament no tinc massa temps per escriure. Em sap greu per tots aquells que m'aneu llegint.
En cara tinc el Mem que la Luci em va passar, per fer. I se m'acumula la feina...
Moltes vegades, quan torno a casa de treballar, mentre condueixo, recordo coses que m'han passat durant el dia i penso, ara quan arribi ho escriuré al blog. Però no acabo d'organitzar-me i no ho faig. Massa feina, suposo.
Espero el pròxim dia poder fer alguna cosa més llargueta, o potser fins i tot, podré fer el mem, qui sap. De tota manera, disculpeu que no actualitzi el blog massa sovint.
Tin pendent doncs, un mem i penjar alguna foto, que els que seguiu les meves fotos, deveu pensar que ja no en vull penjar, no? Prometo fer-ho aviat.
Bon Nadal a tothom!
Des de fa uns anys que felicito el Nadal amb una felicitació feta per mi. Com que no tenia bloc, no n'he pogut penjar cap encara, i mireu que n'hi havia de maques...
Aquest any, com cada any, també l'he fet a mà. Dibuixada i pintada per mi. Soc com una canalleta... Que hi voleu fer! M'agraden les manualitats i m'agraden les coses infantils, no hi puc fer més.
L'he escanejat, perquè crec que vosaltres, els que hem llegiu, també us mereixeu que us feliciti les Festes de Nadal. I per si de cas, em deixo algun amic per enviar-li, que em perdoni... i es doni per felicitat des d'aquí. Doncs BONES FESTES!
Per les dates nadalenques, la gent sembla que ens tornem tontos i bojos per les compres, i tot puja. Tot es caríssim.
El problema principal és que tots volem fer menjars diferents i elegants, per quedar bé. Sobretot per cap d'Any. Es veu que per cap d'Any no podem menjar qualsevol cosa. Resulta que ens tornem tan entesos del menjar que semblem tots en Ferran Adrià. I el pressupost s'ens desmarxa...
Jo proposo fer un menú elegant però diferent. La idea és no utilitzar ni peix ni carn. Les verdures també pugen, es clar, com tot, però no tant i la butzaca no se'n ressent tant.
He volgut penjar aquesta foto meva per parlar de l'època de Nadal i el que significa per la canalla. A mi m'encantava el Nadal. Encara em segueix agradant ara, tot i no tenir ja tanta màgia.
Quan ets petit té molt sentit el tió i els reis d'Orient. Que pensat amb cervell d'adult, podem pensar que els pobres reis ja tenen mèrit de venir desde l'Orient a portar regals als nens d'Occident.
Doncs bé, jo li donava tanta importància com qualsevol nen, al tió i als reis. Però hi havia un personatge del pessebre que em tenia el cor robat. No, no era el caganer... Era el pescador. I és que durant les dues setmanes de les festes de Nadal, el pescador, cada dia pescava alguna cosa per mi. Quan em llevava, anava a visitar el pessabre i al primer que em mirava no era pas el nen Jesús, era el pescador. El que havia de fer era seguir el fil de pescar. I com tots els personatges de l'època de Nadal, el meu pescador també era màgic. No pescava peixos. Pescava gominoles. Cada dia, mentre duraven les festes, tenia una gominola per mi! (bé, i per la meva germana, evidentment). El dia de Nadal, el pescador pescava, també per art de màgia, com tot, un regal més gran. El fil era més llarg i el regal més gran.
Entendreu doncs, que amb tot això, tot i ser catalana, prefereixi el pescador al caganer...
El paradís enmig del gran desgabell xinès. Aquest racó de món dins la Xina, va ser com trobar el paradís. Necessitavem descansar de tant xinès, i tot i haver molts xinesos, evidentment, la zona era molt tranquila. I després de totes les mogudes que vam viure durant el viatge, necessitavem com mai un lloc tant tranquil com aquest. Tranquil i preciós. Suposo que estareu amb mi quan dic preciós, oi?
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
