10.07.07
Publicat a
General
| 21:40
Mentre jo he estat uns dies sense dir res, el Fabio us ha anat entretenint amb els seus articles que, encara que en italià, s’entenien força. A més en el segon, ja va fer fins i tot el glossari. Reconec que els seus articles són més divertits i distesos que els meus, però és que jo soc més seriosa que ell. Sort que no us ha fet cap “broma” de les seves!
Bé, jo continuaré amb la meva tònica d’articles seriosos, o diguem-ne, meus.
La setmana que ve, celebrem la Festa Major al meu poble. Aquest any, no tinc ni idea de quines orquestres vindran, ni de què es farà durant el dia, en general. O sigui, que tinc una desconnexió total. L’únic que sí que sé, és que es fa concurs de guarnir carrers.
Nosaltres, cada any que l’han fet hi hem participat, i no ens podem queixar, ja que després de tota la feinada, com a mínim hem tingut premi! Això sí, ens queda l’espineta d’algun dia poder ser els primers... Ens fot una mica això de ser els segons i quedar a les portes de la gran victòria!
(Segueix)
Enllaç permanent
09.07.07
Publicat a
General
| 00:28
Stasera si è fulminata la lampadina* del lampadario che abbiamo nel soggiorno* e mon père si è messo a sostituirla. Ha smontato il lampadario (perché pendeva verso una parte) e il portalampade*. Quando ha poggiato il lampadario, dal portalampade sono cadute decine di mosche bruciate*... e sapete dove sono cadute? sopra i miei libri! ECSSSSS! Allora ho dovuto prendere la scopa* e le ho raccolte e buttate* nel sacchetto dell'immondizia! Una volta pulito il portalampade, ho lavato anche il lampadario e l'abbiamo riposto nella sede originaria.
Una abraçada a tots els amics ( i amigues) de Catalunya, Fab.
Glossario*
mosche: mosques
lampadina: bombeta
Soggiorno: menjador
bruciato: cremat
portalampada: portabombeta
ho lavato: he rentat
scopa: escombra
buttare: llençar
sacchetto dell'immondizia: bossa de escombraries (no se si es diu aixì, ho he traduit literalment)
riporre: posar de nou
el meu bloc
Enllaç permanent
06.07.07
Publicat a
General
| 14:22
Ciao ragazzi, sono fabieddu, il titolare del blog "Istòrias de una vida". Ora vi starete domandando come mai scriva nel blog di Brigitte e, soprattutto, come mai abbia scritto in italiano. Beh, le ragioni sono due: la prima perché sono italiano ... beh, sardo!, la seconda perché, anche si riesco (con qualche errore) a scrivere in catalano, oggi ho la testa piena di parole arabe, dunque per non sforzarmi troppo scriverò in italiano...
Ho chiesto a Brigitte l'autorizzazione per poter postare qualcosa, perché il mio blog è temporaneamente (alemeno sino a lunedì) non disponibile per "l'implementazione della nuova piattaforma".
Oggi parliamo dei saluti nelle mie tre lingue romanze preferite: l'italiano, il catalano e il sardo.
In catalano, come voi saprete, si usa Hola quando ci si incontra e adeu (chiedo scusa per gli accenti) quando ci si saluta:
Maria: Hola maco!
Giuseppe: Ciao Maria!
Maria, che è catalana, capisce che Giuseppe non vuole parlare con lei perché le ha detto "ciao" e, all'estero, è opinione comune che quando si saluta con ciao ci si stia congedando! NON E' COSI': In italiano "ciao" vuol dire sia "hola" che "adeu", perché noi italiani siamo pratici e semplici!
Maria e Giuseppe si salutano:
Giuseppe: Ciao, Maria!
Maria: Adeu!
In questo caso è Giuseppe che (non conoscendo il catalano) malinterpreta l'espressione di Maria. In italiano infatti non si usa "addio" per salutare un amico o, comunque, una persona che si suppone la si riveda presto. Quando noi italiani diciamo "addio", pensiamo di non rivedere presto la persona in questione. Addio insomma è un saluto definitivo.
