25.07.25
L'ESTIU AL POBLE
Cada any tornes aquí.
Sembla que el temps no passi aquí. Et sents a casa. Tot i així, ets conscient que el temps passa. La gent gran van traspassant. Els de la teva edat majoritàriament no viuen al poble.
Hi ha gent nova. gent que no coneixes i que van pel teu poble com si fos el seu. Segurament, ara ja és més seu que meu, però jo encara em nego.
Hi ha moments en que estic al poble i em sento melancòlica. Voldria que tot fos com abans. Que quan surto de casa la Teresina m'estés esperant a la finestra de la seva cuina per xerrar amb mi. Que el Josep estés escatllant les ametlles i jo m'hi posés a escatllar una mica també, només per xerrar una estoneta. Que anés a la carnisseria, o a comprar embotits o a buscat el barrot de cal Pastisser... però ja no hi ha res de tot això. Forma part del passat.
Molts dies me'ls passo pensant en com podria el Pont a ser un poble amb encant. Aquell encant que tenia quan jo era nena i pensava que no hi havia poble més maco que el meu. Què ha passat? O simplement és que m'he fet gran i els ulls adults no veuen amb la mateixa il·lusió i admiració que els ulls infantils?
La meva filla gaudeix del poble a l'estiu. Té amigues i surt amb elles a jugar, passejar pel poble o a la piscina. Ella fa que amb la seva il·lusió vegi el poble que jo veia a la seva edat. M'agrada!