Per quanto riguarda i saluti, in sardo, usiamo le espressioni "saludu" e "adiosu" che hanno (più o meno) gli stessi significati di "hola" e "adeu". Le nuove generazioni però, per influsso dell'italiano, usano "ciao" in entrambi i casi.
Beh, almeno i saluti li faccio in catalano...
...Us desitjo un bon cap de setmana, fins aviat (us espero al meu bloc), Fab.
Enllaç permanent
19.06.07
Publicat a
General
| 22:23
Fa temps vaig rebre un correu electrònic sobre les il·lusions òptiques. A mi m’agraden molt tots aquests correus sobre el que es poden fer amb els dibuixos i els ulls. Bé doncs, n’hi va haver un que per mi era un dibuix d’una parella (home i dona) despullats i abraçats. Segons diuen, els nens petits, només mirar el dibuix veuen 9 dofins saltant per tot el requadre. Jo, vaig veure una parella abraçats i despullats i els dofins... els vaig acabar veient. Però com em va costar!
A partir d’aleshores, cada vegada que veiem alguna cosa eròtica, diem que veiem dofins.... no sigui cas que ens cataloguin de pervertides.
Precisament aquesta setmana, ens ha tocat veure infinitat de dofins a la feina. Primer va començar amb la fotografia de la portada d’un CD, l’havíem d’imprimir i la fotografia constava d’una escultura, on es veia clarament, i sense il·lusió òptica, una parella estil fel·lació, o sigui, una postura una mica “sospitosa” i estranya. Jo, vaig veure dofins!
Avui, corregia els textos d’una cata de vins, i no sé si és molt normal perquè jo no hi entenc, però la descripció que utilitzen pel vi és molt eròtico-pronogràfica. Però us prometo que jo he vist en tot moment dofins!
No sé si finalment acabaré creient que la vida està plena de dofins, o que realment em volen pervertir per moments...
Enllaç permanent
16.06.07
Publicat a
General
| 20:53
Avui és dissabte a la tarda, i com tots els dissabtes a la tarda, si soc per casa, faig el gos. El faig de tal manera, que acabo llegint coses que no creia que em poguessin interessar mai. Però és que el més curiós és que m'acaben interessant... Deu ser l'avorriment.
Aquesta tarda he estat fullejant dos toms d'una enciclopèdia que vaig comprar fa poc, és sobre les grans civilitzacions. Quan la vaig comprar, ja ho vaig fer amb la consciència que no la llegiria mai. Però ara, em sorprenc a mi mateixa del molt que l'estic llegint!He agafat el llibre de la civilització índia i el llibre de la civilització Egípcia.
El primer llibre l'he agafat perquè la Índia ha estat un país que m'ha canviat força la visió del món i crec que tot el que envolta a aquell país influeix sobre la manera de veure les coses, com ara la religió i les arts (Yoga, per exemple). El segon llibre que he agafat, ho he fet pensant en el meu pare. A ell li agrada molt tot el que envolta la civilització egípcia, i s'ho coneix tot. A mi em fa una mica de ràbia que conegui tant i jo ser tan ignorant del tema. Doncs, per no ser menys, intentaré posar-me al dia. (Segueix)
Enllaç permanent
15.06.07
Publicat a
General
| 18:02
El diumenge passat vam tenir trobada les que anem de viatge a la Xina. Bé, com és costum últimament, no vam trobar-nos totes, ja que a la Roser la teníem malaltona. Ara doncs, ja no ens veurem totes fins el dia de marxar a l’aeroport, ja que durant el mes de juliol, l’Eva ens marxa a Canterbury a fer d’educadora. Quina enveja! Que tinguis molta sort Eva! Doncs no ens arribarà fins cinc dies abans de marxar. Vol dir, que tindrà temps just de desfer la maleta i tornar-la a fer. I nosaltres ens veurem per últim cop el juliol, però sense l'Eva (et trobarem molt a faltar, floreta!)
Aquestes trobades que fem no són ben bé per solucionar massa coses, ja que de fet, no acabem d’aclarir mai res. Més aviat són per animar-nos entre nosaltres i convèncer-nos que ho tenim tot controlat (ho necessitem, perquè és mentida...)
(Segueix)
Enllaç permanent
15.06.07
Publicat a
General
| 17:41
La drogodependència és una malaltia més greu del que ningú es pugui imaginar. Qui ha viscut algun cas de drogodependència d’aprop pot explicar-ho. És molt fàcil entrar al món dependent i molt difícil sortir-ne.
Jo, he vist infinitat de casos de drogodependència. També he vist molts incontrolats fer ximpleries les nits dels caps de setmana. No ho he entès mai, possiblement perquè viure de costat d’una malaltia com aquesta, fa que entenguis que no val la pena jugar-te-la per...bé, no sé perquè. Realment, no sé què hi troben amb tot això, tot i que és una preguntat que faig sovint a la gent que pren algun tipus de droga. Només em saben dir:”perquè em sento diferent!” Segueix sense convèncer-me.
És cert que moltes vegades per sentir-te diferent has de fer coses realment diferents, però d’aquí fins a arribar a drogar-te, hi ha un abisme.
(Segueix)
Enllaç permanent
13.06.07
Publicat a
General
| 22:45
Avui he afegit un nou enllaç a viatges. El nou web, es diu TROS DE MÓN, i està fet i actualitzat pel Jordi Climent, que per cert, és el padrí de la meva fillola. Podríem dir-nos, si existís la paraula, compadrins (com consogres, però en padrins).
Aquest web és força interessant i està molt ben classificada. Et separa els viatges en dos tipus, primer et separa els viatges per continents, i llavors per mitjà de transport. Per tant, si vols fer un viatge amb bicicleta, has d'anar a l'apartat "en bicicleta", si el vols fer en tren, doncs a l'apartat "en tren". I així amb tot...
Em fa il·lusió aquest web, perquè jo hi posaré el meu granet de sorra, tot i que se m'ha girat feina... No sé si podré fer-ho tot, però deixaré tot el que pugui dels viatges que he fet. Encara que no sé si ho faré bé, ho faré i amb molta il·lusió!
Sort Jordi, en aquest projecte!
Enllaç permanent
13.06.07
Publicat a
General
| 20:57
EM TENS NEGRE!
Aquesta tarda parlava de com arribem a discriminar la raça negre amb les nostres converses diàries i quotidianes. El títol, n'és una bona referència.
Quan parlem d'immigrants, no ens vénen al cap, els immigrants alemanys o francesos que poguem tenir a Catalunya, de seguida pensem amb una patera plena de gent negra que provenen de l'Àfrica.
Són moltes les frases que tenim on utilitzem la paraula negre com a menyspreu: EM TENS NEGRE, HO TENIM NEGRE, HO VEIG NEGRE... També l'utilitzem pel diner no oficial: ÉS DINER NEGRE.
(Segueix)
Enllaç permanent
09.06.07
Publicat a
General
| 14:29
Ja sé que vaig obrir aquest blog per relatar-vos tot el procés del viatge a la Xina, però com al final hi deixo de tot... no us farà res si també us explico un viatge que hem programat per aquest St. Joan. Fet i fet, també és un viatge, mini, però viatge.
A Valls, és festa l'endemà de St. Joan. És la festa major. A mi, m'agrada quedar-me a Valls per la festa major, perquè a part d'haver-hi activitats diverses lúdiques, hi han els castells. Per una persona que li agradin els castells, perdre's la diada de St. Joan a Valls, és gairebé un pecat! Doncs jo aquest any peco, perquè marxo ja que tenim 3 dies de festa i s'ha d'aprofitar tot.
Hem decidit anar a l'Alguer. Bé, a l'Alguer i rodalies, perquè pel que m'han explicat a l'Alguer no hi ha geirebé res per veure i de seguida està tot vist. Per si ens avorrim, prendrem els biquinis, no se sap!
(Segueix)
Enllaç permanent
07.06.07
Publicat a
General
| 23:24
Fa poc em van regalar un llibre, molt interessant per a tots el independentistes com jo. Bé, he dit fa poc, perquè era un regal de St. Jordi que m'ha arribat una mica tard... Però l'important, és que han pensat amb mi (i no calia...).
El llibre es diu Descolonitza't i a sota explica que és un manual d'acció per a independentistes, i està escrit pel Dr. Cat.
Segons explica, aquest manual ens ha de servir per no quedar amb cara de rucs cada vegada que ens trobem amb una situació d'injustícia per part dels castellano-parlants a Catalunya. Diu que després d'haver llegit el manual i haver vist els diferents recursos que et proposa, et sentiràs més bé, amb l'autoestima més alta i que se't reduirà l'estrés provocat per ser català dins els estats francès i espanyol. Ah! i sobretot, el més important: no té efectes secundaris. Bé, només el petit efecte de tenir moltes ganes de riure! (Segueix)
Enllaç permanent
06.06.07
Publicat a
La Xina
| 23:19
El títol ja podria donar a deduir que vull parlar de la Xina. I és que quan parlem dels xinesos, diem que són aquella gent de pell groga i que miren sospitant...(com deia en Woody Allen).
Doncs sí, aquest estiu aniré a veure a tota aquesta colla de personatges, que no en són pocs! Segons diuen n'hi han 1.300.000.000 d'habitants, que em sap greu, però personalment no crec que tingui el gust de conèixer-los a tots. De fet, però, com saben els meus amics, massa sociable tampoc no soc, per tant, ja m'està bé no haver d'afegir a la llista de coneguts a mil milions més. Tampoc els podria trucar i mantenir el contacte... Ja no ho faig massa als amics, amics.
Diuen que s'han tornat grocs de tant menjar arròs. Doncs mireu, potser sí que és per això. Jo, quan més arròs menjo és quan la panxa no acaba d'estar bé, o sigui que la tinc remoguda, vaja, que tinc "cagarrines"! Doncs us heu fixat que aquells dies teniu la cara més esgrogueïda?
Bé, ara parlaré seriosament, perquè em sembla que ha quedat clar que tota aquesta introducció era broma!
(Segueix)
Enllaç permanent
06.06.07
Publicat a
General
| 01:31
Aquesta tarda estava llegint un article del National Geographic sobre l'esposa masai i l'esposa indù i m'he recordat que fa temps vaig llegir alguna cosa escrita per la Brigitte sobre els masais.
Crec que demà escriurè un article explicant les diferencies entre els casaments masai i els indù i us invito al meu bloc (www.fabieddu.blog.tiscali.it) per llegir-ho.
Un petò molt fort als amics i a les amigues de Catalunya.
Fabio.
ps: perdoneu les faltes!!!
Enllaç permanent
04.06.07
Publicat a
General
| 22:19
A Vent del pla, hi ha ventolera! Ja era hora!
Quan va començar Vent del pla, em feia ràbia la sèrie. Una noia que marxa de Barcelona cames ajudeu-me amb els dos fills cap a un poble, on hi viu el seu tiet, fugint del seu marit maltractador.
Bé, el que a mi em va fer ràbia, no és aquesta introducció, que prou llàstima fa. La ràbia ve després, on resulta que arriba a un poble desconegut i tot el que li passa a partir de llavors és fantàstic. Resulta que allí fa els millors amics que pugui tenir, hereta la millor casa del poble, troba la millor feina que podia trobar i per acabar-ho d'adobar, els dos homes més macos del poble, va darrera seu. Doncs, fins aquí podíem arribar!
Jo, em vaig plantejar anar a viure a Vent del pla, a veure si estava de sort... ni que fos només amb alguna coseta!
Però ara la cosa ha canviat. La sort li ha canviat una mica a la Teresa. I jo penso, que els guionistes ja estaven tips de rebre queixes de gent com jo que pensen que Vent del pla és el paradís i no el cel, com ens havien dit fins ara.
Enllaç permanent
03.06.07
Publicat a
General
| 13:50
Diuen que l'amor els sents igual tinguis l'edat que tinguis. Potser sí que és cert, però reconec que com més gran et fas, més exigent et tornes.
No us heu preguntat perquè com més gran ets, més et costa troba una parella "adequada"? Doncs molt senzill. Perquè cada cop estem més carregats de manies.
Amb el temps he tingut temps de fer una tesi (per mi) sobre la gent que té parella i la gent que no. He fet fins i tot, càlculs estadístics! La conclusió, com en totes les coses, és que tothom vol allò que no té.
(Segueix)
Enllaç permanent
